com exèrcits medievals

Els analistes polìtics espanyols no han parlat  del que va passar fa un parell de dies al Parlament britànic. Ha passat gairebé desapercebut que una bona part dels diputats del partit del Govern hagi votat amb la oposició contra la proposta d'acció militar proposada pel Primer Ministre. No hi ha disciplina de vot. Els diputats tenen llibertat d'expressió i de vot, cosa que no passa als nostres Parlaments, ni l'espanyol ni el català. També m'arriben notícies que abans de prendre possessiò dels escons els nous diputats  d'algun partit que es diu d'esquerres, encara signen documents de renúncia anticipada al seu escó que és una bona manera d'assegurar la disciplina de vot del que ordeni el partit. Sigui o no sigui veritat el que em deien ahir nit uns joves queixosos del joc brut intern dels partits polìtics, després de la cadena humana de la Plaça de Sants, mentres comentavem la situació polìtica catalana, els diputats espanyols i catalans són com soldats, no polítics lliures com els britànics. I aquesta diferència és fonamental, com ho és també que al Parlament britànic hi hagin menys escons que diputats, la qua cosa fa que siguin puntuals i no s'allunyin a l'hora d'escoltar discursos i de votar. La democràcia té unes regles que no són les establertes a Espanya principalment per controlar la vida política, practicar la censura prèvia als partits limitant la llibertat d'expressió dels diputats al discurs preestablert, el que convé. Excepte els fanàtics, els votants no són soldats de partit. Poden canviar el seu vot,  criticar i manifestar-se contra les manifestacions i accions dels seus  liders. En una democràcia, els votants poden exigir dels diputats i governants que respectin el dret a decidir, el dret del poble a l'autodeterminació permanent. Les minories nacionals han de ser respectades en tot règim democràtic, cosa que tampoc passa a Espanya on un règim neocentralista fa tot el possible per anorrear legalment Catalunya amb lleis injustes, amb lectures restrictives i contradictòries amb l'esperit de la Constitució i del canvi polìtic ioniciat amb les eleccions generals de 1977. La Constitució, la llei de partits, els reglaments dels Parlaments ja no serveixen per garantir la llibertat dels ciutadans. Els nous exèrcits polítics l'han substituït amb la seva dictadura de grup. La política de la por a perdre el càrrec, el lloc de treball i la coacció permanent a la disciplina desvirtuen les bases i valors de la democràcia que voliem implantar a Espanya i a Catalunya aviat farà 40 anys. Els partits tampoc poden ser empreses jerarquitzades esdevenin el secretari el cap de recursos humans. Estem molt lluny del model britànic de democràcia liberal. No som un model de democràcia per la Unió Europea.