la llibertat necessària

Explica el Talmud que Herodes era un tirà que assassinava gent inocent i se servia del Sanedrí per executar els seus actes indignes. Va fer perdre al Sanedrí tot el seu valor polític. Esprimia el poble amb tributs per construir sumptuosos palaus per agradar els romans. Tan forta era la pressió recaptatòria exercida per Herdodes i els seus fidels del Sanedrí que va convertir la paraula recaudador d'impostos en un insult. La llibertat no va tenir millor sort i va arribar també al poble la penúria económica. La autoritat despótica d'Herodes ho va sacrificar tot a les seves ambicions. Els homes honestos savien que la rebelió no conduiria més que a fer desaparèixer la nació jueva amb la repressió dels vencedors com explica Iser Guinzburg amb la seva traducció del Talmud. La existència de la nacionalitat jueva, els homes honestos es van adonar que depenia no de la independència, sinó de la cultura i de la religió. És característic d'aquesta realitat es va demostrar que la creaciò d'un centre cultural jueu a la ciutat de Iabne durant l'ocupació romana va presebar el proble jueu de la seva extinció. La qual cosa que la cultura és el refugi de les nacions en temps d'opressió i de despotisme del poder. Catalunya no fou tant distant d'aquesta situación que vé repetint-se des de'ls temps antics. No oblidem a Catalunya que quan les tropes borbòniques van entrar a Catalunya la primera cosa que van fer, suprimida la llengua catalana va ser suprimir les Universitats. Ara aquests temples de la llibertat i del coneixement que són les universitats se les ofegue amb retallades i s'aïlla la cultura amb la pressió fiscal, la manca de suport públic i els continguts obligatoris del règim dominant. El despotisme encara que es digui il·lustrat segueix viu. La cultura ha de trovar altres refugis per la supervivència de les nacions amenaçades.