de nou el sectarisme punitiu

La Sra. de Cospedal ha tornat a sortir davant els mitjans de comunicació enfurismada per la manifestació transversal i de totes les forces polítiques, menys el PP com és natural, celebrada a Barcelona ahir diumenge matí per manifestar la protesta per la suspensió de les leis aprovades pel Parlament de catalunya per protegir els drets socials dels febles. Ara diu que protestar contra el Tribunal Constitucional és anar contra l'Estat de Dret. I no vol veure que la protesta va per l'impossibilitat de poder establir polítiques legals a Catalunya i formar un dret democràtic per la protecció dels drets socials, com molt bé definia Miquel Iceta del PSC. Vivenda, alimentació, sanitat, energia i aigua son elements indispensables per un mínim de vida. Servir-se de la llei i els Tribunals com eines de càstig i de repressió aproxima Espanya a un paradís autoritari dins de la UE. Aquest seria el resultat del sectarisme punitiu que sembla invoca la Sra. de Cospedal. Deixen que siguin Caritas, les parròquies, la Creu Roja i el Banc dels Aliments els que practiquin la caritat quan s'ha de practicar la justícia social i comprometre les administracions en accions coordinades de justícia social. A Madrid, mentre les descobertes de casos de corrupció no paren, tot i que ara el Sr. Rajoy ve més sovint a Catalunya, segueixen ignorant la justícia social veient a més el nacionalisme democràtic com un imaginari per intentar crear una nació que fugi de l'estatut constitucional. També ens diran els que serveixen els interessos dels autèntics dirigents de l'economia espanyola, com gran argument, que el nacionalisme és un invent de la burgesia catalana per servir els seus propis interessos. Es tracta de produir tota la divisió possible entre les forces sobiranistes catalanes en temps electoral. Qui creu a més que el procés ja ha acabat i ha sigut un fracàs, no pot dissimular aquesta política del desig histèric d'enderrocar l'edifici nacional català.M oralment reprobable em sembla aquesta manera d'enfocar les relacions amb Catalunya per part de qui vol seguir dirigint la governança d'Espanya. Val més que les noves dretes espanyoles es preocupin d'aturar quan abans el paradís de l'autoritarisme en que es poden convertir els seus propis partits en contradicció amb el Tractat de l'Unió Europea. La llibertat política d'un poble com Catalunya i el seu autogovern no la pot definir cap tribunal, sinó que és una qüestió competència de l'exercici democràtic en unes eleccions lliures i un referèndum pel que, d'acord amb el Dret Internacional, no es necessita permís de l'Estat qu'exercita el sectarisme punitiu per convocar-lo.