arraconament del president

La CUP ha decidit no investir president el candidat Artur Mas. La persona del president en funcions, excol·laborador de president Pujol i la seva mà dreta no agrada a l'esquerra radical. El puny de la mà esquerra alçat ahir a l'assemblea dela CUP a Manresa significa que el que es vol és el xoc entre pensaments polítics i maneres de fer. La coherència mantinguda de la CUP enfurisma el centredreta i tot pronostica una aturada del procés per celebrar noves eleccions. Allargament sine die de la convocatòria d'un referèndum sense demanar permís a l'Estat espanyol que és el que s'hauria de fer. Amb L'estat no val el diàleg, no serveix per res pensar en que hi haurà diàleg perquè els que es veuen guanyadors de les properes eleccions generals no volen dialogar. Només volen vèncer i doblegar els ànims de la gent catalana que vol la independència. L'Estat, fa poc em deia un amic, ens manté com una delegació amb un pressupost de despesa insuficient, reservant-se la decisió de pagar o no el deute d'aquesta delegació. La supr4essió de l'autonomia financera decretada des de la presidència del govern de l'Estat ha significat un pas més en aqwuesta direcció de limitaciò de recursos a una població que creix amb l'immigració amb un creixement calculat en un 8,95% sobre la mitjana de l'estat segons llegeixo en el blog d'Enric Figueres en el punt. La supressió de l'autonomia no ha sigut un acte de justìcia fiscal, sinò un acte polìtic per donar a entendre que Catalunya és un territori i un poble dependents del'Estat governat des de Madrid, un Estat clarament centralista sota el model napoleònic. Catalunya és un territori de bona recapta fiscal per l'Estat, doncs cada any surten de Catalunya envers la caixxa central de l'estat 16.000 milions d'euros, necessaris per satisfer la despesa pública catalana, però sense retorn. Catalunya a més aporta segons xifres reals un 20% al PIB espanyol i un 29% al fons de reserva de la seguretat social que, inverti ten deute de l'estat acabarà essent, segons diuen els sociaolistes, coberta amb nous impostos, per molt que el Sr. Rajoy digui que els baixarà. La proposta ja la tenen damunt la taula per aprovar, primer amb les pensions de viudetat, després amb la resta. Gràcies a la CUP, el govern de l'estat té una nova arma per no dialogar amb Catalunya, no escoltar les reivindicacions catalanes. Tots els improperis i desconsideracions estan de nou servits. Espanya Estat segueix en l'error històric de negar-se a reconèixer el fet nacional català reconegut per la Corona d'Aragó fa uns quans segles. Ara a més segueixen retardant les obres del corredor mediterrani acordades per l'Unió Europea sense aturar l'extracció de recursos fiscals. Amb independència de les seves idees de com ha de ser un règim democràtic absolut dirigit per la minoria política anomenada CUP, aquesta formació polìtica hauria d'entendre i veure que el primer problema per Catalunya és l'actuació de l'Estat espanyol que podem evaluar com depredadora i desdemocratitzadora. La CUP no pot ni hauria d'entrar en aquest joc tot discutint la persona del possible president de la Generalitat per conduir Catalunya a la independència de la dictadura del'Estat, a la ruptura amb l'absolutisme, la intolerància i l'estupidesa política. Mas com president de la República Catalana que ha de substituir l'estat autonòmic en fallida no es pot considerar com un representant ni servidor d'aquest Estat. TAmbé cal penar que la democràcia absoluta no existeix, excepte que es vulgui substituir en una dictadura de grup en nom de la democràcia. Això ja és vell. Abans es deia avantguarda proletària, però ara el nom no convé. Ara tot s'ha de vestir de nou, excepte els punys alçats que alguna significació deuen tenir també amb la idea de vèncer el contrari i establir una dominació de poder o dependència igual que la que critiquem de l'Estat espanyol.