democràcia sense ideal

El que estem vivint a Espanya és una democràcia sense ideal. No es respecten les llibertats democràtiques definides per la Declaració dels drets humans. La llibertat no permet que el fort aplasti el feble, el boicot i la intolerància contra els que pensen diferent. Una moral no es pot imposar a tot un poble. S'ha de respectar la dignitat i el valor humà de tots, el dret de tot poble i de les minories al lliure desenvolupament de la seva personalitat. No existeix doncs una definició única, sinó el coneixement de les condicions perquè existeixi una democràcia que són la informaciò i la educació del poble. La moral i la ètica en canvi en els periodes d'autocràcia s'utilitzen contra el poble per fer que el poble vagi contra el seu propi interés. És la societat de la perversió de la moral, és la ètica capgirada contra el no res. L'ideal es vesteix d'una marca que es converteix en depositària de les consciències. La consciència democràtica és inexistent. El boicot dels uns contra els altres és tornar una part del poble contra els altres. Ni l'Església acdepta que un govern pugui disposar del poder absolut sobre els seus sùbdits, l'autocràcia. No regulaciò no vol dir ambigüitat. Tota reestructuració política ha de lluitar contra la desigualtat social i la misèria creixent. L'autocrítica constant és la pràctica de la democràcia, doncs la democràcia és tant fràgil com la vida mateixa i tant sols la poden guarir el respecte a les llibertats i no considerar la sobirania com el principi rector, doncs en democràcia no hi poden haver sobirans ni senyors absoluts. La utilitat de la democràcia és finalment donar a la societat un ideal, un règim polìtic, una filosofia de la vida humana i de la vida política. La veritable democràcia reconcilia llibertat i igualtat, converteix el poble en l'element decisori i control de l'Estat i els governant elegits per una funció determinada. Encara som a temps de construir una democràcia amb ideal al servei del poble.