Espanya carregada de deute

Mentres el Ministre d'economia va dient que la crisi serà superada i la recuperació comença, l'Estat va camí d'endeutar-se com mai. Els diaris parlen ja de 244.000 milions d'euros per 2014, dels quals una bona part servirà per pagar venciments de deute. Està per veure què farà davant d'aquest nou repte de l'Estat la banca espanyola que ja ha rebut sense obligació de retorn una bona injecció de diner públic per sanejar els seus comptes i morositat. Però fa uns dies deia el Ministre d0Hisenda que haurà de pujar la recaptació fiscal. És cert que els impostos recaptats no són suficients per pagar tot el que consumeix l'Estat. SDeguim pagant més les persones físiques que les societats, segueix donant més guanys a l'Estat la recaptació de l'IVA, els impostos indirectes i els impostos especials. Però el total de la recaptació tributària no passa de 155.000 milions d'euros, recaptació insuficient per oagar la despesa del funcionament de l'aparell de l'Estat, comunitats autònomes incloses. Les previsions de recaptació són molt inferiors a les presspostades. La situació demostra que Hisenda i economia no van d'acord. Un Ministre diu una cosa i l'altre una de diferent. La realitat és també contradictòria. El que és rigorosament cert és que l'atur continuarà, que Hisenda no recaptarà allò previst per manca de pagadors, que el PIB, o sigui la riquessa de la ciutadania quedarà compromesa per pagar el deute de l'Estat si l'Estat falla. El café para todos ha sigut una enganyifa, i que ara ens parlin de desigualtat i privilegis per imppedir una millor justícia tributària, reindustrialitzar i innovar, promoure el progrés on sigui possible, millorar les comunicacions internacionals i adaptar-se a la globalització, és un parany neocentralitzador propi de gent sense pràctica democràtica, acostumada a "l'ordeno y mando por què lo digo yo que estoy poseido de la verdad". Menteixen els que parlen com posseïts per la veritat absoluta sense saber, sense escoltar, sense veure, sense parlar, sense dialogar, sense assumir els errors i els defectes de funcionament de l'Estat. És injust carregar als catalans el deute que no els correspón i obligar-los a pagar més tributs encara per salvar el deute de l'Estat. Per Catalunya ña desigualtat és manifesta, encara que diguin el contrari o ens vulguin enganyar inventant fons per la liquiditat de les comunitats autònomes que no serien necessaris si la fiscalitat estigués millor organitzada. No existeixen motius per l'optimisme que comunica el Ministre Sr. Guindos. Pel que fa a l'Estat espanyol, cap motiu d'optimisme, més aviat malestar i pèrdua de serveis i qualitat. Cal fiar en els empresaris i els autònoms, els lluitadors amants del risc, els treballadors que són capqaços d'aixecar empreses quan cauen els empresaris de tota la vida. El geni de la recuperació estrà en el poble, no a les faldilles de l'Estat. Cal que els Ministres responsables ho vegij i ho diguin ben clar. Cal que l'Estat faci costat als que arrisquen feina, bens i joventut per obrir i cintinuar emprenent, per crear llocs de treball. Molts exemples són vius i presents en el mercat. Cal que l'Estat estimuli el comerç electrònic. Internacionalitar l'economia i actuar en el mercat global no exigeix obrir botiguetes. El que cal és adaptar el món del treball, de les finances i la fiscalitat a un món sense fronteres. Cal que l'Estat es posi al servei del poble, sense limitacions ni reserves.