més provincia, menys municipalisme

No es parla gaire en els mitjans de la qüestió municipal. El Papa obrint l'Església catòlica als homosexuals contrariament al que deien alguns bisbes espanyols, el cas Bárcenas que esquitxa el President Mariano Rajoy i la cúpula del Partit Popular, les retallades, la immediata negativa a celebrar el referèndum català que ja anuncia abans d'hora i a corre-cuita la Sra. Sanchez Camacho per no perdre el seu protagonisme , els escàndols internacionals i el que ara corretgirà ADIF després de l'accident de Santiago, deixen aparcat el tema. Sembla que vulguin aplicar als municipis el mateix criteri de la reforma laboral. Reformes legislatives seguides de retallades constants porten els municipis a la pèrdua de competències o a fer-les inassumibles per manca de diners.  Les Diputacions, o sigui els ens provincials, agafen el poder que es superposa als Ajuntamentsd. Els diners els té la Diputació i la Diputacipo decideix  com es disposen i per què. Qui mana a les Diputacions provincials té poder. El poble segeuix sent administrat, no vota les diputacions que tenen el poder ecinòmic i de gestiò per damunt dels municipis i els consells comarcals. Ara els consells comarcals quedaran reduïts a reunions d'Alcaldes. El municipi s'haurà d'entendre  amb la diputació per arribar on no pot arribar el municipi. Sempre ha sigut així. El problema segueix sent la lectura de la llei. Ja no tenim la de Règim local de 1955 que a partir de 1976  va servir per començar  a governar els municipis regits democràticament per molts nous demòcrates fugits del franquisme. Es va fer per Ajuntaments anomenats per la dictadura a una lectura democràtica de la llei de Règim local fins que es van fer eleccions i s'en van fer de noves a Espanya i a Catalunya. Però el poble ha seguit votant llistes tancades, sense dret a eliminar noms de les llistes, sense dret de participar, d'intervenir activament en la gestió en forma assemblearia. No interessa als càrrecs i electes l'assemblea, ni el debat ni el diàleg amb el poble, el que interessa són organismes representatius controlats des de el poder del partit. Mancomunitats de serveis, fusions de municipis, eliminació de funcionaris o empleats de serveis pùblics, privatitzaciò dels serveis sembla ser que és el que interessa més a la dreta que governa i els seus suports de govern.  No interessa canvbiar la llei electoral i obligar els partits a democratitzar-se internament. Tenim encara partits que no són democràtics ni practiquen la democràcia interna. EWs més important per molts controlar l'accés a les llistes electorals. Als partits actualment predemocràtics interessen soldats, no polìticsgent que pensi, .No es proposen lluitar a Catalunya per suprimir les provincies quan abans i traspassar poder, competencies i fons econòmics a la Generalitat. Ja no parlen de Catalunya provincia única entusiasmats amb una independència que encara és un somni utòpic si Europa no recolza Catalunya.disposi de bases fermes i fortes, no de núbols.   No recorden ara els que governen i l'oposició que els recolza que el President Tarradellas va començar les tasques de la Generalitat recobrada partint dels possibles de la Caixa de la Diputació de Barcelona. Podem concloure que queda molt  per fer per implantar una autèntica democràcia després de la dictadura franquista i reformar democràticament el món municipal. Encara som als començaments del canvi de sistema. S'ha acabat amb la crisi financera el creixement de les rendes fiscals als municipis basada la seva economia en la construcció, i ara cal ajustar tot en funció dels possibles, no dels desitjos dels partits que governen sols o amb coalició, ni dels seus amics interessats en la prestació de serveis.