un fals presidencialisme

Gaudim d'eleccions que diuen lliures i es respecte el sufragi universal. Però els ciutadans no elegeixen el President del Govern ni els Ministres. Això passa tant a Espanya com a Catalunya. La separació o distància entre la sobirania popular i la representació política és cada vegada més àmplia. Existeix una no visibilitat de la direcció dels negocis polítics. Sembla que d'esquenes del poble es produeixi un mercat on cada elegit mira de treure el màxim profit personal de la situación. Els nom,enaments de Ministres o Consellers es converteixen en sorpresas pel públic que s'assebenta pels diaris i els mitjans de comunicación. Sembla que es oensin que la política està reservada a unes minories selectes. Volen el vot del poble i acaben fomentant el populisme i la demagògia. Els eslogans i frases simplificadores és tota la informació que reben els ciutadans amb una propaganda electoral mediatitzada i limitada als que ja hi són. Protegint el poder constituït intenten barrar el pas als alternatius, als contestataris, als crítics del sistema. Reconeixen el drfet de vot, però no el dret a la paraula i a la comunicació en igualtat de condicions.El populisme es antiparlamentari. Prò qui més interès ha tingut per desmongar el Senat ha sigut sempre la dreta. No li interessen a la dreta els drets territorials ni les nacionalitats històriques. Per això no reconeixen al Parlament español el dret d'autodeterminació que demanen els partits nacionalistes de Catalunya, Galicia i País Basc oposant-lis el nacionalisme español que consisteix en la unió forçada i l'amenaça constant, la dels matrimonis eterns mal avinguts. De defugir el racionalisme es pot passar a la passió i les reaccions ilògiques. El conservadorisme elitista pot aflorar plantejaments d'extrema dreta. Però será una dreta nacionalista, xenòfoba, falsament anticapitalista i antijueva. Es presenten com antirevolucionaris, antinacionalistes, i amb esperit autoritari peruè ells es pensen que ja saben el que s'ha de fer. El poble no, es deixa portar, creuen. Volen l'hegemonia, el poder absolut per imposar la seva dominació, no per servir el poble. L'exigència de les llistes obertes i llibertat de presentacio de llistes i propaganda electoral seria un bon remei per pulsar la realitat del que vol el poble. Sobren les enquestes que ignoren les noves forces polítiques que no es deixen fer. Sobre l'autoritarisme en política.

reinventar la República Catalana

A Madrid es neguen a tot diàleg. Menystenen qualsevol proposta catalana i amb els pressupostos discriminen a tots els ciutadans de Catalunya siguin o no siguin independentistes. Diguin el que diguin a Madrid la idea republicana a Catalunya s'obre camí amb el plantejament del dret a decidir i la independencia. Cal peguntar-se com será la República, si presidencialista, si parlamentària. Cal saber com s'administraerà l'Estat propi que es derivarà de la nova república. I ara el plantejament que s'ha de fer no permet l'error. Es tant forta la oposición d'Espanya a tot el que pugui proposar Catalunya que la posicipo que finalment adopti el Parlament de Catalunya com a organ sobirà, representant de la sobirania popular catalana, ha de resoldre qualsevol conflicte de legitimitat que es pugui presentar. Sembla que estigui en qüestiò el règim que ens volguem donar en cas d'assolir la independencia. Ningú no parla d'implantar una monarquia a Catalunya, ni seguir desconfiant de tots els polítics i la democràcia. Els ciutadans no s'han de deixar convèncer per les propagandes radicals tant reaccionàries ni per la utopia de la revolució anticapitalista. Hem de reconèixer que vivim una crisi d'una amplada cionsiderable, amb una societat insegura, empobrida, plena de desigualtats, amb un jovent sense fe en el futur, amb un ambient de pesimisme que es desprèn de la precarietat material i també moral, sense credibilitat en les institucions. Cap règim, cap sistema és una assegurança de renovació i reconstrucció social. Mirar el passat, els convencionalismes d'abans ens apropen de les intransigències, una societat que es refugia en les pors i el despreci dels grups més febles i vulnerables. La idea de Justícia no apareix en l'actual democràcia, ni en un disseny futur. Ens acostumem a viure sense dignitat. Hem passat però d'ampliar la crisi económica a la política, despertant el voler exisitir com essers lliures, crear valors de justícia, igualtat i solidaritat. Cal fer confiança als valors republicans, el règim de la democracia, modernitzar institucions i allunyar el vell sistema, l'abstenció masiva tant com el vot contestatari creant noves opressions, la nova tirania que definia Alexis de Tocqueville. Considerem doncs la República com el darrer refugi de l'esperança en l'activitat política vist el fracàs de les monarquies concertades com a sortida d'una dictadura. Hem de recordar ara amb l'historiador francés Vincent Duclert que un dels principis fonamentals reconeguts per les Republiques democràtiques senyala que el poder és legitima entres no entri en contradicció amb determinades lleis superior de la humanitat, és a dir el respecte als vius i als morts, la inviolabilitat de l'ésser humà, la veritat com a imprecriptible, la hospitalitat com a valors que defineixen un dret i una justicia i que tot govern ha de salvaguardar.

la solidaritat de l'Estat passa pel centralisme

No hi ha cab dubte de que l'Estat és solidari segons i on es produeixen els aconteixements. La gent d'Alcanar i rodalies han vist per televisió el Ministre Soria dient que no tenia informació i després ordenant parar les injeccions de gas. Som encara en un Estat centralista lligat al fals concepte uninacional. Sembla que vulguin decidir el benestar i la felicitat del poble sense la seva participació activa. Els governs s'esforcen per moderar l'optimisme dels pobles que com Catalunya volen acedir a la seva llibertat. Parlen d'unitat constitucional d'una banda i de desunió en base als greuges qu'ara tots podrem llegir ordenadament. La unitat forçada desintegra les comunitats,. i a Madrid no ho veuen encara que hi hagi qui des de sectors conservadors i unionistes s'empenyi en parlar de nova transició. Cal parlar de fugir dels vells convencionalismes, de la vella política que exigeix submissions en lloc de reconciliació entre germans. Encara no s'han condemnat els crims del franquisme ni s'ha demanat perdó per una falsa creuada destinada a implantar una dictadura criminal. Es practica des de Madrid un immobilisme estéril i nefast pels nostalgics del franquisme que destrueix tot sentit comunitari, tota possibilitat de terceres vies, de crear un Estat federal, una comunitat de nacions. Honorar la llibertat guanyada amb paciencia exigeix respectar la voluntat del poble de Catalunya i no crear situacions enfrontades. Com ja portem temps veient, tot empeny el Govern català cap la confrontació política directa amb una gent que no pensa ni vol abrir cap diàleg. Potser caldrà dir ben aviat que tractar un poble com esclau d'una Constitució administrada per un poder absolut és un crim contra la humanitat. Aquesta solidaritat en la submissió és la que no volem. El fracàs de la Sra. Alicia Sánchez Camacho intentant proposar al seu propi partit un tracte diferencial per Catalunya en l'aspecte econòmic i fiscal és revelador de les intencions de qui mana. Parlen d'igualtat dels ciutadans per separar els criteris territorials de la discussió. I en nom d'aquesta igualtat definida i controlada des de l'Estat disposen qui s'ha de guanyar les garrofes treballant i pagant més impostos i qui les rebrà en forma de subvencions. Aquesta és la igualtat de la que parlen. Catalunya no te veu ni compta. La Sra. Sánchez Camacho és ara un cadàver polític. La solidaritat de la que parlen també passa pèr un centralisme esgarrifós.

diàleg amb gent que no escolta

Ens diuen els polìticvs de Madrid que volen diàleg i debat. Però no escolten, no es reuneixen amb els polìtics catalans per parlarde la qüestió catalana. No reconeixen la existencia de l'anomenat proboema català. En dient quer fa molts segles que España existeix es queden tant amples i ja no volen saber res més de les queixes de Catalunya. Catalunya, per a ells està unit a Espanya sense dret a marxar ni a trencar aquest lligam, idiuen que aix`pho garanteix la Constitució en la que tots hi varem estar d'acord.I ara ens treuen el texte de la primera página de la que s'elimina l'existència de les nacionalitats històriques com Catalunya. Tornem a ser una región com deien els homes del temps en els telenotícies de la 1ª cadena de RTVE. Nosaltres varem llegar quen la Constitució ens garantía la llibertat, que si no n'hi havia, sens dubte en tindriem, com deia la cançó. Però la veritat és que ara ens neguen la llibertat de poder decidir el futur de Catalunya, i están disposats a fer tot el que calgui perquè els catalans no sortim amb la nostra. La Constitució lamentablement fou un tràmit per no canviar res, segons sembla, formant patriotes de partit, amb una cultura política del segle passat, bruta i corrupta. La societat convencional d'avui no permet als polítics assentats en el poder veure més lluny dels seus propis interessos. L'exercici del dret a decidir que reclamen els catalans no agrada a Madrid. No hi haurà diàleg sobre un dret que no es reconeix. Les amenaces de suspensió de la Generalitat en cas de seguir per aquest camí hi són, les prohibicions d'anar més enllà del que permet el protocol de la legalitat interpretada per el Govern español hi són totes. S'ha de veure si la lei de consultes tira endavant o és torpedejada, si canviarà o no la llei electoral a Catalunya. Queda molt per cionstruir una nova societat que posi com a prioritari Catalunya i la Justicia social, queda molt per veure els partits canviar el seu estil monolític i unidireccional. Ningú no ha donat resposta a les declaracions anticatalanes de la nova Presidenta de la Comunitat Autònoma d'Andalusia Sra. Susana Diaz que demostra ignorar les veritats de la historia i haver-se apuntat com els del PP al patrioterismo fácil que dona vots. Aquesta senyora vol ignorar que la lluita de Catalunya com a poble que reclama el seu reconeixement no va nèixer amb la Constitució. Però que ara en nom de la Constituciò que ens havia de tornar la llibertat a tots ens la neguen precisament als catalans. No voler parlar amb Catalunya no dona prestigi a Europa ni al món civilitzat. Deixa moolt per terra l'esperit democràtic del Govern español. Recollint signatures el PP contra l'Estatut de Catalunya i portant l'Estatut del 2006 al Tribunal Constitucional tots els partits espanyols van trahir Catalunya. Amb l'actitud d'avui de negar-se a parlar i a donar solucions han tirat per terra tota la política de reconciliació del President Tarradellas i la gestió autonomista i pactista del President Jordi Pujol. Animant els espanyols contra Catalunya han despertat radicalismes que no entenen de diàleg, sinó tant sols de violencia. Els partits reaccionaris partidaris de la Hispanitat que han anunciat que venen a Barcelona el dia 12 d'Octubre a la caçera de independentistes i que hi haurà sang si Catalunya s'independitza d'Espanya, allunyen Espanya de la democràcia europea. No entenen que el futur delmónés la lluita per la llibertat i la vida. Lampedusa, com diu el Papa Francesc és un exemple de la vergonya d'una societat mundana i egoísta.És el mateix que es trova darrera de les ideologies reaccionàries que ho volen resoldre tot amb la violència. Per això no volen saber res a Madrid de les anomenades terceres vies ni de res que se li assembli. I menys de fer una consulta per decidir on va Catalunya. Catalunya seguirà pel camí de la democràcia i de la pau, donant exemple i reclamant el dret de votar.

sobren dos milions

Algú ha fet els números i ara resulta que sobren dos milions de treballadors sense feina. Cal que segueixin marxant a l'exterior joves i no tant joves, i que molts immigrants decideixin tornar als seus llocs d'origen o marxin cap altres països. Descarregar dos milions de comptes a pagar de la seguretat social podria alleugerar slobradament el dèficit que posa en risc el fons de garantía. El Govern espanyol, intentant crear un clima de confiança segueix fent disbarats de no facilitar el creixement de les economies perifèriques que més castiga disposant que les inversions en infraestructures es facin en llocs innecessaris. Així per exemple, a més de descuidar el port de Barcelona, deixen d'invertir en la línea de ferrocarril Barcelona aeroport i en l'estaciò de l'AVE al barri de la Sagrera de Barcelona, ciutat que necesita millorar comunicacions i transports, i s'empenyen en fer prioritariament una estació d'Ave a Zamora, zona amb una incidència urbana no superior a les 30.000 persones. I mentres tant les diferències entre pobrs i rics s'aguditzen dia a dia. L'editorial del diari Ara d'avui ja parla d'abisme entre rics i pobres tot dient que la sortida de la crisi queda lluny.És parla d'aparences de benestar, segueix el mercat laboral amb feines poc qualificades i a baix nivel salarial, manca de planificació d'infraestructures amb criteris socials o econòmics. El turisme segueix sent el nostre futur i pot tornar la temptació de la bombolla immobiliaria. Però el que és més real de tot és que per equilibrar els comptes sobren dos milions de ciutadans i que cal que marxin quan abans a l'estranger. Ara la bombolla és la de la gent sense feina i la del fals estat del benestar. El gran error dels governs espanyols segueix sent confondres Madrid amb España, voler fer de Madrid un centre radial pese a quien pese, no escoltar ni voler aceptar com a real ni resoldre els problemas que se li presenten constantment com la qüestiò catalana, la conveniencia i necessitat de construir de veritat la realitat plurinacional o deixar lliures dins d'Europa les necions que majoritàriament ho manifestin.

España, balneari, geriàtric i mà d'obra barata per Europa

Les constinues retallades de l'estat del benestar creant l'estat del malestar, que els necessitats d'ajut domiciliari, els pensionistes interns en centres geriàtrics pateixin reducció i també la supressió de les aportacions estatals, i els treballadors desplaçats a l'extranger, els que ara diuen mobilitat exterior, comencin a enviar remeses de diners, són fets que confirmen quin és el nostre destí com a poble. Clarament som el país ideal perquè els europeus, els japonesos i els americans puguin venir de vacances, el lloc ideal per viure un jubilat europeu amb unes pensions i estalvis molt superiors a la mitjana espanyola. Europa troba a Espanya força mà d'obra a baix preu. S'ofereixen llocs de treball a jornada complerta per 700 euros. La gent és servicial i obedient, no els queda més remei. Els cinvenir col·lectius poc a poc es queden en res. La força de la lluita obrera dels anys passats quan hi havia més riquesa per repartir ha desaparegut. També els han retallat les subvencions als sindicats.Els partits instal·lats als Parlaments de l'Estat sembla que no renuncien a res. Mentres el President Rajoy es passeja per mig món cantant les excel·lències dels negocis de les grans empreses que tenen relació amb qui mana a l'Estat. I va al Japó cantant les Excel·lències de Fukushima a la cerca de negocis i inversions, el mateix moment en que s'anunciava una nova fuga d'aigua radioactiva al mar. Esperem que no digui als japonesos que millor invertir a Madrid que a Catalunya. I això passa mentres a Tarragona i Alcanar la gent no dorm per moviments sísmics derivats de perforacions al golf de Valencia on no se sap ben bé el que passa. A més, doncs, conillets d'indies. Esperem que no malmetin ara les nuclears de Vandellós i Ascó.

Catalunya és propietat dels electors inscrits al cens i dels que hi viuen

M'ha disgustat molt que una senyora que es presenta com a liberal digui que Catalunya és propietat dels espanyols. I diu això després de dir que els catalans hauriem de catalanitzar Espanya. Ens condemna de paraula, amb un cinisme com mai s'ha vist a viure sempre més sotmesos a la voluntat de 39 milions de persones que ni viuen, ni treballen, ni generen riquesa a Catalunya. Aquesta senyora no sap o no vol saber que els Catalans som gent indivifualista que estimem la nostra llibertat i no ens agrada viure de la rifeta i de la subvenció. No vol veure ni reconèixer que som emprenedors i fa molts segles que no cioneixem les fronteres excepte les que ens imposen Espanya i França. Es pensa que Catalunya és un negociet més pels amics dels que manen a Espanya. Cal privatitzar el que sigui i treure'n beneficis. Cap complexe en dir cada dia el que cinvé als interessos d'uns quants ben assentadets al corresponent amb un whiskhy a la mà al corresponent club de golf, que fa més <> i és de persones distingides com trobar-se al gimnàs jugant a padel. Catalunya és de qui la treballa, dels que hi viuen i treballen, dels que l'estimen de veritat, no per interessos econòmics. Catalunya és de qui l'ha construït. Els registre de la Propietat no dona indicacions de que el Estado Español o un col·lectiu de 39 milions d'espanyols sigui propietari de tota la terra, finques rústiques i urbanes. Els Registres Mercantils tampoc dina senyals de que les empreses domiciliades a Catalunya siguin propietat de l'Estat Espanyol. Alguna cosa passa que fa que aquesta senyora vegi visions o ha somniat que té una finqueta a la Costa Brava que vol convertir en República Independent de Esperanza. El que ha dit que tingui clar que no és veritat, i que sàpiga que a casa meva no será mai benvinguda. Ella no hi te cap dret a entrar a casa meva. Si vol venir a Catalunya que pagui el bitllet del transport que hagi elegit, vagi a un Hotel i que pagui el preu de l'habitació. Si vé en temps electoral veurà que no pot votar en cap col·legi electoral per no estar censada. A veure si s'adona de que no tè res a dir ni a decidir per i contra els catalans que són la gent que viu, treballa i estima a Catalunya, censada i amb domicili principal a Catalunya, amb independència de la llegua amb la que s'expressin. Que ni se li acudeixi de voler tocar la propietat privada de bens i empreses a Catalunya. I menys encara de carregar amb més impostos la societat catalana com a càstic per no posar-nos de genolls davant la generositat amb la que ens volen tractar deixant d'invertir en infraestructures a Catalunya, paralitzant les obres de l'AVE, no fent la comunicació per tren Barcelona/aeroport. Reduïnt tot el posible e que han de fer a Catalunya i desviant les inversions es pensen que ens dominen i que callarem. Creuen que ens perjudiquen i ens sotmetran perjudicant-nos. Per+ò es perjudiquen ells i es desacrediten ells internacionalment cada vegada que diuen o fan les bestieses que venim denunciant els catalans. Per ells som els revoltosos catalanes que siempre creamos problemas que és el que ens venen subrepticiament a la teleserie de Isabel, reina de Castilla que es proclamaba propietària de Castilla. Aquesta senyora es deu haber pensat també que som en la mateixa situació i que és la reincarnació de la reina morta fa segles i enterrada a Granada. El problema és que mai va poguer dir que era propietària de Catalunya. Per tant la gent de Castella i on resideix la Sra. Aguirre no pot dir ni somniar cap propietat d'Estat o de sobirania sobre Catalunya , les seves terres, els seus bens i les seves gents. Millor que no vingui a molestar ni a maltractar Catalunya.