Tenim o no dret a la llibertat?

Co9mença a ser més que preocupant que el Presdident del govern en funcions es renti les mans en el cas de les estelades que ha prohibit entrar a l'estadi Vicente Calderón la delegada del Gobierno a Madrid Sra. Concepción Dancausa. L'argument de relaci0nar estelades i violència sembla un pel estrambòtic, però forçar la interpretació de llei sobre violència a l'esport contra la llibertat d'excpressió i la llibertat ideològica. De nou han provocat la situació cinflictiva i sembla quew vulguoin que el Rei sigui de nou xiulat i ben xiulat com nou acte de protesta. La diferència entre aquesta decisió de la Sra. Delegada del Gobierno a Madrid situa el govern de l'Estat en una posició involucionista per no dir reaccionària. El més greu és que ha autoritzat el dia abans del partit una manifestació neonazi segons informa la premsa. Gravíssim per no dir una paraula més forta el que ha comunicat publicament aquesta senyora. No sé si ha pensat que un funcionari públic no pot impedir a la ciutadania l'exercici dels drets individuals i menys imposar-ho amb la violència policial que significa moralment la creació de la doble filera de seguretat per escorcollar els barcelonistes, quan el que haurien de fer és crear seguretat contra atemptats gihaidistes en lloc de ordenar perseguir i segretar estelades. Algú em deia avui de portar banderes dels estats Units d'Amèrica wure també són estelades a veure si s'atreveixen a retirar-les amb l'excusa de que no són constitucionals. L'escàndol ja està difós i ara només queda per veure que fan els tribunals, si desautoritzen o no la decisió de la Sra. delegada del Gobierno a Madrid i si aquesta senyora dimiteix o és destituïda. L'estelada no és una bandera de violència, sino reflexe reivindicatiu pacífic d'unas drets que una bona part de la població entén expoliats. Ordenar persecucions és generar violència i crear més independentistes. La ofensa ja està feta a tot un país. De cara a futur tampoc ens interessa un President de govern que diu que és ins8ubstituible a més de rentar-se les mans de la repressió anticatalana produïda per persones que els seus han anomenat en llocs de responsabilitat política. L'error de prohibir el que no està ni es pot prohibir és també demostratiu del despreci d'aquest govern i els seus servidors per les llibertats i drets de la ciutadania. No es pensin que fent això conseguiran tenir un país cautiu, silenciós i que vagi a aplaudir diumenge els reis com la gent de Tomelloso. És molt greu el que han fet, el que diuen i el que estan fent. El mateix va pels que els assessoren i els riuen les gracies de voler humiliar els catalans i creure's que ho han conseguit. L'escàndol internacional a més ja està servit. Quan demanaran perdó al poble de Catalunya per tot el mal que estan fent?

sobra Estat, sobren lleis, sobren tribus polìtiques

La temptació de transformar-se en anarquista per enderrocar qualsevol Estat, acabar amb les lluites internes pel poder i manca de democràcia dels partits podria ser el resultat de les pugnes internes dels partits per composar lesllistes electorals, les coalicions i el repartiment del poder. Tota la polìtica es cuina avui d'esquena a la ciutadania que només escridadaper anara votar el que li presenten.mbla que ens vulguin confinar ideològicament en un anarquisme de no-res, doncs la política actual no dificuolta la realització de les grans traicions delspartits als seus propis ideals. Creiem massa en els valors que difon internet de transparència i llibertat que a l'hora de la veritat són irrealitzables per l'entramat legal organitzat per qui disposa i decideix el color del poder. S'ha de fer desaparèixer i oblidar les ideologies del segle XX? Molta gent no ha conegut la dictadura de FRasnco i els que encara viuen no en volen parlar. Els silencis han anat a les tombes o a les incineradores. La memòria històrica no està tpta escrita i no serveix d'exemple quan veiem que molts càrrecs reniven elecció darrera elecció. Podem reiniciar els rellotges de la política? Patim amnessia política quan ens tallen les llibertats i ens condemnen a la misèria amb unes reformes laborals només favorables als interessos dels grans capitals? Tenim una capacitat d'oblit extraordinària. Molts ni tant sols recorden el que passava fa tres anys. A Catalunya han passat al'oblit els 30 anys de pujolisme com oblidarem les trampes i combinacions de la familiai quins son els aprofitats de la governança. Fins i tot oblidarem els partits que deixaran d'anar a les eleccions per manca de suports econòmics per ferla campanya. Chomsky proposa un anarquisme humanitari, defensar els ideals i lluitar per reformesque possibilitin una societat més lliure i més justa.No es tracta d'anar a trencar els vidres dels bancs i els grans magatzems, sinó de crear una nova organització social amant de la pau social comk va descobrir Geroge Orwellquan va venir a Catalunya per lluitar contra les tropes franquistes. L'anarquisme avui ha d'anar més enllà dels problemes reals que els mitjans i els partits establerts a l'estructura del poder no volen reconèixer ni tractar. Cal saber que ens sobra Estat i ens sobren lleislimitadores dels drets i llibertats. Cal recupderarla tradició viva i enquadrar totes les tendències divergents en el marc d'una ideologia general. El canvi social és l'oportunitat que no voldriem perduda. Canviar la societat ho hem de veure com una evolució històrica en acord amb les problemàtiques del present, alliberrar les persones de l'esclavatge econòmic, polític i social. La conquesta del poder no és la solució, com diria Chomsky, sinó la reconstrucció de la vida econòmica dels pobles desde la base amb criteri humanista.

la tolerància que no es veu

La tolerància és un dels elements definidors de la qualitat democràtica. Tot allò que en el terreny de les idees no tendeix a destruir la democràcia, la seguretat, l'ordre públic i no suposa un abús de dret, ni violació dels drets a la intimitat i l'honor, les dades personals, gaudeix del dret a la llibertat d'expressió. Però la tolerància ha sigut un concepte discutit en la història de la mateixa manera que la governança dels Estats. La tolerància hauria de ser el distintiu característic de la democràcia moderna. Però els enfrontaments, crítiques agres, pells de platan interposades a les carreres polítiques dels adversaris, són revelatius de la manca de tolerància en les relacions polítiques. La tolerància ha de protegir la ciutadania contra el robatori organitzat de la llibertat i el dret a la difusió de les idees. Traslladada la tolerància a la lluita política, recomana l'entesa entre els més propers ideològicament a l'hpora de creargoverns amb suport de partits minoritaris. La preservació i la pau de la societat també són objecta de la tolerància. Leslleis han de ser flexibles. Els caps de govern i de llistes competidores no hi són per dret diví, ni la tolerància que jan de respectar els permet actuar arbitràriament.El poder ha de ser limitat, la qual cosa justificael control parlamentari i elsñímits a la seva actuació que han de recirar-li les lleis fetes per preservarla societat de la intolerància del poder quan aquest es deixa portar per l'especulació dels interessos que representa si és conservador. La tolerància exigeix tracte dp'igualtat a la ciutadania en l'exercici dels drets i llibertats fonamentals. El poder no té el do de l'infalibilitat i el ciutadà no ha de fer un ús de la llibertat que sigui congtradictori amb els drets i les llibertats dels demés ciutadans. Ni poden prohibir que les opinions es publiquin i difonguin, i menys forçar la gent a renunciar a una opinió o negar-la i admetre com a pròpia l'opinió contrària a la que pensa i defensa. El Dret hauria de ser un exemple de l'ordre jurídic derivat d'una política general de tolerància. Una estructura sòlida del dret d'un país que ha viscut durant secles amb respecte al dret fet democraticament, creant a més una consciència de comprensió i respecte pewrmet realitzar un ideal de justícia. Els governs poden promoure lleis nocives que fomentaran l'esperit de capgirar l'ordre jurídic nou. No convertim la justícia en la consolidació de les injustícies establertes creant una rutina protectora de la supèrbia del poder i la divisió social cada dia més agreujada. No fem del dret un objecte científic repetitiu i concebut per negar el dret a l'estabilitat i l'equitat en l'aplicació del mateix dret pels Tribunals.

distensió malmesa per el bloqueig de l'Estat

La distensió iniciada amb les visites a Madrid del President de la Generalitat i diversos Consellers, semblava que havia de donar fruits. Però immediatament han seguit les presentacions de recursos d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i els procediments contra els cupaires desobedients. Ha quedat prohibit posar estelades en llocs pùblics, tampoc pot el govern contractar més funcionaris i segueix l'acusació d'invasió de competències estatals a cada disposició que s'intenjta posar en marxa. Fins hi tot ha resultat totcat el pressupost de 2015. Finalment el COnseller de JUstícuia Sr. Mundó ha acabat per concloure que ens han suspés de fet l'autonomia. El govern espanyol en funcions segueix amb la política de bloqueig judicial a Catalunya. El que està passant és evidemt que vol provocar el cansanci del somni independentista i que la gent s'adoni de que Espanya no cedirà. Els catalans estem d'aquesta manera a ser espanyols de per vida i a l'hora de morir. Malgrat tot podrem tenir celebracions religioses de funerals en català. Haurem de tornar a potenciar l'escola catalana, la cultura catalana i l'iniciativa empresarial, la preparació dels nostres joves per viure en un ón globalitzat,sense murs ni fronteres decap mena, sense distàncies ni diferències ni discriminacions ètniques o de pensament. El govern espanyol en funcions malahuradament segueix empenyat en proclamar l'excel·lència de la llengua castellana, ara dita espanyola, en lloc de potenciar la cultura i el coneixement, fer les expropiacions de finques cnecessàries a Andalusia i Extremadura per baixar l'atur de la anomenada societat baixa. Ara sembla que el govern espanyol ha rebut i s'ha quedat els fons europeus per els refugiats que no acull. És quelcom que no ens vé de nou amb l'oposició i retrads en les obres de les infraestructures ferroviàries del corredor mediterràni acorddades pel Parlament Europeu contra l'opinió de la Ministra Sra. Ana Pastor empenyada en afavorir el corredor central. Pr acabar amb aquesta situació que encara pot anar a pitjot, és convenient el canvi polìtic a Espanya. Ara hauriem de ser conscients que aquesta situació no pot continuar, permjol,tes raons, entre les primeres per ser contrària als principis i valors de democràcia participativa i tolerància. llibertat i respecte de l'Unió Europea. Wl govern de l'Estat ho vol controlar tot, menys afavorir la situació dels treballadors a l'atur que s'han quedat sense cap pensió, els milions de ciutadans de classe mitjana arruinats o empobrits i un mercat de treball que falseja la realitat i segueix buidant la caixa de la seguretat social posant en perill les pensions, prou baixes dels jubilats i pensionistes de tot l'Estat. Qui parla de centrisme, en realitat està dient que ho vol tot per centrar-ho en sota el seu poder. I aquesta pretensió és precisament la que un poble democràtic i amb vocació de progrés i establir una societat avançada no pot acceptar. Qui respon al diàleg amb el bloqueig i la destrucció de la concòrdia possible no mereix seguir governant.

venen temps de grisor

Que RTVE ni vulgui fer públiques les remuneracions pagades als presentadors de les campanades de fi d'any a la Puerta del Sol de Madrid és un indicador de la grisor i manca de transparència obligada amb la que treballen certes institucions de l'Estat. Que una Sala Penal situi com raonament jurídic per deduir valoracions i ordenar reobrir fa unes setmanes, unes actuacions sobre la llibertat d'expressió arxivades "el fet notori dels aconteixements i les decisions polítiques dels organs de govern de Catalunya adoptades en els darrers dos anys per conseguir la independència de Catalunya respecte d'Espanya" arribant a conlusions discutibles i possiblement errònies amb la realitat dels fets. Que sigui constant l'atac de l'Estat a la llibertat ideològica que és el fonament de tot Estat democràtic cada vegada que es parla del dret de l'autodeterminació i les dificultats a l'acció exterior de Catalunya, amb centenars de treballadors sindicalistes, més de 800, imputats en procediments per les seves intervencions en vagues o protestes laborals que l'Estat converteix en gent represaliada com els polítics als que es vol treure la seva dignitat pública. Ésser desafecte a un règim, a un partit, a unes idees, a una manera de fer, a un criteri estricte de moral, a valoracions subjectives, no és un delicte, no ho havia d'haver sigut mai. Que el President Rajoy digui que vol continuar en el poder i que això és lo millor per Espanya sabent que l'esquerra discuteix a les properes eleccions generals de qui serà l'hegemonia política, és tant com dir que en el futur res no ha de canviar i que la política de l'Estat envers la gent repressaliada com el mateix expresident Artur Mas continuarà igual. És evident que la grisorens envolta i vdenen més temps de grisor en la política espanyola i catalana, amb gent indefinida i indeterminada que només parla de poder i de decisions imposades. L'exercici del dret de l'autodeterminació de Catalunya exigirà la celebració d'un referèndum que no vol permetre convocar el govern espanyol, però si que es pot convocar d'acord amb el Deet de les Nacions Unides que està per damunt del govern espanyol i de la Constitució a la que s'aferra per barrar el pas de Catalunya cap a la independència de l'Estat espanyol. Temps difícils i de grisor d'una partits a nivell d'Estat alguns d'ells coinstruits amb fugats del bipartidisme. No ha de soirpendre que li figuin al Sr. Rivera que es torni a dinar d'alta al PP si vol proposar alguna cosa en el futur o que Pablo Iglesias i el camarada Garzón s'entenguin per fer candidatura conjunta per guanyar el PSOE en vits. No és gens extrany que el PP, oblidant la desfeta de la corrupció generalitzada demolts dels seus barons que es descobreix en càrrecs polìtics del PSOE dia a dia, torni a jugar amb la política de la por davant la possible pujada de les esquerres i las defensa de la propietat privada com intocable tot i que existeix una llei d'expropiació forçosa des de 1954. Encara no hem sortit de la política conservadora, involucionista i fins a cert punt reaccionària que podem veure venir temps de grisor més profunda, guanyi qui guanyi les noves eleccions generals. Els diaris de les capçaleres tradicionals seguiran donant la informació que convé al sistema deixant a l'arxiu la que no interessa que 5tras cendeixi al gran públic. L'escepticisme imperant en la societat per la convoctòria de les noves eleccions no és gens bo. Però la confiança en el triomf dels uns o dels altres com a minories majoritàries tampoc és un éxit. Les idees ja no compten. Ara som en temps de fets com també és lamentable que la Unió Europea hagi d'imposar sancions econòmiquesals Estats que no acolleixin els refugiats sirians a que es van comprometre, entre ells Espanya.

dia internacional de la llibertat de premsa

Arribem aquest any al dia internacional de la llibertat de premsa amb situacions extremament delicades a Honduras, Bangladesh, Camboya, Uganda, Iran, Egipte, Russia, Turquia Venezuela,Arabia Saudí, Xina i altres països on els governants volen controlar l'opinió pública. El voler controlar l'opinió pública ha sigut un dels mals que sempre han denunciat els periodistes implicats en la investigació de fets turbis, corrupció i dictadures. Encara no s'han apagat les recflamacions per sabewr la veritat i fer justícia en les morts dels periodistes Juan Cosé Couso i Julio Anguita, noms que no podem oblidar i que sembla que algú vulgui fer entrar en l'oblit aplicant criteris de censura previa com en temps de la dictadura. Alguns mitjans han volgut ser un Estat dins de l'Estat i control·lar la informació. És interessant llegir els llibres de Jesús Cacho "Asalto al poder" y "el negocio de la libertad" on podem trobar moltes explicacions a actuacions que sorprenen la gent senzilla que treballa i no viu de pressions ni especulacions amb objectius de poder. Que hagi desaparegut a Espanya la premsa del Movimiento i tinguem televisions privades competint amb es cadenes estatals, no vol dir que la llibertat de premsa s'hagi implantat i consolidat quan els mitjans poden triar periodistes ni conflictius entre els milers d'acomiadats i periodistes sense feina per tancament dels seus mitjans. Moltes vegades sembla qwue estiguem encara sota el règim de partit únic quan resulta que tots els diaris porten la mateixa informació d'agència amb criteri hegemònic. També existeix corrupció en el periodisme amb episodis que fan dubtar del'existencia i extensió de la llibertat de la informació i d'expressió. Han intentat alguna vegada enderrocar el govern alguns mitjans de premsa difonent informacions tendencioses? Quin és el paper dels editors de diaris i productors de programes d'informació de radio i audiovisual? Poden aixecar o ensorrar prestigis, denigrar els polítics que no els convenen i donar incens als que els convé com explicava el periodista Pedro Crespo en el seu llibre "Triunfo de la Libertad de prensa". El periodisme és obert a tot, utopies incloses, la inconsistència del que interessa. Qualsevol coneixement i qualsevol reflexe de la vida té lloc en el periodisme. Tot li és propi, res li és alié. Quan es parla de limitar el poder dels empresaris de la comunicació com podria ser el cas Murdoch que organitza la seva pròpia sobirania unificant llibertat de premsa i interès dels ciutadans i dremocràcia. Propietaris e mitjans poden ocultar informacions o alterar-les. Democràcia i llibertat de premsa són necessàries per assegurar la existència d'una societat lliure. La premsa lliure és imprescindible, com invent del món modern, per informar de les notícies del dia, difondreel coneixement, i millorr la persona com ésser racional i social: perô cal tenir en compte que la llibertat d'expressiö que és un element fonamental en la vida d'un estat democrâtic i no es pot formar amb banalitat ni frivilitat. S'ha de seguir exigint que la llibertat sigui veraç i contrastada. El nostre Códi Penal contempla la possibioitat de que poders públics impideixein o dificultin les llibertats de l'indidividu y dels grups en que s'integra, establint una tutela efectiva per què la llibertat sigui real a l'article 538 prohibint la censura previa i el 542 prohibint alesautoritats o funcionaris impedir a qualsevol persona l'exercici dels dres cívics reconegut per la Constitució i les Lleis.

provocacions i precarietat

La actuació del govern espanyol donant com a resposta a les demandes catalanes un seguit de recursos d'inconstitucionalitat dedisposicions legals aprovades pel Parlament de Catalunya, podria ser considerat com una provocació i el manteniment de la precarietat deles institucions, la política de la por que denuncien a la CUP. De fet el que ens trobem en realitat ésamb un govern antisistema que interpreta a la seva manera la mateixa Constitució i no admet cap debat ni diàleg d'allò que unilateralment considera maligne, o no escolta. És vol donar prioritat a la llei a l'espanyola sense comptar amb la llei a l'europea ni els principis i declaracions de les Nacions Unides i el Consell d'Europa. L'Estat Espanyol viu a més al marge dels principis del dret públic català que exclou i no considera a l'hora de valorar les seves relacions amb Catalunya. El gran estrall del govern és viure com si Espanya fos un territori aïllat del món. Aquest govern que opera així i a més estira a seguir la mateixa dialèctica als socialistes espanyols ha perdut la confiança i la credibilitat dels ciutadans. Massa gent en situació de dependència sense rebre les prestacions, massa mares sense trobar llars d'infants que acullin els fills sense càrrec mentre elles treballen amb salaris miserables, una sanitat que no es reforma ni es millora per manca d'inversions, una seguretat social en perill, milers d'aturats sense rebre cap ingrés, Tribuhnales que protegeixen el dret de propietat dels bancs exonerant-los de pagar taxes per mante ir pisos buits i no diuen res de les expropiacions forçoses que obligarien a dur a terme a les administracions per conseguir aquests mateixos pisos buits amb més cost que acabariem pagant tots els ciutadans. Catalunya ha de fer polìtica semse por, sense perdre la fe en la llibertat i en un demà millor, exigint el dret a l'exercici d'aquesta llibertat sota un Estat democràtic de dret.Afirmar i defensar un Estat democràtic de dret propi a Catalunya és un dels principis bàsics del Dret Públic Català. TAmbé, avui que és el dia en que els treballadors reivindiquen els seus drets, bo seria veure un gest del govern a entendre el que els sindicats i els moviments socials li diuen al voltant d'una reforma laboral i de tractes de quasi esclavatge que comencen a són indignes per una societat que es diu avançada i del benestar. Tanmateix cal recordar al sector empresarial que l'ànim de lucre no justifica ni beneix els contractes deixalla, els salaris inferiors al salari mínim ni les hores extraordinàries sense pagar amb la tolerància de les autoritats laborals i fiscals. Cal recordar-ho al Govern espanyol i als que el volen succeir!