desencís de la paraula

Acabo de llegir l'article de César Nombela, Rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo que sota el títol << EL ESPAÑOL, LENGUA INTERNACIONAL Y DEL CONOCIMIENTO>> publica el diari ABC del dia 14 d'agost. L'article defensa la tesi de que l'espanyol com a llengua del coneixement és molt més que un vehicle per la comunicació i expressió de les idees, doncs afirma com a conclusió que la llengua és el suport d'un oensament ben conformat. Reconeix que la llengua franca per comunicar la ciencia és l'anglès, en el moment en que el jovent de Gibraltar renbitja l'espanyol i es vol manifestar en anglès com a llengua internacional. L'idioma preferent avui és l'anglès i l'esforç fet per Espanya per mantenir l'espanyol a travers els Institutos Cervantes no ha donat el resultat que vol donar a entendre l'article que comento. Evidentment l'article ignora la transmissió limitada i reduïda a Monestirs i heretges dels coneixements formats sota el llatí, el grec i l'àrab que han sigut la base dels coneixements posteriors. Però que ningú no cregui que sense l'anglès pot avançar la ciència. La prova la trobem en l'informe publicat a Shanghai sobre les millors dues centes Universitats de tot el món en el que no apareix cap Universitat espanyola. També sembla no tenir en compte els coneixements de tot ordre que puguin presentar-se en llengues vives no espanyoles, com el català. Creure's que no parlar de les excel·lències dels coneixements continguts i coneguts en un idioma és la solució per fomentar les excel·lències d'idiomes competidors és ignorar l'ànima del poble que coneix i conserva viu l'idioma que es vol donar per inexistent i carent de continguts científics. Som davant d'un error de comprensió de la realitat històrica a travers la superposició artificical de llengües en la falsa creença que a travers la nova llengua es canviarà l'ànima del poble que veu com s'el vol apartar de la seva llengua històrica i diària.