LA LLEI NO ÉS LA DEMOCRÀCIA
by
Pau Miserachs
/
divendres, 2 d’octubre del 2015 /
Posted in
estat demoicràtic,
minories,
participació,
responsabilitat
És una afirmació ilògica i antijurídica dir que la llei és la democràcia. La Vicepresidenta del Govern espanyol sembla ignorar que és la democràcia la que fa la llei, és la llibertat d'opinió i participaciò política la que fa la democràcia i permet fer la lei democràtica, no la voluntat de qui mana. Tenir el poder absolut no autoritza a imposar una dictadura i la llei contra tothom o contra les minories, sinó que el governant està més obligat que mai a tenir compte, dialogar i respectar les minories del Regne. Roger Garaudy deia que la història té el paper d'ajudar-nos a prendre consciència de que el passat tenia un futur. Que la història no és la ciutat dels morts, la lenta i ineluctable deriva d'un riu pres pel glaç. Doncs l'home es defineix pel seu futur, pels seus possibles. Per Garaudy la història no és determinista. L'home és un pas endavant per transformar el món, invenció de l'esdevenidor. Viure en conflicte permanent entre l'experiència i l'esperança. l'estat l'hem de veure com l'encarnació de la voluntat dels ciutadans quan es tracta d'un estat democràtic que no es guia per altres referències ni influències. L'estat que fa i imposa la llei que vol d'acord amb els interessos de qui governa, moltes vegades amb contradicció del pensament social cristià, no pot prometre maravelles quan repunta la recessió i puja de nou l'atur. Cal que ens diguin la veritat, doncs tota persona té dret al treball i l'obligació de participar del treball en lloc de viure dels demés. Els treballadors han de tenir dret a participar en la propietat, la gestió i els fruits de la feina, la qual cosa ha de significar que podem canviar la societat per mitjà d'una voluntat col·lectiva, o sigui feta democràticament i respectuosa amb la igualtat d'oportunitats. Catalunya vol assumir la plena responsabilitat de la seva història i evitar les hegemonies estrangeres, la dels vencedors que es consideren unilateralment una necessitat històrica imposant la seva superioritat pel dictat legal i la imposició. Cal que l'Espanya oficial que no cedeix davant la Catalunya democràtica recordi que la seva actuació històrica sempre ha sigut el fruit de la seva brutalitat contra totes les civilitzacions anteriors i cultures. Conquestes i imposició de lleis per gaudir del triomf han significat un nou ordre sense esdevenidor, doncs el futur no és tal com Colon va descobrir Amèrica, sinó tal com l'inventem i decidim democràticament. Les lleis també, agradi no agradi a la senyora Vicepresidenta del govern espanyol. Les lleis polítiques com els governs no són inmutables ni eternes, doncs en una democràcia s'han de respectar les decisions personals i lliures de la ciutadania i entendre que la moral no pot ser una força repressiva servint-se de la llei. LA democràcia és prou clar que està per damunt de la llei, com la Carta de les Nacions Unides per damunt de les constitucions nacionals com també l'espanyola de 1978. La Sra. Vicepresidenta abans de tornar a dir el que ha dit avui referint-se a la rebel·lió demnocràtica del president Mas, faria bé de llegir també i aplicar a Catalunya la Declaració Universal de Drets Humans, llegir la Constitució il·luminada pel dret de les Nacions Unides.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada