malalts pels diners contra la cohesió social

Era ahir, al migdia. Dinavem a la terrassa d'un  restaurant de platja. La gent de la taula del costat parlava de diners. Parlaven i no deixaven de parlar de l'importàncoa de tenir diners i poder, fins que van posar els exemples de persones.Parlaven alt i fort, de manera que era molt fàcil escoltar-los sense esforçar-se massa. Ja es veia que no era un programa de tele 5, eren els de la taula del costat que criticaven la situació d'aquest país i d'Espanya en general per la corrupció que no s'acaba mai d'enxampar. Van començar a parlar d'en Bárcenas i després del Sr. Millet. Deien que ambdós són malats de diners que a més, també són testaferros d'algú que no vol donar la cara i els ha pagat bé per fer de testaferros i anar a la presó si convé. L'argument de la malaltia és per ells molt senzill doncs si els personatges comentats podien guanyar un o dos milions d'euros no tenien cap necessitat de començar a acumular diners, bens i aparença de nous rics oblidant-se d'ajudar els pobres, la gent sense mitjans econòmics ni recursos socials. No s'ha trobat cap apunt a les seves comptabilitats que reflexi alguna donació solidària ni consta que l'hagin fet cap programa d'ajut a l'educació i la investigació. Clarament han actuat com a malalts de diners, sense consideració per la misèria  d'una gran part de la societat de la que s'emportaven diners quan els cobraven de fons pùblics o d'empreses beneficiades per concessions públiques, carregats de complexes i desitjosos de participar  tant sols de lo bo i millor d'una societat classista, com el propi gendre del Rei, l'Iñaki Urdangarin que s'en va anar a sopar d'esmoking a un dels restaurants més cars de Barcelona el dia que el Jutge de Palma li va dir que havia de posar una fiança milionària, com per celebrar-ho. Altres casos de cognoms ben coneguts segueixen vius en els expedients judicials. La corrupció malaltissa s'ha extés com una epidèmia global. Ja no és una cosa anecdòtica dels països tercers, de les dictadures llatines i asiàtiques, ni de l'Africa postcolonial. Però l'antídot que és la honestadat, la transparència política i la llibertat d'informació exigeixen una diversitat que sembla no produïr.se en realitat. El que està passant anmb les informacions destruïdes per pressions polítiques als arxius del diari The Guardian és una demostració de la feblesa d'els principis de la llibertat de premsa en ple segle XXI. La corrupció i la manca de llibertat ataquen la cohesió social i l'entesa internacional. De Sénégal a Somàlia, encara que siguin Repúbliques la epidèmia pot amb les lleis i la bona voluntat dels treballadors socials voluntaris. La malaltia hsa prés fort a Catalunya i Espanya, sens dubte.