decepció per la manca d'habilitat

La dignitat d'una de les principals institucions històriques de Catalunya, la seva presidència de la Generalitat ha quedat en entredit per la negociació de la distribució del poder. Es vol eliminar l'actual president de l'escenari polític impulsat per ell mateix. Però d'altra banda també se'l culpabilitza de la corrupció descoberta al seu partit i ningú es creu que no en sàpiga res, una persona que ha passat per multiples càrrecs públics i dofí del corrupte expresident de la Generalitat que tots coneixem. És molt difícil creure que l'home de confiança de qui ens va governar durant 23 anys sense renovació, rodejat de corruptes, no en sàpiga res. Ha aparegut de nou la política iconoclasta pròpia dels anarquistes, però ara veiem també de molts catalans. Destruir en lloc de construir. El dia 9, fatídic dia de la declaració precipitada sota lluna plena, com tants altres actes que han acabat com autèntics desastres, un govern en funcions i un agrupament polític transversal es veien ja incapaços de animar la investidura del candidat proposat, fruit del pacte entre els dos partits i representants de les entitats no governamentals aliades. Calia primer investir un president de consens i fer govern. Les declaracions i l'acció política havien de quedar per després. Els guanyadors han caigut en un mal parany que està reduint la seva capacitat de resposta a la radicalitat que vol donar la volta a tota la política catalana, condicionant-la als seus plantejaments, començant per l'investidura d'un president que no sigui de la CDC tacada per la corrupció, l'endollisme i la col·laboració amb els governs Aznar,Gonzalez, Zapatero i Rajoy comprementent els drets socials. No volen entendre però que són una minoria i volen imposar el que han decidit, agradi o no als que van guanyar les eleccions plebiscitàries. L'esquerra clàsica, la vella esquerra acostumada a les democràcies liberals, massa vinculats al centralisme dels seus partits amb seu central fora de Catalunya, pateix esquerdes per raó dels objectius marcats per via ideològica i estratègica. Es hora de pragmatisme i via positiva, no d'enfrontaments per raons ideològiques i de posicionaments per desmoralitzar i desmuntar el nacionalisme democràtic que necessita la independència per transformar el país. No es pot fer una política social oberta i renovadora si no es té poder i mitjans econòmics. Sacrificar més la població mitjana amb pujades d'impostos i limitacions de les propietats immobiliaries sense tancar piscines, casernes clubs d'èlit, és avui l'antipolítica. Negar-se a investir president i impedir la formació d'un govern provisional amb cara i ulls, també. Si el problema és una persona, ha de quedar clar que la nació catalana no es pot supeditar a l'investidura d'una persona per molt important i celebrada que sigui, aquesta persona ha de deixar pas a la que senyali democràticament el parlament de Catalunya. Cap procés pot dependre d'una persona, quan l'alternativa és l'opinió del poble. La sortida possiblement serien unes noves eleccions i de la resta ja en tornarem a parlar després de les eleccions generals. I per damunt de tot no posar-se neguitosos cap de les parts. El pacte nacional contra la corrupció continua essent necessari i prioritari, caigui qui caigui. És la porimera qüestió que havia d'abordar el president en funcions candidat a la investidura.