Franco, Estat totalitari en nom de Déu

Franco el General victoriós en la Guerra Civil que va desencadenar amb el seu alçament militar contra la 2ª República, alçament que ell definia com 'creuada contra el marxismo y el terror rojo' va traspassar a Madrid després d'una cruel agonia el 20 de novembre de 1975. La seva successió es va desenvolupar tal com havia sigut previst i el Príncep Joan Carles va ser designat el nou cap d'Estat a títol de Rei d'Espanya. La nova monarquia havia sigut concebuda com la continuació 'a la lettre' del règim totalitari imposat militarment pel General Franco l'any 1939. Però el nou rei ben aviat vacomençar a canviar les coses apartant-se del guió oficial. Franco s'havia servit de la força militar, de la seva aliança amb Hitler i Mussolini per enderrocar la democràcia republicana i la fe del poble en la justìcia social. Però el dictador també s'havia servit de Déu per convèncer els temorecs i la dreta de sempre de que imposaria un ordre convenient i obedient. Encara aquest 20 de novembre de 2015 hem vist com es continuen proclamant beats religiosos morts en les represalies incontrolades dels primers moments de la guerra. Els que proclamen beats obliden els milers de republicans morts als camps de concentració nazis com Mauthausen per no parlar del maltractament rebut pels soldats republicans fugits a l'exili internats al camp de la platja d'Argelés vigilats per soldats senegalesos al servei de l'exèrcit francès. Algú continua servint-se del nom de Déu per afavorir un bàndol de la guerra civil. Algú continua negant Déu i l'enterrament digne als contraris, els republicans de bona fe, també servidors de la pàtria històrica de cadascú. Franco és en realitat la prova, abans de l'actual Estat Islàmic, de com no s'ha de fer servir el nom de Déu per objectius polítics i aprofitar-se d'un bon nombre de bisbes disposats a passejar-lo sota pali, amb la butxaca ben plena, per honorar la seva crueltat i haver mantingut el territori dins d'un ordre sota control ideològic ranci, aïllat de la llibertat, la democràcia i del progrés europeu. Ens cal esborrar tot aquest passat de la nostra història i arribar quan abans al món de les llibertats i la diversitat social i política, el món que vol la potenciació d'una cultura de pau. El món que representa el Papa Francesc, el del Pare Jorge Bergoglio SI, no vol que el nom de Déu serveixi d'escut per la barbàrie i de nou per implantar règims totalitaris.