Excel·lència de la reconstrucció política

Deia Bertrand Russell que l'impuls té més efecte que la intenció conscient per modelar les vides de les persones. Uns impulsos poden ser creatius i altres possessius. En el mòn dels progressistes l'impuls més convenient és el creatiu i no el possessiu que ens dirigeix automàticament als sectors conservadors. La llei és el gran instrument impositiu per control·lar les activitats de les masses i els individus. Trobarem com indicis dels impulsos seguia dient Russell coses falses en les que creuen els homes i coses veritables en les que no creuen. L'excessiva disciplina imposada pot conduir a la crueltat i la destrucció. Excel·lència, transparència de l'acció pública, garanties, no donar marge a la discrecionalitat per evitar l'arbitrarietat, no donar tractes de favor, fer pùblics els contractes d'Estat, accessibles online, no amagar res són objectius de tot govern democràtic que es disposa a acabar amb les corrupcions inconcretes, les comissions que es veuen judicialment amb les donacions d'agraiment. Toy govern democràtic ha de ser inflexible amb la corrupció. No pot haver caça de bruxes si les proves dels fets existeixen i no hi ha dubte sobre les detencions senyalades, Manca una llei financera dels partits que acabi amb la compra de vots. Tot Estat ha de tenir poder per donar compliment a les seves finalitats bàsiques, sempre disposat a acceptar les reformes. Però si ml'estat està constituït per tots els habitants d'una àrea territorial, la llei no es pot moure contra els ciutadans sense l'existència de previes disposicions legals concretes i expresses, doncs la llei no es pot fer servir segons el caprici de qui dirigeix l'Estat i menys encara per castigar l'expressió d'opinions, crítiques i protestes que no agradin a l'Estat. En democràcia no es pot criminalitzar la crítica i els desacords amb les opinions i finalitats de l'Estat. En democràcia el poder de l'estat diria Russell pot ser impulsat per l'opinió pública i la influència de la premsa, el quart poder, més que per les lleis. Cal però una opinió pública tolerant per evitar la tirania i el poder de l'estat fora dels seus propis límits. L'obediència a l'estat com representació del poder perd influència, doncs el que preval és el sentiment de grup o nació, la lleialtat a la voluntat col·lectiva de ser, desenvolupament de la vida civilitzada i evitar les agressions externes. El poder equilibrat i el poder equilibrador de l'Estat tolerant són la base de la nova harmonia nacional. Però en tot cas cal no confondre el patriotisme amb una religió individualista amb juraments imposats i credos per ignorants dels defectes de la pròpia nació. Certs impulsos possessius, conservadors i tirànics o absolutistes amb trasfons irracional cal que no, puguin desenvolupar-se doncs el poder com finalitat l'hem d'entendre com un accident històric a eliminar en una societat disposada a la reconstrucció política sortint de l'absolutisme.