malnutrició, desnutrició, fam i misèria

Rafael Ribó ha donat l'avís d'una emergència  social que comparteixo. No em puc creure que no tinguem gent  mal alimentada a la nostra terra quan ens diuen que apareixen més casos de tuberculosi. No em opuc creure que no hi hagin nens malnutrits o amb alimentació deficient quqn cada dia  son més les parròquies que demanen llet i ous per distribuir entre els necessitats. Sembla que els Diputats del Parlament, Govern i oposició col·laboradora, no vulguin veure el que està passant realment. Ja no es tracta tant sols dels nens blancs que tenim a Catalunya. També hem de comptar amb els immigrants de tiotes les nacionalitats que en temps electoral constin nacionalitzats i amb dret de vot, és quan els candidats els aniran a veure  i fent-se fotos amb ells prometen el benestar inimaginable i impossible. El probolema s'agreuja quan passa com a la planta Alstom de Sabnta Perpétua que perd la fabricació del metro de Ryad quan l'empresa exigeix la rebaixa de sous entre un 20% i un 30%. Menys sou vol dir menys aliments. Quantes empreses més seguiran aquesta conducta en el país que cobra menys per salari mínim, mentres la gent d'esquerres sembla no veure res? Els que ja no cobren l'atur i tenen fills es troben en aquesta situació d'insuficiència. No arriben a poder alimentar els fills i els vells en condicions.. Qui comptabilitza els pobres? Quina informació real tenen els nostres diputats? Com s'atreveixen a discutir l'informe del Defensor del Poble, el Síndic de Greujes? És que el que els metges no veuen no existeix? Encara som en aquestes maneres de fer pròpies  de la dictadura del passat? És hora de començar a pensar en fer una llei per obligar les institucions públiques a alimentar tots aquells infants i gent gran que es descobreixin malnutrits, desnutrits, passant gana i misèria.El servei públic és pot finançar imposant un impost sobre les benzineres marítimes dels ports esportius, els lloguers de botigues  i vivendes superiors a 4.000 euros mensuals, els espectacles amb preus de les enrades superiors a 10 euros perr persona, fitxatges  i sous esportius superiors a 20.000 euros anyals , festes i espectacles musicals de masses, discoteques i restaurants de luxe i per grups amb preus superiors als 30 euros menú, com també als vins, xampanys, liquors i caves amb preus superiors als 5 euros l'ampolla. On és la iniciativa dels polìtics que es diuen d'esquerres? No ens cal anar a fer reportatges  de la misèria infantil a terres africanes per veure que l'egoìsme i la misèria humana també són a casa nostra.