dia internacional de la llibertat de premsa

Arribem aquest any al dia internacional de la llibertat de premsa amb situacions extremament delicades a Honduras, Bangladesh, Camboya, Uganda, Iran, Egipte, Russia, Turquia Venezuela,Arabia Saudí, Xina i altres països on els governants volen controlar l'opinió pública. El voler controlar l'opinió pública ha sigut un dels mals que sempre han denunciat els periodistes implicats en la investigació de fets turbis, corrupció i dictadures. Encara no s'han apagat les recflamacions per sabewr la veritat i fer justícia en les morts dels periodistes Juan Cosé Couso i Julio Anguita, noms que no podem oblidar i que sembla que algú vulgui fer entrar en l'oblit aplicant criteris de censura previa com en temps de la dictadura. Alguns mitjans han volgut ser un Estat dins de l'Estat i control·lar la informació. És interessant llegir els llibres de Jesús Cacho "Asalto al poder" y "el negocio de la libertad" on podem trobar moltes explicacions a actuacions que sorprenen la gent senzilla que treballa i no viu de pressions ni especulacions amb objectius de poder. Que hagi desaparegut a Espanya la premsa del Movimiento i tinguem televisions privades competint amb es cadenes estatals, no vol dir que la llibertat de premsa s'hagi implantat i consolidat quan els mitjans poden triar periodistes ni conflictius entre els milers d'acomiadats i periodistes sense feina per tancament dels seus mitjans. Moltes vegades sembla qwue estiguem encara sota el règim de partit únic quan resulta que tots els diaris porten la mateixa informació d'agència amb criteri hegemònic. També existeix corrupció en el periodisme amb episodis que fan dubtar del'existencia i extensió de la llibertat de la informació i d'expressió. Han intentat alguna vegada enderrocar el govern alguns mitjans de premsa difonent informacions tendencioses? Quin és el paper dels editors de diaris i productors de programes d'informació de radio i audiovisual? Poden aixecar o ensorrar prestigis, denigrar els polítics que no els convenen i donar incens als que els convé com explicava el periodista Pedro Crespo en el seu llibre "Triunfo de la Libertad de prensa". El periodisme és obert a tot, utopies incloses, la inconsistència del que interessa. Qualsevol coneixement i qualsevol reflexe de la vida té lloc en el periodisme. Tot li és propi, res li és alié. Quan es parla de limitar el poder dels empresaris de la comunicació com podria ser el cas Murdoch que organitza la seva pròpia sobirania unificant llibertat de premsa i interès dels ciutadans i dremocràcia. Propietaris e mitjans poden ocultar informacions o alterar-les. Democràcia i llibertat de premsa són necessàries per assegurar la existència d'una societat lliure. La premsa lliure és imprescindible, com invent del món modern, per informar de les notícies del dia, difondreel coneixement, i millorr la persona com ésser racional i social: perô cal tenir en compte que la llibertat d'expressiö que és un element fonamental en la vida d'un estat democrâtic i no es pot formar amb banalitat ni frivilitat. S'ha de seguir exigint que la llibertat sigui veraç i contrastada. El nostre Códi Penal contempla la possibioitat de que poders públics impideixein o dificultin les llibertats de l'indidividu y dels grups en que s'integra, establint una tutela efectiva per què la llibertat sigui real a l'article 538 prohibint la censura previa i el 542 prohibint alesautoritats o funcionaris impedir a qualsevol persona l'exercici dels dres cívics reconegut per la Constitució i les Lleis.