construir la democràcia sense rigorismes

És indubtable que existeix una esquerra quan existeix una dreta. Però des de que molts dirigents d'esquerres van renunciar al marxisme com a ideologia i com a mètode, és evident que  ja no hi han ideologies, sinó interessos. No és més d'esquerres qui defensa els febles que qui defensa les llibertats públiques amb determinades limitacions. La desfeta dels règims comunistes de l'est d'Europa no pot ser passada per alt en els moments actuals, transcorreguts uns quans anys des de que es va començar a parlar de <<glassnost>>, el que avui diem transparència. Cal preguntar-se que queda darrerament de l'esquerra dita progressista contraposada a la dreta conservadora quan aquesta dreta s'atribueix el poc progrés econòmic dels països en crisi com passa a Espanya. Norberto Bobbio deia que el que habia caigut era una esquerra  històricament delimitada, tirànica, obrint el debat sobre l'esquerra. doncs no existeix una única esquerra com preteneien els règims dictatorials de la dreta i de la mateixa esquerra en els països comunistes. Les democràcies occidentals han demostrat l'existència de  moltes esquerres amb diferent tendencies. Les primeres eleccions als països de l'est van fer-se amb normalitat. Els partits no es deien ni de dretes ni d'esquerres.  Fou una transició democràtica poc estudiada del totalitarisme a la democràcia. Finalment dretes i esquerres com passa a Espanya acaben dient les mateixes coses, fent desaparèixer la contraposició clàssica que passa a ser en tot cas artificial. Davant el poder les esquerres s'autoanulen més que les dretes defensant idees de la dreta amb l'excusa de renovar-se sense debat. La igualtat continua essent un ideal com ho és la llibertat El problema es planteja quan l'esquerra no troba solucions per corretgir les desigualtats. quan l'exercici de les llibertats genera desigualtats socials, quan a travers la llibertat s'imposen despotismes, quan igualtat i llibertat poden colisionar frontalment.