Catalunya dependent, Generalitat humiliada

La decisió de control·lar les finances de la Generalitat, la destinació dels pagaments, la gestió en definitiva, és la manifestació del poder central de la decisió de reduir Catalunya a una autonomia merament administrativa, un organisme de l'estat dependent de les decisions del Ministre d'Hisenda del Govern espanyol. La defensa de l'unitat d'Espanya exigida per el dictador Franco al rei, en el seu testament segons model franquista, exigeix la asfixia econòmica de Catalunya com a preludi de la demolició política. Les primeres mesures preses per el Govern Central després de portar al Tribunal Constitucional la declaració del 9N per aturar el procés tindran més seguiment, noves mesures si el procés continua endavant i seguim posant-nos fora de la llei segons ell i el seu govern interpreten. Així ho anunciava el Sr. Rajoy en un acte que va celebrar ahir a l'Hotel Princesa Sofia de Barcelona presentant els seus candidats. Va venir i va marxar. No va aprofitar per trobar-ser amb el President Mas i parlar. A Rajoy no li interessa el diàleg. Vol humiliar, rebaixar, ensorrar l'esperit de rebel·lia democràtica, intimidar el somni de llibertat nacional catalana. Sap que pot servir-se de la llei feta a mida i de les institucions de l'Estat que controla per parar, anant més ennlà de les intimidacions, el somni català. En Josep-LLuís Carod Rovira, home polític sense partit, com molts, i pensador català ho posa de relleu en el seu article que publica avui el diari el Punt Avui. Catalunya és davant un autèntic desafiament nacionalista contra la democràcia com mai. La única i veritable deriva fraccionadora de la societat és la nacionalista espanyola monolingüísta, afavorida pels mitjans de comunicació que controlen el pensament espanyol amb banalitats sense amagarse'n. Aquest desafiament amaga que disposen dels diners públics de tots els ciutadans per fer la seva política unitarista, permetent que als estadis voleint banderes nazis ifranquistes. Fomenten el fanatisme nacional espanyol amb la seva paraula, el primer el president Rajoy i amenacen la democràcia amb una dictadura de partit ara que saben que no perdran les eleccions de Desembre si no passa res d'extraordinaria. Defensen en tots els seus actes un totalitarisme postfranquista tronat, el centralisme radial com deia i segueix denunciant en Germà Bel. Fan de l'espanyolitat una escenificació malaltissa a les antípodes, com diu en Carod-Rovira, dels valors democràtics del diàleg i les urnes, disposats a servir-se de la força per les seves finalitats de poder, quelcom irreconciliable amb l'estat de dret i la democràcia participativa que recomana la Unió Europea. Pot ser que Espanya, rei inclòs, s'estigui allunyant d'Europa i no s'adoni de la seva pròpia realitat.