la llei com excusa

Com diu José Antonio Zarzalejos en el seu llibre 'Mañana será tarde', la tensió existent enrre Catalunya i l'Estat que representa la resta d'Espanya, no és sostenible ni política ni socialment. Semblava que el Govern Central anava a fer com en temps del bieni negre del 34. Però han tingut l'oportunitat de vincular a la unitat d'Espanya el PSOE i Ciudadanos. La convergència per l'unitat ha dinat força al PP en una suposada convergència temporal amb l'oposició que té el mateix objectiu d'impedir la independència de Catalunya de l'Estat espanyol. Es parla de que la temptativa de secessió de Catalunya que estan disposats a fer fracassar per ser considerada una secessió, un desacatament, una desobediència, una irresponsabilitat, una actuació esborrajada, irresponsable, una barrabassada inacceptable, doncs tot plegat suposa una alteració de l'Estat de dret, una violació de la llei. Govern i oposició espanyola unida valoren el desafiament del Govern i la majoria dela diputats catalans com un moment crític, un atac a l'ordre constitucional. El mateix Ministre d'Exteriors Sr. Garcia margallo ha dit que som davant un estat de rebel·lió i aquesta s'ha de sufocar. Prenen la llei com excusa per posar fre a les reivindicacions catalanes, com si les prohibicions fonamentades en la llei posada al servei del poder poguessin justificar l'autoestima del poder i assolir la lleialtat forçada del poble català. Com diu en Pere Grau en la seva carta oberta a Mariano Rajoy que publica El Matí digital del primer de novembre, com diu la mateixa Biblia, no és l'home qui està fet per les lleis, sinó aquestes estan fetes per l'home, i aquestes són les que tenen a veure amb la situació històrica i política del poble que les promulga, essent hostils per una comunitat ben definida, convertint-se en un dogall. La manca de respecte, de diàleg i de comprensió sabent que la llei del poder no és aplicable a la situació, sinó que la solució és i ha de ser política, converteixen Espanya en un projecte impossible per la manca d'esperit reformista de la concepció territorial unitària i la involució repressiva dels grans partits espanyols. Que la qüestió catalana s'havia de tractar per altres vies que la judicial ja ho va dir el mateix Tribunal Constitucional tan criticat en més d'una resolució l'any passat. El problema també rau en l'obcecació del Govern Central en forçar les lleis, funcionariat i autoritats judicials per imposar als catalans díscols el silenci sobre la llibertat d'opinió, d'expressió i de decisió que reclamen.