el deute i la perversió democràtica

El deute espanyol arriba al 90% del PIB, una xifra prou important com per començar a pensar que les administracions públiques han de seguir reduïnt despeses. No és comprensible que ara es dionin 200.000 euros al Monument funerari/Convent del Valle de los Caídos, Els diners han de sortir dels fidels o de les assignacions pressupostàries ordinàries. I això és vlàlid per totes les religions. Però el deute no s'acaba amb el de l'Estat. Els particulars també estan endeutats afegint-hi la pèrdua de diners en efectiu o estalvis. Alguna cosa doncs no és clara en la informació que ens arriba. D'una banda ems diuen que hi ha més gent contractada i per l'altra que hi ha menys gent pagant contitzacions a la seguretat social, Tampoc s'entèn. No sabem si som davant una crisi nova, si es malgasten els diners, si la corrupció no té fré, si tenim una doble moral segons convé, o si tot plegat és un joc de cara a posibles oves eleccions. En tot cas som davabt una nova perversió democràtica quan la informació no és pot traduïr per conèicxer la veritat del que passa i ion som, quan descobrim que nel salari mínim a l'Estat espanyol és practicament el més baix d'Europa. La ñunica veriutat amb crediblitat és que som un país pobre en el que guardar las apariencias encara és llei. A més cal afegir les mentides a la opinió pública sibre el perquè marxen empreses de Catalunya per domicioiar-se a Madrid, el perquè immigrants tornen als seus països, el perquè la gent es vol manifestar el dia 11 per fer veure el malestar general dels catalans malgrat les pressions en contra. CAl no pervertir més la democràcia i parlar clar del què passa i com ho podem resoldre entre persones civilitzades.