embolicar i fer la guitza amb provocacions

La convenció del partit popular a Catalunya no és cap sorpr4esa ni res que signifiqui un avenç en l'exercici democràtic. Fins ara només hem vist un passeig de dirigents dient cadascún la seva contra l'independentisme viu dels catalans. Diuen que no els deixem viure la seva vida, que els volem educar els fills d'una manera diferent i tot seguim ho vinculen tot al seu partit. Els populars de Catalunya diuen que són un partit que ha patit molt al País Basc. I ara pateixen a Catalunya amb l'exclusió i el rebuig social. Parlen del partit, no de les persones, i per arrodonir-ho diuen que no tenen llibertat a Catalunya i que no volen una Catalunya sense llibertat en la que només tenen dret a opinar els independentistes. No entenc com poden dir això en una terra de llibertats. El cop d'efecte només és un titular i apenes perceptible en la premsa espanyola. Tothom espera que avui parli el President Rajoy, a veure que dirà. si parlarà en positiu o també deixarà caure unes quantes pulles i provocaions dialèctiques contra els catalans abonant els parlaments ofensius i malsonants dels seus. Ha fet malament la Sra. Sánchez Camacho en prioritzar la vida de partit, doncs no veu que la partitocracia no la vol ningú. Si no creiem en els partits actuals, menys podem creure en una dirigent d'un partit que no diu la veritat. A Catalunya es parlen tots els idiomes i no pateix ningú. Tohom s'acaba entenent. Catalunya no és un país de violència. Nosaltres no volem partir Espanya amb un matxet, però si fer una consulta democràtica. Els catalans ens entenem amb tothom que vol entendre's amb nosaltres. Es fals el que diu aquesta senyora animada contra tot el que és català. No sap el que vol dir i és Catalunya. Es contradiou amb el que diuen a Montserrat. És fals que els catalans siguin radicals excloents. A Catalunya tothom és lliure de sentir-se com vulgui. Catalunya és un país de llibertats que respecte tothom que respecti la llibertat dels dem'es. La senyora Sánchez Camacho es pot sentir com vulgui i desitgi, per que Catalunya és un poble plural que admet tots els pensaments. No ha de confondre la crítica als seus plantejaments amb el rebuig social. El que volen é4s que només es parli d'ells, i això no és possible ni sota una dictadura.El que no ha agradat és com ha dut el tema de La Camarga i el suposat espionatge de la família Pujol que s'ha acabat amb la publicació d'un llibre molt sucós per part del director de Metodo 3 explicant el que voliem saber. El partit popular té els seus fidels i adictes. Per[o el poble de Catalunya no està obligat a seguir a ulls tancats el que diu aquesta senyora quan pensa que la millor de sentir-nos catalans 'es ser catalans i defensar la llibertat de la nació catalana contra la que el partit popular sempre s'ha pronunciat amb demandes judicials, judicialitzant la pol[itica, anant contra la voluntat democràtica del poble català. La Sra. Cospedal, la Sra. Montoro, el Sr. Rajoy i la Sra. Saenz de Santamaria, a més de la Sra. Blanco haurien de sortir a passejar per Barcelona i parlar amb la gent al centre i els barris. Veuran que están equivocats. Millor que no segueixin dient m'es falsetats. Només veuen el que els informen malament . I aquesta manera de conduir-se és lamentable. Millor que els catofols s'els organitzin a Madrid amb les seves coses de govern fins que perdin les properes eleccions a corts generals. Millor que haguessin aprofitat el temps i s'haguessin reunit amb el President Artur Mas i parlar del que convé a Catalunya i a Espanya. no venir a casa nostra a dir-nos quins contes hem de llegir. El mal és prioritzar els partits en lloc dels ciutadans, la dignitat de les persones és abans que la for\a sempre discutible de les organitzacions. Segueixen en l'error. Ja ens hem adonat que tant sols són provocacions de molt mal gust.