Front Nacional contra Catalunya
by
Pau Miserachs
/
divendres, 30 d’octubre del 2015 /
Posted in
benestar social,
crítics,
llei,
obediència,
rebels,
sobirania,
submissió
Diuen que les noves dictadures ja no es dediquen a imposar l'obediència per la via violenta, sinó que persegueixen l'obediència voluntària vestits de democràcia. Ja no es produeix a Europa l'extermini violent dels rebels i dels crítics com van fer el règim nazi de Hitler i el soviètic de Stalin, sinó el sometiment voluntari deles masses, sense precindir dels mètodes repressius i dictatorials. La llei serà sempre la millor eina per donar compliment a aquest objectiu de dominació. Per instaurar una dictadura amb la promesa d'un futur monàrquic, Espanya ja fou sotmesa a un sagnant alzamiento nacional que fou la disfressa internacional amb la que es va presentar un aixecament militar el 18 de juliol de 1936 contra el govern democràtic de la República per restaurar la forma política que els militars sublevats consideraven pròpia de la nació espanyola que era la monarquia protegida per una dictadura, tot i que la monarquia no va arribar fins la mort del dictador el 1975. Els militars colpistes i els seus col·laboradors, monarquia inclosa, consideraven que la Repùblica havia trencat la continuitat i la normalitat constitucional. Sempre s'ha considerat la monarquia espanyola com senyal d'identitat d'una nació que no reconeix la nació catalana. La posició de la monarquia envers Catalunya és coneguda desempre. Necessiten Catalunya per extreuren la seva riquesa. Els borbons no han demanat mai perdò pel que va fer Felip Vé després de la seva victòria militar del 1714. I ara es reuneixen els polítics capdavanters de les formacions enrocades en la Constitució com marc jurídic suprem, doncs entenen que la sobirania resideix a la nació espanyola, en cap cas tindrà per ells dret a la sobirania la nació catalana. Amb aquesta idea i propòsit han constituït els partits espanyols que volen arribar a controlar el poder de les institucions el front nacional anti secessió catalana. Els electors no compten per aquesta decisió, tampoc es consultarà res a la ciutadania per+o apareixeran ràpidament resultats de sondejos donant la raó a la creació d'aqiuest front i gran noticiari a les televisons de parla castellana públiques i privades. Aquest nou front nacional anticatalà s'ha proposat que les properes eleccions generals no siguin altra cosa que un rite de submissió i d'acceptació del que junts han decidit. El que menys compta a Espanya és el poble de Catalunya. El que s'oposi a aquest front serà tractat d'antidemòcrata doncs tan sols ells reparteixen carnet de demòcrata, s'han adjudicat el monopoli de la democràcia sense reconèixer que en el món existeixen demo,cràcies diferents, desiguals. El que s'oposi al front nacional serà tractat de mentider, d'enemic de la pàtria, d'antidemòcrata, exerciran damunt d'ell una forta violència moral, intentaran forçar la seva consciència. En cap moment oferiran diàleg i entesa. Catalunya ja no pot creure ni fiar en la polìtica espanyola. Per ells només compta el poder de que disposen des de un poder absolut reforçat. La histèria del poder està servida. La política de setge, ofegament econòmic de Catalunya, ignorància cultural i la coerció de la llei feta a mida seran les noves accions del disseny centralm, mentre estudien la conveniència de decretar el control de la Generalitat de Catalunya i la suspensió dels diputats díscols. Tot servirà per justificar el que volen i conseguir vots a Espanya en les eleccions generals del 20D. El bé de Catalunya, el benestar i la coherència social, les relacions amb els ciutadans catalans, és el que menys interessa ara als polítics espanyols. El Parlament de Catalunya en aquests moments és molest per Espanya. El Rei que ja no amaga el seu posicionament contrari a parlar amb la Generalitat i reconèixer els drets històrics de Catalunya, parlant constanment d'unitat, podem tenir la seguretat que troba excel·lent tot aquest moviment anticatalà. I si fos veritat que fou falsificat el testament del darrer rei Austria Carles II com diuen Rita Monaldoi i Francesco Sorti en la seva novela Secretum? No canviaria les coses a Espanya aquesta falsetat testamentària si fos veritat? No cauria davant el poble visiblement enganyat el Front Nacional constitucionalment monàrquic?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada