xarxes, trames i corrupció, mostra d'indignitat

Desde Filesa al cas Bárcernas no han deixat d'operar en el terreny polític tota mena de trames, xarxes, intrigants, conspiradors, vividors i palanganers. Fa més de trenta anys que la corrupció es passeja pels mons financers amb la  impunitat conseguida per l'aixopluc del poder. Cauen uns, pugen uns altres, però sempre trobem el niu de corruptes a punt i al servei del poder de torn. Trobem mostres de les amistats corruptes a canvi de no sabem què exactament, a quelsevol recó del territori: que si la concessió de l'abastiment de l'aigua del poble ha de passar per..., que si la recollida de les deixalles l'ha de fer..., que si la contrata de les obres de...,  s'ha de donar a l'empresa... ,que farà una donació a..., de la que ens arribarà un 4%, que els diners que... ha donat al tresorer del partit ens permetran... Som davant de donatius desinteressats? Es tractava de generositat sense cap mena d' interés d'obtenirr ventatges per alguna cosa. S'han conseguit llocs a una llista electoral a cop de talonari?  Són comissions a compte de beneficis? S'han descabalgat polítics honestos per obrir la porta a gent corrupta partidaria dels sistemes de poder  absolut? D'on han sortit els diners del cas Bárcenas? Quans són beneficis o guanys del Sr. Bárcenas i quans diners figuren a nom d'ell i no són d'ell, és a dir està fent de testaferro o fiduciari de noms secrets? Podran anar a fins els jutges que investiguin els casos Gurtel i Bárcenas? Sabrem d'on han sortit els diners que manegava el Sr. Bárcenas a Suissa, a Espanya i on sigui, tots els diners? A qui donava compte el Sr. Bárcenas dels diners que rebia d'empresaris agraïts? QuinAmb quin era el preu del silenci i el secret de les donacions? Amb quins diners es financien els partits polìtics? Que s'expliqui per què serveixen les fundacions paralel·les de les associacions polìtiques dites partits. Què ha passat amb els diners que van rebre els partits republicans amb bens expoliats pel franquisme? Qui va dur a terme els pactes i amb qui? Què van negociar? I els diners concedits en forma de drèdits per bancs i caixes d'estalvi durant aquests  trenta anys perquè puguin viure les maquinàries administratives dels partits, com han sortit i qui els a avalat? S'han tornat alguna vegada? Quantes vegades s'han perdonat els deutes  dels partits per fer-los passar com a compensació de pèrdues i pagar menys impostos? Com i de quina manera s'han renovat els crèdits als partits? Ha servit d'alguna cosa tractar bé financerament els partits més que els particulars i les empreses? Què entenen tots plegats per dignitat i respecte a la persona humana dels votants? Hi ha alguna explicació comprensible, clara i neta a tot el procés  de corrupció magnificada finalment amb la bombolla immobiliaria que hem viscut des de la mort del dictador? En tenen la culpa les esquerres de les ambicions i supèrbia d'alguns  més de 600 empresaris i banquers que han evadit els diners a l'estranger? En té la culpa el poble de la disbauxa de la dreta conservadora? La conclusió és que tothom s'ha d'explicar i demanar perdó al poble, a més de dimitir i apartar-se de la polìtica tots els corruptes que per una o altra raó  es vagin descobrint, doncs no tot és qüestió de diners. També són corruptes els que organitzen farses electorals dins dels partits. Són els nous conservadors, els nous absolutistes disfressats d'anyells de la democràcia. És la reflexió que em sembla més adequada després d'escoltar els discursos i intervencions d'uns i altres a l'acte parlamentari d'ahir a Madrid. L'avenç de Barcelona no està gaire més lluny del mateix.