veritat, perdó, fe, esperança

Avui hem acomiadat en Manel Miserachs. Fou un alcalde d'Igualada que semblava més un abat Franciscà que un alcalde com els coneixem. Fou el trànsit del franquisme a un règim democràtic. Fou un home auster. HA traspassat deixant-nos un missatge d'amor, fe i esperança. Fou un alcalde diferent, un home preocupat per la qüestió social i ferm defensor de Catalunya. Senyera a mitja asta, senyals de dol a l'Ajuntament. Un poble que l'ha acompanyat per darrera vegada a la Basílica de Santa Maria d'Igualada que li ha obert les portes amb els cant greorians que havia pensat per el seu acomiadament. Un home polític honest, defensor de la veritat, home de perdó, amb l'esperança viva en solucionar les coses. Manel Miserachs era també un home de lleis, però no aferrat a la llei morta, volia sempre trobar una aplicació social i dialogant de la llei, guarir els conflictes en lloc de fer-los més estridents. Ens ha deixat aquesta imatge, la d'un home emprenedor per la seva comunitat amb una sola divisa, la de la pau, el perdó, la fe, la veritat i l'esperança. En Manel Miserachs d'Igualada és viu en el sentiment d'un poble que l'honora i recorda amb joia. No hauria volgut campanades a mort, sinó de celebració. Conservem la seva imatge com a só de les trompetes dels angels que l'acompanyen a l'eternitat. Descansi en pau a la seva terra Alcalde. Quan ha marxat ha passat per davant de la paraula de Pau Casals, quan deia a tothom que Catalunya ha sigut la nació més gran del món. A la façana de la Basílica de Santa Maria una pedra gravada recorda que al crit d'independència els igualadins van marxar al Bruc un 8 de juny de 1808 a defensar la independència davant l'invasor francès. Manel Miserachs ha defensat la independència de la moral i la defensa dels drets socials a un ajuntament que va posar a disposició de la ciutadania. No marxa del tot, es queda en esperit. Té encara molt a dir-nos. Alegria i llum són part del seu testament.