dissidència sana i inestabilitat

A Catalunya preocupen les intromissions de l'Estat en les llibertats argumentant raons d'Estat. Se serveixen de mètodes inquisitorials intentant produir desconfiança contra tota activitat intel·lectual dels catalans amb la pretensió de crear una societat servil al poder del govern central i a la Corona. Només veuen a Madrid la llei, com el Decret de nova planta de 1716. El dret castellà, avui espanyol ha sigut imposat al dret públic català. Es tracta d'un dret que obeix a unes característiques de pensament diferents del català fonamentat en les llibertats, el costum i el pacte. El dret espanyol ha sigut per Catalunya un dret pertorbador que ha defensat la instal·lació de oligarquies financeres i cercles endogàmics de poder. L'esperit català sempre ha sigut individualista, defensant un dret que està per damunt de les prerrogatives del poder i del governant, doncs el poder no pot limitar allò que el dret natural garanteix i que està per sobre de la mateixa llei.Que a Catalunya no preval allò que plau al rei, autoritarisme de fet que és el que ens ha mostrat la sèrie de RTVE sobre Isabel la catòlica. El dret català històric difereix de l'espanyol substancialment. Són drets diametralment oposats. a Catalunya el poder que s'atorgava a l'autoritat no era per institurir el dret, sinó tan sols per convertir-lo en fòrmules legals que en siguin expressió, explicava l'historiador Ferran Soldevila citant fonts com els escrits dels juristes Tomàs de Mieres, Fontanella, Maspons Anglasell. La idea de costum i pacte apareix en els Usatges, la primera compilació catalana, permeten aquest dret considerat una antiqualla per l'absolutisme d'estil napoleònic el rebuig de la llei que falta o és contra els costums i contra l'equitat. Aquest dret és la proclamació d'un íntim esperit popular de justícia deia el jusrista Fontanella en ple segle XVI.Fou a partir del Decret de Nova planta de 1716 que ens regim a Catalunya per una altra mentalitat jurídica i una altra manera d'entendre el dret. La concepciò espanyola del dret, segons podem llegir a Las Partidas i la Novísima Recopilación és per manar, castigar, prohibir, fer d'aquesta manera sùbdits lleials. La llei serà d'aquesta manera la voluntat exclusiva del Rei o Emperador, l'absolutisme i el centralisme, oposant-se a la evolució dels temps i el dret de la persona a la seva dignitat. Aquesta antiqualla que tan s'ha criticat des de les Espanyes, resulta que, vigent als territoris anglosaxons, ha esdevingut el model d'una societat ben governada i eficaç davant els desastres dels països sotmesos al dret codificat i absolut imposat de manera autoritària. Hora seria ja que el poder central entengui que Catalunya ha de recuoewrar la seva manera de fer i la llei que té com finalitat salvaguardar les llibertats ciutadanes i feta en profit de la cosa pública, en lloc de crear inestabilitat social i política.