Companys, el President del poble, sense guàrdia d'honor
by
Pau Miserachs
/
dijous, 15 d’octubre del 2015 /
Posted in
dignitat,
fotos,
guàrdia d'honor,
Mossos d'Esquadra,
música
Avui fa 75 anys que fou afusellat el President de la Generalitat de Catalunya Honorable LLuís Companys després d'un judici sumaríssin sota la jurisdicció militar que va acordar condemnar-lo a mort aplicant-li el delicte de rebelió militar previst per la legislació del bàndol feixista. Lleis fetes per condemnar a mort. Judici sense garanties, predeterminat a la condemna, dirigit pels militars del exèrcit vencedor de la guerra civil. Ordres de Franco. Jutjat a Montjuic després d'haver sigut detingut a França a casa seva per la Gestapo i traslladat a Espanya per ser lliurat a la policia de la dictadura franquista, gaudint de l'estatut de refugiat que la Gestapo va violar. Torturat a Madrid abans del seu trasllat a Montjuic. Ahir nit, hores abans de la commemoració molta gent ja recitava la poesia de Ventura Gassol que diu que Companys no és mort i no és perdut en el no-res. No és mort, tan sols reposa i té la boca closa. Ell acaronà la terra de la pàtria malmesa pel feixisme amb el peu nu. És pols amb la terra que l'aferra. S'ha fet terra de la pàtria catalana i aquesta terra som tots. Companys, el President del poble, va assumir la condemna a mort amb la serenitat de qui va a donar la seva vida per defensar la llibertat de la pàtria i la dignitat de les institucions d'un poble perseguit. Companys és mostra de la llibertat contra la tirania. Aquest migdia amb uns companys hem anat a deixar-li unes roses. Hem trobat la tomba solitària. Cap Mosso d'Esquadra fent-li guàrdia d'honor. Només un guarda de seguretat de la vigilància del cementiri. La meva queixa a la Generalitat que no ha tingut la delicadesa de posar-li a la tomba de Lluís Companys, avui en el 75 aniversari del seu assassinat una guàrdia d'honor de Mossos d'esquadra. Ni l'han acompanyat amb música de Pau Casals. Només soletat i silenci un cop han passat les autoritats, s'han depositat corones de flors i s'han fet les fotos. El President no ha marxat, però l'han deixat sol. Cap homenatge apart del que li ha fet la gent de la Comissió de la dignitat. Quan s'ha acabat l'acte oficial, el President ha tornat a quedar-se sol. Segueixo pensant que Companys es mereix molt més.
veritat, perdó, fe, esperança
Avui hem acomiadat en Manel Miserachs. Fou un alcalde d'Igualada que semblava més un abat Franciscà que un alcalde com els coneixem. Fou el trànsit del franquisme a un règim democràtic. Fou un home auster. HA traspassat deixant-nos un missatge d'amor, fe i esperança. Fou un alcalde diferent, un home preocupat per la qüestió social i ferm defensor de Catalunya. Senyera a mitja asta, senyals de dol a l'Ajuntament. Un poble que l'ha acompanyat per darrera vegada a la Basílica de Santa Maria d'Igualada que li ha obert les portes amb els cant greorians que havia pensat per el seu acomiadament. Un home polític honest, defensor de la veritat, home de perdó, amb l'esperança viva en solucionar les coses. Manel Miserachs era també un home de lleis, però no aferrat a la llei morta, volia sempre trobar una aplicació social i dialogant de la llei, guarir els conflictes en lloc de fer-los més estridents. Ens ha deixat aquesta imatge, la d'un home emprenedor per la seva comunitat amb una sola divisa, la de la pau, el perdó, la fe, la veritat i l'esperança. En Manel Miserachs d'Igualada és viu en el sentiment d'un poble que l'honora i recorda amb joia. No hauria volgut campanades a mort, sinó de celebració. Conservem la seva imatge com a só de les trompetes dels angels que l'acompanyen a l'eternitat. Descansi en pau a la seva terra Alcalde. Quan ha marxat ha passat per davant de la paraula de Pau Casals, quan deia a tothom que Catalunya ha sigut la nació més gran del món. A la façana de la Basílica de Santa Maria una pedra gravada recorda que al crit d'independència els igualadins van marxar al Bruc un 8 de juny de 1808 a defensar la independència davant l'invasor francès. Manel Miserachs ha defensat la independència de la moral i la defensa dels drets socials a un ajuntament que va posar a disposició de la ciutadania. No marxa del tot, es queda en esperit. Té encara molt a dir-nos. Alegria i llum són part del seu testament.
símbols de la llunyania de la realitat social
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 13 d’octubre del 2015 /
Posted in
dèficits,
diversitat,
imperi,
ostentació,
unitat forçada
Ahir 12 d'octubre es va celebrar de nou a Madrid el dia de l'Hispanitat que es festa nacional a tot Espanya amb una desfilada presidida pel Rei vestit amb uniforme militar segons costum. Aquesta festa que a Amèrica es coneix com el Columbus day commemora l'arribada de les naus castellanes que dirigia Cristobal Colón al nou món aquell 12 d'octubre de 1492. Pero també serveix en els nostres temps per fer afirmació Espanya de l'importància de la unitat cultural espanyola amb Amèrica llatina sota l'expressió de la llengua castellana. L'acte de la desfilada a Madrid se sap va costar més de 800.000 euros. No se sap el cost de la desfilada de l'exèrcit de l'aire. No han dit el cost del trasllat i se suposa allotjament de representants de comunitats autònomes i convidats. Tampoc ha trascendit el cost de la convidada a Palau. Només presidia l'acte una bandera que és el símbol oficial d'Espanya. Cap més símbol o emblema al costat de la bandera oficial excepte els militars que desfilaven. No van anar a l'acte de la desfilada ni a la recepció els presidents de les autonomies catalana, Basca i Navarra.El Sr. Iglesias Secretari General de Podemos també va declinar la invitació. L'Alcaldessa de Barcelona Sra. Colau va optar per criticar l'acte dient que era la commemoració d'un genocidi contra altres cultures. De fet te molta raó, doncs l'arribada de Castella al nou món significà la fi del mon de 1491. El desembarc fou seguit del saqueig i la violència per imposar Rei, llei, religió i comandament als territoris conquerits. Fou el començament de l'Imperi de Castella al servei del tresor reial i el dels seus fidels servidors en nom de l'evangelització. De fet no és una festa per celebrar, no honora Espanya, como la conquesta dels territoris del nord tampoc honoren britànics i francesos. Fou més del mateix, com tabé va passar a l'Àfrica. Aquesta festa sap el Rei no és benvolguda ni estimada per els sucessors dels que van patir imperi i destrucció, tampoc pels que no comparteixen la farsa de una unitat forçada que no respecta la diversitat, l'Espanya plural i empobreix els ciutadans permetent nombrosos dèficits dels serveis públics. Els diners esmerçats en la desfilada de Madrid haurien pogut servir per pagar moltes beques menjador i més asistència als desnonats i gent sense sostre. Menys ostentació militar i més dedicació al poble, les classes populars i les necessitats dels que estan en perill d'exclusió social. Aquests tampoc eren a la desfilada militar ni celebraven res. No tenien res per celebrar. L'Hispanitat se celebra lluny de la realitat social i només gaudeix de les adhesions oficials, obligades i dels que es fan campanya personal. El poble segueix marginat, no creu en la desfilada militar per resoldre problemes socials com tampoc en el paper dels polítics de dretes i els que es diuen d'esquerres que es troben molt a gust amb la dreta i el protocol de recepcions de gent seleccionada.
l'insensatesa de discutir els drets de Catalunya
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 11 d’octubre del 2015 /
Posted in
dignitat,
inversió,
malestar,
radicaltzació,
retallades
Vivim la força de la pobresa de cada dia més gent i l'estat del malestar pèr la degradació dels serveis per manca de recursos obligada per les retallades, en un territori que lluita contra la crisi obrint mercats a l'exterior amb l'empenta de treballadors i empresaris. És l'esforç d'un país que l'Estat menysté i vol ignorar. Aquesta Catalunya ara la volen responsabilitzar del descens de l'inversió econòmica, la baixa dels llocs de treball i les perdues de la seguretat social. Catalunya és ara la culpable de tot perquè vol seguir un projecte democràtic diferent del marcat pel Partit Popular. Vivim realment en moments d'una política irregular de l'Estat que no vol fer altra cosa que servir-se de símbols per fer creure que tenen projecte. No volen el model rupturista català, ni la radicalitació de la democràcia que els temps actuals demanen. Catalnya vol el dret a dir no a tota imposició i a les actituds autoritàries manifestades contra l'esclat del nacionalisme català democràtic. Davant d'aquesta situació Catalunya confia en la democràcia, la dignitat i la raó.
cap el nou ordre democràtic
El sistema democràtic espanyol es desintegra dia a dia. Ha caigut el bipartidisme i ara el multipartidisme és present a totes les discussions públiques. La dreta conservadora segueix enrocada en les seves posicions de no voler obrir cap diàleg, atacant PSOE i Ciutadans que han conseguit una mutació electoral de la ciutadania. No s'han produït mutacions ideològiques però si la desaparició del tradicional enfrontament electoral esquerra/dreta. Ara tenim pol d'atracció forçat des de la dreta conservadora amb l'unitat d'Espanya intentant disoldre les singularitats d'autogovern i el nacionalisme tant basc com català. Les properes eleccions generals portaran com a conseqüència un capgirament de la vida polìtica doncs està previst i no serà cap sorpresa que les esquerres i els paetits nacionalistes català i basc controlin la situació amb majories sense precedents, amb un canvi radical per fer front a la creixent pobresa i l'atur. Es lluitarà immediatament colntra la pauperització de la societat i el joc unilateral i de pensament únic de la dreta espanyola. És doncs un nou ordrepolìtic i social el que estàs en joc a les properes eleccions. La dreta o sab molt bé i vol mantenir-se en el poder disposada a pactar emb Ciutadans, mantenir Espanya en el retard ideològic, no parlar gaire d'Europa per no espantar més la gent i seguir la política franquista de la bona amistat amb els països àrabs mentre es mantenen uns quants anys més sense resoldre les discussions sobre democràcia participativa i sobirania dels pobles que reclamen l'exercici del dret de l'autodeterminació. L'exercici de les llibertats és el que menys interessa al govern del Partit Popular i a Ciutadans encara que ells diguin que en són els garants. Ara prima la unitat d'Espanya per damunt de tot que és el que estan presentant per tot el món servint-se de la paraula del Rei felip VI a les Nacions Unides i al Parlament Europeu, mentre activen causes judicials criminals contra el President i varies conselleres de la Generalitat de Catalunya. Atacar judicialment els que fan ús dels drets reconeguts a la Declaració Universal de les Nacions Unides de 1948 qu'Espanya va ratificar i que declara que tots els essers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, ense distinció d'origen nacional, no es pot fer cap distinció fonamentada en la condició política o jurídica del país o territori del qual depèn una persona, essent la voluntat del poble el fonament de l'autoritat dels poders públics, i tothom té dret a un ordre social i internacional en el qual els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració es facin plenament efectius. Cap Estat, grup o persona tenen dret a emprendre activitats o fer actes tendents a la destrucció de qualsevol dels drets i les llibertats que hi són proclamades, doncs tothom té dret a una nacionalitat i ningú no pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret de canviar de nacionalitat.
volen desmuntar la independència
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 4 d’octubre del 2015 /
Posted in
empreses,
especulació,
nació catalana,
socialitzar riquesa,
terrasses
Els partidaris de l'unitat d'Espanya i de no reconèixer la nació catalana han començat la tasca activa per desmuntar la independència de Catalunya abans que els guanyadors de les eleccions del 27 de Setembre decideixin alguna cosa inconvenient pels interessos polítics del Sr. Rajoy i el seu espai d'influències. Però aquests iconoclastes de la independència no veuen que encara s'ha de constituir el Parlament de Catalunya i acordar o elegir els càrrecs principals. Tot és impossible i res deixa de ser possible. Però el que resultarà impossible és conseguir fer fer marxa enrera als centenars de milers de votants de les candidatures partidàries de la independència de Catalunya. La República Catalana és un ideal i una voluntat ideal d'un poble cansat de maltractaments polìtics i de no poder governar-se. No podrà ser utilitzat contra aquest poble l'existència al mateix territori d'una població no catalana que s'ha deixat influenciar per sectors polítics d'extrema esquerra o de la nova dreta sortida del mateix PP amb voluntat impositiva que només s'escolten ells mateixos i no escolten el poble ni dialoguen. Esquerres espanyolistes amb govern municipal a Barcelona parlen de ser d'esquerres i deixen sense feina els treballadors quan paralitzen projectes econòmics i inversions estrangeres, redueixen l'aforament de les terrasses amb la corresponent pèrdua de negoci i de llocs de treball. I molts dels que els van votar es pregunten ara per què fan aquest paper de paralització de l'economia i la feina en el moment en que torna a pujar l'atur. L'anticapitalisme no és paralitzar el comerç, desabastir la distribució de productes, tancar empreses ni crear més deute, sinó socialitzar la riquesa, promoure l'igualtat d'oportunitats, difondre la cultura i el coneixement, millorar la sanitat, promoure la competitivat internaconal de les empreses, ajudar les cooperatives de treballadors a tirar endavant, fer obrir el crèdit a les empreses que no es financien a la borsa, canviar la política de la vivenda frenant l'especulació. Desmuntar la nació catalana des de la dreta i des de l'esquerra ha quedat demostrat que és tasca impossible. Les noves eleccions generals a les Corts de l'estat convocades pel proper 20 de Desembre en seran nova demostració de la unitat catalana.
LA LLEI NO ÉS LA DEMOCRÀCIA
by
Pau Miserachs
/
divendres, 2 d’octubre del 2015 /
Posted in
estat demoicràtic,
minories,
participació,
responsabilitat
És una afirmació ilògica i antijurídica dir que la llei és la democràcia. La Vicepresidenta del Govern espanyol sembla ignorar que és la democràcia la que fa la llei, és la llibertat d'opinió i participaciò política la que fa la democràcia i permet fer la lei democràtica, no la voluntat de qui mana. Tenir el poder absolut no autoritza a imposar una dictadura i la llei contra tothom o contra les minories, sinó que el governant està més obligat que mai a tenir compte, dialogar i respectar les minories del Regne. Roger Garaudy deia que la història té el paper d'ajudar-nos a prendre consciència de que el passat tenia un futur. Que la història no és la ciutat dels morts, la lenta i ineluctable deriva d'un riu pres pel glaç. Doncs l'home es defineix pel seu futur, pels seus possibles. Per Garaudy la història no és determinista. L'home és un pas endavant per transformar el món, invenció de l'esdevenidor. Viure en conflicte permanent entre l'experiència i l'esperança. l'estat l'hem de veure com l'encarnació de la voluntat dels ciutadans quan es tracta d'un estat democràtic que no es guia per altres referències ni influències. L'estat que fa i imposa la llei que vol d'acord amb els interessos de qui governa, moltes vegades amb contradicció del pensament social cristià, no pot prometre maravelles quan repunta la recessió i puja de nou l'atur. Cal que ens diguin la veritat, doncs tota persona té dret al treball i l'obligació de participar del treball en lloc de viure dels demés. Els treballadors han de tenir dret a participar en la propietat, la gestió i els fruits de la feina, la qual cosa ha de significar que podem canviar la societat per mitjà d'una voluntat col·lectiva, o sigui feta democràticament i respectuosa amb la igualtat d'oportunitats. Catalunya vol assumir la plena responsabilitat de la seva història i evitar les hegemonies estrangeres, la dels vencedors que es consideren unilateralment una necessitat històrica imposant la seva superioritat pel dictat legal i la imposició. Cal que l'Espanya oficial que no cedeix davant la Catalunya democràtica recordi que la seva actuació històrica sempre ha sigut el fruit de la seva brutalitat contra totes les civilitzacions anteriors i cultures. Conquestes i imposició de lleis per gaudir del triomf han significat un nou ordre sense esdevenidor, doncs el futur no és tal com Colon va descobrir Amèrica, sinó tal com l'inventem i decidim democràticament. Les lleis també, agradi no agradi a la senyora Vicepresidenta del govern espanyol. Les lleis polítiques com els governs no són inmutables ni eternes, doncs en una democràcia s'han de respectar les decisions personals i lliures de la ciutadania i entendre que la moral no pot ser una força repressiva servint-se de la llei. LA democràcia és prou clar que està per damunt de la llei, com la Carta de les Nacions Unides per damunt de les constitucions nacionals com també l'espanyola de 1978. La Sra. Vicepresidenta abans de tornar a dir el que ha dit avui referint-se a la rebel·lió demnocràtica del president Mas, faria bé de llegir també i aplicar a Catalunya la Declaració Universal de Drets Humans, llegir la Constitució il·luminada pel dret de les Nacions Unides.