Maragall President, ja fa 10 anys

Fou el 20 de Desembre de 2003 quan Pasqual Maragall va prendre possessió de la Presidencia de la Generalitat de Catalunya. Volia un país amb dignitat. Mo ha recordat la felicitació de Nadal de la Fundació Catalunya Europa. Volia un nou patriotisme, el dels drets socials i la dignitat, anar cap a Europa. Construir una Catalunya democrática i social dins d'Una Europa federal encara és el leit motiv de qualsevol política que honori el record de les il·lusions i esperances de les generacions que volien el canvi d'una societat caduca i antiquada cap una societat de progrés, oberta i lliure. El somni segueix viu deu anys després. El missatge Maragall també.

No pensa abdicar i vol seguir igual

Segons la prensa británica el Rei ha omés parlar de corrupció. Ha parlat en canvi del desprestigi institucional per manca d'exemplaritat i de diàleg. Ha promés transparència, doncs sap que hi ha una llei en tràmit, tot i que no és de futur, sinó de passat. Una transparència que no permetrà aclarir la execució dels comptes públics. Ser corrupte és ser no exemplar. I demana als polítics exemplaritat per tornar a les institucionsel prestigi perdut. També ha dit que no pensa abdicar, cosa que ja sabiem per moltes raons que no val la pena tornar a repetir. Però el seu discurs o missatghe de Nadal no canviarà les coses. Tan sols ens permet conèixer la seva posició institucional que és la de confirmar el que ja està passant. Per tant, res de nou, just el que esperavem. Segueix pensant que a Espanya i cabem tots ens agradi o no, encara que ens neguin el nostre carácter nacional i els del Govern Central vulguin fer desaparèixer la nostra història i llengua. Cap comentari sobre aquest fet recent. Una estranya història la que escriu aquest Rei que va jurar un dia fidelitat als principis fonamentals del Movimiento de l'época franquista. No es pronuncia directa i obertament contra el dret a votar dels catalans i es limita a dir la contrària per evitar critiques més dures dels sectors ultres i conservadors, mentres a l'estranger es critica el Sr. Rajoy per abús de poder en el tema del retrocés per llei en el dret de les dones a l'avortament. El Rei menys encara s'ha pronunciat contra l'abús de poder i l'autoritarisme del Govern español. No dit ni una paraula d'Europa davant la proximitat de les eleccions europees. No sembla que li convingui parlar de cessió de sobirania a Europa i de que les institucions europees es formin per via electoral. No ha parlat d'uns posibles estats Generals per refundar e3ls sistemes democràtics. Ha sortit un Rei conservador que no es vol jubilar. No s'ha volgut mullar més que en el tema de la unitat d'Espanya i divagacions generals sobre l'actualitat i veus d'esperança, càntics de silencis ennuvolats. Tot seguirà igualo, sens dubte, excepte el cas català, li agradi o no. Catalunya vol votar, i sembla que el Govern Central no vol que Catalunya voti. El Rei no s'oposa al segrest de la democràcia pel Govern Central. Tan sols parla de diàleg, però avui és de sords. El President Rajoy no vol escoltar el clam dels catalans. El rei no ho vol veure ni admetre. Discurs massa curt. Però clar i contundent contra Catalunya.

la benedicció dels hipòcrites

Avui vigilia de Nadal sabem que Crist no voldrà tornar a la terra per recollir el fruit de les seves prèdiques, el món que va estimar. Va venir al món, com diu el meu amic poeta Josep Miquel Servià, per què els homes s'estimessin, i en canvi, han estat sempre barallats. També diu el poeta que va venir a alliberrar els pobres i en nom d'ell, digui el que digui ara el nou Papa, s'els ha negat el pa i la sal. Vingué segeuix dient en Servià, per maleir els hipòcrites i els hipòcrites no s'han cansat de beneir-lo. Avui el Rei ens tornarà a llegar el seu missatge de Nadal. Amb to amable, però com a cap de l'Estat ens recordarà que no hi pot haver independencia de Catalunya, que la independència és una quimera. Que la única causa és la d'Espanya i ell està amb Espanya. No ens beneirà, ni ens dirà que ens estima. El discurs no pasasarà de ser el que ja sabem de cada any, un any més del crèdit que s'ha atorgat i que sap que no pot renunciar per no perdre la seva impunitat i inviolabilitat. La diferència amb Crist és que ell és humà, imperfecte com el que més i no té res de sagrat. No parlarà del 80 aniversari de la mort del President Francesc Macià aquest 25 de Desembre de 2013, ni d'anul·lar el procés i injusta condemna a mort del President Lluís Companys detingut pels nazis quan es tronava refugiat a França, acusat de rebelió militar quan resulta que qui es va alçar contra la República fou el General Franco. El Rei des de palau no pensa en els drets de Catalunya ni en les injustícies històriques com la de suprimir la història de Catalunya a l'ensenyament, ni en explicar a les joves generacions el que va pasar en temps del seu avi i del seu pare. Hem de transmetre la veritat a les noves generacions, en lloc de viure en l'engany i la mentida del silenci, volen canviar la realitat de la història viscuda. De totes maneres escoltarem el missatge reial un any més. Les crítiques, a l'hora de sopar i demà al dinar de Nadal. I tot això ho escoltarem sense ressentiment, sense espereit de venjança, amb esperit obert, sense angoixa de cap mena. Però el rei sap que no podem perdonar ni oblidar l'actual negacionisme oficial de Catalunya com a nació, la guerra oberta contra el català i tot lo català, l'assimilacionisme històric imposat per la força, la manca de respecte de les institucions espanyoles a Catalunya que ignoren la senyera en els seus edificis obligant en canvi als Ajuntaments catalans a posar la bandera española en lloc preferent.

jo vull votar una llista unitària

La llista unitària sembla un somni irrealitzable. És una proposta seriosa i convenient per fer sentir a Europa la veu d'una Catalunya unida com ho fou el propassat l1 de setembre. Però els partits convencionals, els parlamentaris avui, sembloen no voler escoltar la veu del poble que els ho demana. Procés constituent en la seva darrera assemblea ho ha confirmat. Els partits convencionals es van posar d'acord amb la pregunta, però no volen unir forces per portar a Europa un bloc compacte de patriotes. Els patriotes sembla que es fabriquin per separat. Cada partit porta el seu model de patriota. És la diversitat poc entesa i malo sonant dels uns contra els altres a la cerca del vot.

carrer ample, carrer estret

En temps passats els nuclis urbans eren construïts amb carrers estrets. Eren criteris de defensa, no d'urbanisme els que fomentaven l'acumulació de persones en nuclis urbans. Les clavegueres seguien l'arquitectura romana doncs no l'havien millorat. El poder estava centrat en grans palaus, amb grans avingudes per celebrar grans victòries militars amb desfilades. Els arcs de triomf recordaven els romans. Sempre la idea de l'Imperi i del poder eren presents en totes les construccions i l'urbanisme. Casernes, presons, academies militars, hospitals militars eren els complements indispensables a tota política de creixement militar i de dominació. Els règims magnificats per l'autoritat del poder sempre han volgut deixar per el futur obres que coneixem avui com faraóniques. Però la creació d'indústries, excepte en temps de guerra civil o de règims totalitaris, sempre ha sigut cosa de la iniciativa privada. Intentar convertir Espanya en un país potència comercial marìtima ha sigut finalment iniciativa de l'empresa privada que obria rutes comercials. Fer grans dipòsits de documents i tresors artístics dits museus ha sigut cosa de la iniciativa pública, mentres que la iniciativa privada es feia amb tota la indústria de l'entertainment. En époques de dificultats econòmiques, de llarga crisi, com ara, les obres públiques permeten donar la idea de la iniciativa pública, l'ús dels diners públics, per promoure treball de les empreses privades, en obres, instal·lacions, investigació, serveis socials, salud pùblica i coopperació. Aquest seria el nou carrer ample que voldria la societat civil en democràcia avançada, també dita social. Les ret5allades ens porten en canvi cap el camí estret lluny dels palaus del poder i de les regles dels mercats financers que control·len les retallades als súbdits del sistema en nom de la austeritat pública imposada des de uin poder servent.

cap un nou municipalisme

Els moviments veïnals han passat de l'enfrontament amb els ajuntaments franquistes i activar la participació ciutadana a participar d'una nova realitat municipal marcada per un sistema de democràcia formal a través dels partits polítics i de perseverancia en el poder, d'un excés de duraciò dels càrrecs públics units a un funcionariat procedent d'oposició amb lloc fix inamovible. La representació formal ha donat lloc a càrrecs que desconeixen el que és i com funciona el transport públic per anar sempre amb vehícle oficial, tot i que aquesta càrrecs acaben discutint i aprovant lles poujades de les tarifes tot i que representen els ciutadans en tant que usuaris que són els veritabkles propietarisn de les companyies municipals. La reforma del règim local empresa per el Govern espanyol redueix les competències municipals i no resolt la creació de noves vies de participació ciutadana. Permetrà el funcionament del e-govern, però no la del open govern que un 41% de la població jove aferrada al seu portàtil voldria. Tampoc donen solucions al més del 15% de la població de més de 70 anys que desconeix l'ús les noves tecnologies i la possible implantació d'una democràcia 2.0 per controlar millor la gestió municipal. Del que s'en després de tot això és que l'Ajuntament és una cosa i el poble, la ciutadania una de ben diferent. L'Ajuntamenmt és dels de dalt tot i ser una institució d'electes. Però la classificació social dels Regidors i Alcaldes ens donariaq com a resultat l'existència de empresaris, professionals, tècnics, administratius, pero cap obrer manual. Els Ajuntamentsw en realitat no són del poble, sinó que segueix en mans de les oligarquies descendents de les que van permetre el poder autoritari delos ajuntamennts franquistes no electes intimament vinculats amb les minories dominants a la societat, com ara continua succeïnt. Els Ajuntaments de les grans ciutats catalanes doncs no representen la societat real, la que socialment composa la ciutat. Aquests Ajuntaments, el de Barcelona el primer, han creat uns organs de participació perfectament controlats pels partits amb escó, és a dir amb carácter cionservador del poder autoritari de les corporacions, amb el silenci dels actuals moviments veïnals reduïts a participar en la decisió del destí dels espais i equipaments públics segons ha previst la Corporaciò de torn, però ampliament subvencionats. Caldria tornar a pensar si segueixen sent vàlides les reivindicaciòs contra aquells Ajuntaments que no guardaven els interessos del poble treballador sinó que estaven al servei de l'anomenat capital, però ara representat per partits aliats. El nou municipalisme democràtic no contaminat per el poder i el conservadurisme, encara té molt camí per recórrer abans d'arribar a implantar un veritable municipalisme democràtic al servei del poble, amb partitipació activa i responsable, permeten un real control de l'execució dels pressupostos. Com diuen les notícies, el Congrés dels Diputats va aprobar ahir la vigilancia permanent dels ajuntaments a través de les reforma local impulsada pel Govern central i rebutjada per gairebé tota la oposició. S'ha prioritzat eliminar l'autonomia local el més posible, potenciant les Diputacions provincials que haurien de desaparèixer a Catalunya que s'hauria de transformar fins a la independència en provincia única absorrbint la Generalitat les funcions de les quatre Diputacions actuals.

nova tempesta a València

Ara volen tallar la recepció de les emissions de TV3 a València. Volen que TV3 parli en Valencia i es segueixin normes ortogràfiques diferents del català. L'objectiu no és altra que eliminar del tot el català al territorio Valencia, com estan intentant també a les Balears. La lluita per la subsistencia de la llengua té obert ara un nou front. Amb el que no podran és amb les xarxes socials, amb la difusió per internet. El món digital és intocable, global i efectiu. És la voluntat d'un poble la que imposa la realitat social, no el poder absolut d'uns polítics conservadors i anticatalans. No s'adonen del mal que están fent al poble al que van prometre molt i permeten que la crisi els prengui tot l'estalvi i el nivell de vida. Amb la llengua catalana morta volen desacreditar-la dient que no serveix per res i que com no té futur, cal eliminar-la del tot i posar-se a parlar tots la llengua del vell imperi, encara que només serveixi per fer cursos d'escombriaire i pidolar amb intèrpret d'anglès a la Unió Europea. Encara no s'han adonat de que el català té un lloc a la historia present i futura, que és un idioma de llei, que és un enllaç amb la ciència, la cultura i el sentiment d'un poble cult i pacífic.