fugir del folklore, fer política responsable

De les coses dites per tweets per Francesc Marc Alvaro i Elisenda Paluzie que recull el diari Ara d'ahir, sembla que som davant actuacions folklòriques en la reivindicació del fet nacional català i del dret nacional a decidir el nostre futur. Caldria millorar el nivell i que a més de la paraula independència els nostres dirigents n'aprenguin algunes més com defensa dels drets dels 2.500 treballadors a punt de ser acomiadats de l'antiga Caixa de Catalunya amb indemnizacions miserables, obrir possibilitats de feina per els treballadors que es quedaran sense contracte quan acabin els contractes temporals d'estiu, exigir solucions per els estudiants que no podran seguir estudis universitaris per no poder pagar les taxes oficials, els impostos que majoritariament composen els rebuts de la llum i l'aigua, que el givern pagui les subvencions suspeses a les llars de gent gran que fan que molts avis siguin retirats per les families que no poden pagar el cost, els més de cinc cents mil llocs de treball destruïts a Catalunya, lluitar solidariament cintra la pobresa vergonyant que segueix augmentant com  també els suicidis. Que la realitat verginyant actual deixi de ser notícia de diari mentres els polpìticis estiuegen. Quan es parlava de construir Catalunya es van oblidar de dir que s'havia de construir una democràcia per Catalunya socialment adequada, la qual cosa es va voler resoldre amb una mica de benestar avui desaparegut. Cal deixar-se de folklorismes, repensar el que s'està fent i fer una reflexió seriosa de com es vol la democràcia catalana per a tots els ciutadans de Catalunya. Cal obrir un ampli debat a tota la societat. La política responsable passa per la transparència, la comunicació, el debat, el diàleg constant, la intervenció del poble en les tasques de govern, el treball constant. Aportar conceptes i definicions per una nova democràcia catalana és la tasca que s'han d'imposar els nostres actuals representants polìtics i els que aspiren a ser-ho. Millor no inventar conceptes com via catalana quan el que s'ha de fer és parlar de democràcia, i en lloc de fer xerrades sense debat, obrir un debat nacional, ben obert a tothom, sobre el tipus de futur que volem, si l'autogestiò polìtica u social és o no viable a Catalunya, per exemple. Cal que l'esquerra de Catalunya sigui l'esquerra.