Pensar en el demà igualitari i no en l'abisme

Ara que ja sabem que el col·lectivisme no estimula el progrés social més que el neoliberalisme, cal plantejar,nos si hem de reorganitzar la democràcia amb reformes que permetin la evolució de la societat cap a la igualtat d'oportunitats, la igualtat davant la llei, la complerta realització de la justícia malgrat les jerarquies, les noves  aristocràcies, els aforats i la categoria de Rei o príncep. Fer una democràcia mediatitzada per l'absolutisme al poder és ferir la dignitat dels treballadors que pateixen les conseqüències dels errors i manca de visió dels governants. La Constitució és un instrument per a la cinvivència i la pau, però les llibertats constitucionals el resultat de la seva aplicació amb criteris democràtics es converteixi en un somni irrealitzable. Podem trobar-nos davant d'uns quants conjurats disposats a enderrocar l'obra catalana, Podem arribar a creure que patim una conspiració disposada a reventar la societat i consumir les nostres llibertats i drets. No permeten la llibertat de pensament ni la de consciència, menyspreant la crítica amb criteris anticonsticionals cinvençits de que el poder no tornarà als progressistes. Tal cim van no becessiten nova llei electoral, ni oarlar de la financiació dels partits ara que ja han esborrat el disc dur de l'ordinador prova. La centralització en serà mostra de les novescadenes amb l'excussa de presentar un nou sistema financer. Ara diran que la seva politica està feta per defensar els interessos dels ciutadans, incolora, amb l'aprovació de la Conferència episcopal espanyola.  L'abisme entre institucions governades per l'absolutisme  i la societat està obert ara per ara. Ens cal la recuperació civil de la consciència crítica.