indignació i tristesa

Hi ha responsables polítics que refusen veure la realitat de les transformacions que han canviat el món. La industrialització, la llum, les energies fòssils, hidrològiques i fotovoltaiques, la comunicació per radio, televisió i el sector digital,la telefonia, el tren, l'automòbil, l'aviació, l'indùstria farmacèutica, la caiguda del comunisme totalitari. L'aïllament dels pobles ha desaparegut amb l'economia global. Les diferències lingüístiques i culturals no són excloents ni construeixen murs contra les civilitzacions. L'integritat territorial cedeix i desapareixen les fronteres davant les agrupacions d'Estats. L'opinió pública i la informació trenquen els monopolis de la comunicació d'Estat i promouen la llibertat d'expressió i opinió. Aquesta evolució, com diria Rafael Tasis, ha impulsat la renovació dels nostres punts de vista. No podem avui romandre deturats en el passat amb el somni posat en estructures pretèrites, el passat com fan el govern i la Monarquia espanyola. Ni resignació al provincianisme ni heroicitats innecessàries. La democràcia moderna, la participativa posa tohom al seu lloc. Gaziel deia que Espanya és la Península Inacabada, cita Rafael Tasis. Però no en poden formar part els territoris que disposen de fets diferèncials i històrics com Portugal que se separaren de l'harmonia de poder vertical dreada per els reis catòlics a través l'inquisició i els governadors designats a dit i afavorint la dominació del mosaic de pobles ibèrics per dinasties estrangeres. Ni llibertat ni respecte després de la guerra de successió del segle XVIII, negació del fet nacional català fins ointentar fer creure que la integritat dels Estats s'ha d'imposar que no es pot desfer amb nacionalismes dits excloents quan en realitat es tracta de recuperar llibertats històriques i desenvolupar personalitats nacionals sense defugir sistemes i models democràtics, la cultura de la pau i la solidaritat internacionals. Quan el Ministre de Assumptes Exteriors espanyol Sr. Garcia margallo es pronuncia a les Nacions Unides contra Catalunya dient que va en contra del sentit de la història pretendre imposar una uniformitat ètnica, una identitat exclusiva, lingüística o de qualsevol altre tipus, oposant-se al reconeixement de realitats unilaterals basant-se en la integritat territorial i la independència sobirana de tots els estats. El Ministre vol desconèixer la nació catalana que fa segles es vol destruir, mentre des dela Moncloa la Vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria nega al Parlament de Catalunya surgit de les eleccions del 27 S legitimació legal ni política per dur a terme una declaració unilateral d'independència confonent-la amb una possible declaració d'inici del procés d'independència. Finalment ahir també, el Rei va fer un discurs a Oviedo a l'acte de lliurament dels premis Princesa d'Astùries dient que ningú construeixi murs amb els sentiments, referint-se a Catalunya. Es va pronunciar també el Rei de nou contra Catalunya, sense parlar expressament de Catalunya. Però el missatge és clar i doaros gens sospitosos com El Mundo ho recullen ben destacat. Va parlar de los españoles contra divisions, sectarismes i exclusions oposant-se a la dita fractura social, el que ens separa, el que ens diferencia. Es va pronuncair contra la diversitat i va defensar des de la posició de poder com a cap d'Estat la unitat imposada amb el silenci i el descrèdit oficial del que opina diferent. Ni el Ministre, ni la Vicepresidenta ni el Rei tenen fe en el nostre poble, en el esdevenidor d'un poble diferent, amb llengua, cultura i dret propis, d'una Catalunya plural, multiètnica, mediterrània,, la volen morta i supeditada al poder central, les lleis, els costums, les formes de vida i la llengua i la cultura espanyoles. Ni coneixen ni entenen Catalunya. Ni veuen ni volen veure la realitat. No reconeixen ni respecten la llibertat dels pobles amb personalitat pròpia i amb dret a decidir el seu futur polític. El sentiment és d'indignació contra qui vol aixecar murs contra els drets naturals dels pobles i les llibertats més essencials reconegudes a tots els pobles del món per les mateixes Nacions Unides.La monarquia espanyola ha de tenir clar que amb la seva paraula no canviarà la voluntat catalana expressada democràticament el 27 S ni ningú pot desligitimar el dret de decidir d'un Parlament democràtic, per molt que s'esforcin el Ministre d'Exteriors i la vicepresidenta del govern espanyol. La única paraula que defineix aquesta manera de fer de qui més hauria de respectar i agrair la democràcia per seron és, és indignació i tristesa.