segueix el cercle de l'absurd

Un Ministre va dir que <> com si els drets signats amb un Tractat internacional es poguessin considerar com un joc de nens. La resposta ha sigiut immediata. Però ara el Govern i els espanyols ens hem guanyat més antipaties de l'¡estranger democràtic. Pacta sund servanda diu el dret i deien els antics. Però avui el millor és en una reflexió que fa un col·laborador del diari avui quan diu < i per què no reclamen Catalunya nord a França? L'error és creure encara en l'Espanya imperial a l'època de la fusió europea. Ja no són en temps de fronteres i ampliació de territoris nacionala per la força o cessiò de territoris i els seus pobladors per pagar deutes de guerra. Tamooc som en temps d'imposar la llengua del vencedor als vençuts. Som en temps de convivència i cooperació, sense fronteres ni complexes de classe, ni de religions úniques ni de grups inversors, ni de cercles de poder. La democràcia és a l'abast del poble. Cal no fer la política de l'absurd, del passat, ni del monopoli inadmissible dels que encara es creuen classes dominants i les èlits del poder, la font de la veritat ùnica. L'absurd és voler viuer en temps medieval.