segueix el cercle de l'absurd

Un Ministre va dir que <> com si els drets signats amb un Tractat internacional es poguessin considerar com un joc de nens. La resposta ha sigiut immediata. Però ara el Govern i els espanyols ens hem guanyat més antipaties de l'¡estranger democràtic. Pacta sund servanda diu el dret i deien els antics. Però avui el millor és en una reflexió que fa un col·laborador del diari avui quan diu < i per què no reclamen Catalunya nord a França? L'error és creure encara en l'Espanya imperial a l'època de la fusió europea. Ja no són en temps de fronteres i ampliació de territoris nacionala per la força o cessiò de territoris i els seus pobladors per pagar deutes de guerra. Tamooc som en temps d'imposar la llengua del vencedor als vençuts. Som en temps de convivència i cooperació, sense fronteres ni complexes de classe, ni de religions úniques ni de grups inversors, ni de cercles de poder. La democràcia és a l'abast del poble. Cal no fer la política de l'absurd, del passat, ni del monopoli inadmissible dels que encara es creuen classes dominants i les èlits del poder, la font de la veritat ùnica. L'absurd és voler viuer en temps medieval.

neofranquisme recent

Ens costa de creure que ens hagin de dir en ple segle XXI que el que passa al camp de Gibraktar y el que es diu ens transporta al temps del franquisme. Els britànics acusen ara Espanya de no ser un paìs amb giovernants demòcrates. A nosaltres catalans no ens sorpren pas que eñls britànics acabin dient això desprès de crdar l'Embaiuador espanyol perquè doni explicacions sobre el setge policial del territori britànic. A més avui apareix a El Mundo la notìcia de que el jove militant del partit popular espanyol Angel Carromero acusz a membres del partit camunista d'gaver provocat l'acciudent ern el queb va morir a Cuba l'opositor Oswaldo Payá quyan el cotxe que ell xcionduia va sortir de la cerretera i va anar a xocar amb un arbre. Ara diu el que no va dir durant el judici, i a sonre és primera plana de diari i es faerà pasaar com a víctima de seguiments i persecucions comunistes. Molta imaginaciò o acusaciò amb intenciuonalitat política anticastrista manifesta. Situen el partit popular al servei de les classes conservadores i de les dictadures que vsn provocar l'aixecament de Fidel Castro i de tot un poble contra l'abús i l'explotació, l'opressió i la misèria humana.La insuficiència democràtica i la manca de sinceritat pot sewr que es posi de relleu per el Tribunal d'Estrasburg. Els familiars de les víctimes del Yak 42 que es va estavellar han de tenir dret a seguir investigant els responsables del lamentable negoci d'un transport privat de tropes, coses tant sorprenents com Mossos d'Esquadra tingui una Comissaria a Barcelona protegida per Seguretat privada.

els silencis de les indecisions

Hem aribat als dies de la canícula. Per la gran ciutat nom´ñes veus turistes amunt i aval. Els polítics ja han desaparegut practicament del Parlament.  I ara ens diran els capdavanters si el pressupost continua sota forma de pròrroga, o sigui allargar de nou el no pagar el que es deu. Ara llegim que uns proposen als altres fer llista conjunta per les europees. Ara cap d'ells agrairà a l'Ernest Maragall que donés l'empenta amb la seva iniciativa <<junts a Europa>>. Però ja veurem com acaben fent les llistes, doncs les respostes no arriben. Els sopars de germanor previs a l'estiu més calurós no han resolt el tema. Veurem la tanda de dinars i sopars després de l'estiu el que donen de si. La gent dels partits seguirà sense saber el que es cuina a les direccions. No hi haurà transparència als partits tot i que la seguiran exigint a l'administració, el Govern i el Rei. La polìtica segueix igual. L'animaciò, fins el 10 de setembre. El Sr. Rajoy ja haurà contestat la carta del President Mas recordant-li la seva estreta interpretació de la Constitució espanyola i la democràcia.

cap a la fi del bipartidisme espanyol

Segons les enquestes i l'opinió dels lectors de diaris digitals l'actual model de bipartidisme espanyol i català està arribant a la fi. El relleu tranquil fins ara entre conservadors i progressistes dins d'un ordre marcat i cintrolat per ells mateixos acabarà segurament a les properes eleccions generals. Tindran veu i representació electoral Partits silenciats pels mitjans perquè avui no tenen escons, no existeixen o són de nova creació o erxtraparlamentaris. Algunes formacions de reduïda  força electoral, però constants a la oposició, la guanyaran. Els propers giverns hauran de complir el que prometin. El programa de givern s'haurà d'ajustar al programa electoral. No es podran fabricar més programes merament publicitaris. Després vindrà l'obligació de canviar immediatament les lleis de partits, electoral, de financiació de partits, de la Junta electoral, de publicitat electoral, de transparència, i acabar per fer una nova Constitució adaptada a la realitat dels temps actuals. També s'hauran de derogar amb urgència les lleis de reforma laboral, educació, privatitzaciò de serveis públics, adaptar la recaptació fiscal a la despesa, respectar les classes mitjanes i el sector laboral, no gravar les herències de bens adquirits amb l'estalvi. Els temps de canvi s'apropen sens dubte.Aviat passarem del bipartidisme al pluripartidisme i les societats plurinacionals.

més provincia, menys municipalisme

No es parla gaire en els mitjans de la qüestió municipal. El Papa obrint l'Església catòlica als homosexuals contrariament al que deien alguns bisbes espanyols, el cas Bárcenas que esquitxa el President Mariano Rajoy i la cúpula del Partit Popular, les retallades, la immediata negativa a celebrar el referèndum català que ja anuncia abans d'hora i a corre-cuita la Sra. Sanchez Camacho per no perdre el seu protagonisme , els escàndols internacionals i el que ara corretgirà ADIF després de l'accident de Santiago, deixen aparcat el tema. Sembla que vulguin aplicar als municipis el mateix criteri de la reforma laboral. Reformes legislatives seguides de retallades constants porten els municipis a la pèrdua de competències o a fer-les inassumibles per manca de diners.  Les Diputacions, o sigui els ens provincials, agafen el poder que es superposa als Ajuntamentsd. Els diners els té la Diputació i la Diputacipo decideix  com es disposen i per què. Qui mana a les Diputacions provincials té poder. El poble segeuix sent administrat, no vota les diputacions que tenen el poder ecinòmic i de gestiò per damunt dels municipis i els consells comarcals. Ara els consells comarcals quedaran reduïts a reunions d'Alcaldes. El municipi s'haurà d'entendre  amb la diputació per arribar on no pot arribar el municipi. Sempre ha sigut així. El problema segueix sent la lectura de la llei. Ja no tenim la de Règim local de 1955 que a partir de 1976  va servir per començar  a governar els municipis regits democràticament per molts nous demòcrates fugits del franquisme. Es va fer per Ajuntaments anomenats per la dictadura a una lectura democràtica de la llei de Règim local fins que es van fer eleccions i s'en van fer de noves a Espanya i a Catalunya. Però el poble ha seguit votant llistes tancades, sense dret a eliminar noms de les llistes, sense dret de participar, d'intervenir activament en la gestió en forma assemblearia. No interessa als càrrecs i electes l'assemblea, ni el debat ni el diàleg amb el poble, el que interessa són organismes representatius controlats des de el poder del partit. Mancomunitats de serveis, fusions de municipis, eliminació de funcionaris o empleats de serveis pùblics, privatitzaciò dels serveis sembla ser que és el que interessa més a la dreta que governa i els seus suports de govern.  No interessa canvbiar la llei electoral i obligar els partits a democratitzar-se internament. Tenim encara partits que no són democràtics ni practiquen la democràcia interna. EWs més important per molts controlar l'accés a les llistes electorals. Als partits actualment predemocràtics interessen soldats, no polìticsgent que pensi, .No es proposen lluitar a Catalunya per suprimir les provincies quan abans i traspassar poder, competencies i fons econòmics a la Generalitat. Ja no parlen de Catalunya provincia única entusiasmats amb una independència que encara és un somni utòpic si Europa no recolza Catalunya.disposi de bases fermes i fortes, no de núbols.   No recorden ara els que governen i l'oposició que els recolza que el President Tarradellas va començar les tasques de la Generalitat recobrada partint dels possibles de la Caixa de la Diputació de Barcelona. Podem concloure que queda molt  per fer per implantar una autèntica democràcia després de la dictadura franquista i reformar democràticament el món municipal. Encara som als començaments del canvi de sistema. S'ha acabat amb la crisi financera el creixement de les rendes fiscals als municipis basada la seva economia en la construcció, i ara cal ajustar tot en funció dels possibles, no dels desitjos dels partits que governen sols o amb coalició, ni dels seus amics interessats en la prestació de serveis.

xarxes, trames i corrupció, mostra d'indignitat

Desde Filesa al cas Bárcernas no han deixat d'operar en el terreny polític tota mena de trames, xarxes, intrigants, conspiradors, vividors i palanganers. Fa més de trenta anys que la corrupció es passeja pels mons financers amb la  impunitat conseguida per l'aixopluc del poder. Cauen uns, pugen uns altres, però sempre trobem el niu de corruptes a punt i al servei del poder de torn. Trobem mostres de les amistats corruptes a canvi de no sabem què exactament, a quelsevol recó del territori: que si la concessió de l'abastiment de l'aigua del poble ha de passar per..., que si la recollida de les deixalles l'ha de fer..., que si la contrata de les obres de...,  s'ha de donar a l'empresa... ,que farà una donació a..., de la que ens arribarà un 4%, que els diners que... ha donat al tresorer del partit ens permetran... Som davant de donatius desinteressats? Es tractava de generositat sense cap mena d' interés d'obtenirr ventatges per alguna cosa. S'han conseguit llocs a una llista electoral a cop de talonari?  Són comissions a compte de beneficis? S'han descabalgat polítics honestos per obrir la porta a gent corrupta partidaria dels sistemes de poder  absolut? D'on han sortit els diners del cas Bárcenas? Quans són beneficis o guanys del Sr. Bárcenas i quans diners figuren a nom d'ell i no són d'ell, és a dir està fent de testaferro o fiduciari de noms secrets? Podran anar a fins els jutges que investiguin els casos Gurtel i Bárcenas? Sabrem d'on han sortit els diners que manegava el Sr. Bárcenas a Suissa, a Espanya i on sigui, tots els diners? A qui donava compte el Sr. Bárcenas dels diners que rebia d'empresaris agraïts? QuinAmb quin era el preu del silenci i el secret de les donacions? Amb quins diners es financien els partits polìtics? Que s'expliqui per què serveixen les fundacions paralel·les de les associacions polìtiques dites partits. Què ha passat amb els diners que van rebre els partits republicans amb bens expoliats pel franquisme? Qui va dur a terme els pactes i amb qui? Què van negociar? I els diners concedits en forma de drèdits per bancs i caixes d'estalvi durant aquests  trenta anys perquè puguin viure les maquinàries administratives dels partits, com han sortit i qui els a avalat? S'han tornat alguna vegada? Quantes vegades s'han perdonat els deutes  dels partits per fer-los passar com a compensació de pèrdues i pagar menys impostos? Com i de quina manera s'han renovat els crèdits als partits? Ha servit d'alguna cosa tractar bé financerament els partits més que els particulars i les empreses? Què entenen tots plegats per dignitat i respecte a la persona humana dels votants? Hi ha alguna explicació comprensible, clara i neta a tot el procés  de corrupció magnificada finalment amb la bombolla immobiliaria que hem viscut des de la mort del dictador? En tenen la culpa les esquerres de les ambicions i supèrbia d'alguns  més de 600 empresaris i banquers que han evadit els diners a l'estranger? En té la culpa el poble de la disbauxa de la dreta conservadora? La conclusió és que tothom s'ha d'explicar i demanar perdó al poble, a més de dimitir i apartar-se de la polìtica tots els corruptes que per una o altra raó  es vagin descobrint, doncs no tot és qüestió de diners. També són corruptes els que organitzen farses electorals dins dels partits. Són els nous conservadors, els nous absolutistes disfressats d'anyells de la democràcia. És la reflexió que em sembla més adequada després d'escoltar els discursos i intervencions d'uns i altres a l'acte parlamentari d'ahir a Madrid. L'avenç de Barcelona no està gaire més lluny del mateix.

dret a l'error, continuïtat i estabilitat

Acabo d'escoltar el discurs del President Rajoy al Congrés dels Diputats. Ha deixat ben clar que es recolza en una majoria parlamentària i que la oposició no pot utilitzar la moció de censura com una amenaça. Ha repassat els actes de corrupció des de Joan guerra que han  obligat a donar explicacions en seu parlamentària. Ha reconegut que es va equivocar en confiar en el Sr. Bàrcenas, que ha qualificat com algú que no s'ho merexia, però segueix dient que es fals tot el que diu el Sr. Barcenas respecte d'ell i del partit popular, que té dret a defensar-se com li sembli, no dir la veritat i a intentar desviar les seves culpes cap altres. Ha dit que no creu en el totalitarisme i que cal frenar el deteriorament del clima poíìtic. Ha reconegut el seu error i ha afirmat el rebuig a les aformacions del Sr. Bàrcenas. Ha dit que cal deixar treballar a la justícia. Ha dit que ningú no els desviarà de la feina de transformar el país i treure'l de la crisi. Però no ha tingut en compte la realitat plurinacional de l'Estat. Ha complert donant explicacions. Però parlant de la evolució econòmica ha ratificat un camí de la democràcia reduïnt les possibilitats de les comunitats autònomes i la capacitat econòmica de les comunitats autònimes mentres mantenen un elevat nivell de dèficit per l'Estat central, silenciant a més els drets de les nacionalitats i no respectant el dret de les minories. Ha donat el President poques explicacions i no ha adoptat una actitud liberal. No ha concretat quines transformacions vol fer quan les classes mitjanes i les petites empreses tenen problemes de liquiditat, quan la propietat privada està amenaçada, quan  la reforma polìtica no arriba als partits i la seva estructura, ni al sistema electoral, ni al sistema de finançament dels partits. Ni n'ha parlat, limitant-se a dir que s'ha aprovat una llei de transparència, evidentment, una llei de la que  Ningú es creu ningú.encara no cineixem totes les limitacions ni que aixequi les prohibicions de la llei sobre informacions  i materies reservades. No s'ha mostyrat com un polìtic d'un partit d'ideals ni d'ideoloogia que tampoc aclareix, Ha quedat molt per dir. Ha sigut una sessió decebedora més. El Sr. Rubalcaba, sense sortir del discurs centralista, s'ha esforçat per explicar que el President Rajoy  no ha explicat el que havia d'explicar i tothom esperava.  Ha fet una explicació històrica del que ha anat pasant i de la trama quie s'atribueix a la organització del partit popular. I ha seguit insistint en la existència d'una comptabilitat B elaborada pel Sr. Bàrcenas en la que consten entrades d'empreses i dinacions. Es pot dir que tot això és fals i que la comptabilitat és falsa? I això inventat durant vint anys pel Sr. Bàrcenas? Ha explicat que entre el 2003 i el 2007 el Sr. Bàrcenas passava diners de la comptabilitat B a la A segons ha informat la Policia.  I els sobresous que apareixen el 1997? Llavors, per què no ho explica tot això el Sr. Rajoy? Ha defensat que no podien desconèixer la realitat perquè cobraven els sobresous. En resum, que hem seguit igual. Ningú es creu ningú des de molt abans que el President Aznar ens fiqués a la guerra de l'Irak , també dita del petroli, amb el fals argument de les armes de destrucció massiva. Ara l'argument és  la salvació dels sis milions d'aturats. Ha quedat clar que no hi haurà dimissió ni eleccions generals anticipades.