reconstrucció de la dreta catalana

Una vegada més els conservadors volen el reinici del seu espai de poder en ple segle XXI amb una nova identitat. Els anys han passat i el descens de la natalitat a Catalunya des de 1975 ha patit un descens calculat en un 32%, una pèrdua important, superior a l'espanyola llavors calculada en un 20%, de creixement constant motivat per la crisi que s'ha volgut cobrir amb les immigracions, primer d'altyres territoris d'Espanya i després de l'estranger. Son aquestes noves immigracions procedents de l'estranger, controlades o no, les que han creat unes noves generacions que poden superar avui el 15% de la població de Catalunya. La població immigrant estrangera és la més pèrjudicada habitualment per la crisi de feina i les retallades salarials. La actual diversitat nacional, cultural i lingüística descoberta en el creixement demogràfic de Catalunya no ha frenat ni impedit que la dreta governant a Catalunya durant aquests darrers anys, excepte un curt període socialista, hagi decidit procedir a la seva renovació organitzativa per deixar ben establerta una nova dreta catalana que només vol la prosperitat pel seu entorn. Però aquesta dreta es troba abans de començar amb un alt nivell d'atur, una progressiva disminució del poder adquisitiu de la societat catalana que obliga a la ciutadania a reduir els nivells de consum i eliminar l'estalvi. La nova dreta no conseguirà atraureel vot dels indignats, ni desl desafectes alseu anterior règim. El factor és de recessió i l'ocupació que es genera és de caps de setmana o sota la precarietat i salaris infims. Un medi natural a més degradat pels negocis de les urbanitzacions de segona residència iniciades els anys 70 que han significat la tala d'arbres i la destrucció de la natura. Els incendis forestals s'han produït amb més intensitat a les zones on hi ha urbanitzacionsapart dels provocats intencionadament. A més no s'ha gestionat una política contra la contaminació de les zones ocupades per urbanitzacions i l'ofegament de l'aire respirable a les grans ciutats com Barcelona. L'important era controlar el poder als Ajuntaments i disposar la despesa pública amb criteris polítics. La deeta quan ha estat al poder ha fet la vista grossa davant els interessos especulatius no ha obligat a planificar els serveis d'infrastructura que han acabat en mans dels Ajuntaments perjudicats amb rels costos de manteniment derivats de la seva inacció quan només veien els impostos sobre la propietat immobiliaria a recaptar. I amb aquest ambient i criteris fiscals, la dreta vol tornar al poder, reinventant-se, però sense aportar cap solució als problemes reals de la societat catalana, vella i nova, ni per la densitat de la construcció a Barcelona i la seva àrea metropolitana que ha produït una acumulació urbana sense precedents amb les corresponents conseqüències de gestió de l'ordre, la seguretat, la sanitat i l'educació.