nostàlgia del futur que no arriba

Afloren les tradicions tant a l'església com als sectors revolucionaris. L'església fomentant una certa pregària contemplativa i els sectors revolucionaris tornant al moviment de masses amb manifestacions per qualsevol raó per moure les consciències dels electors i anar fent la desobediència a qualsevol acte de dret, vingui d'on vingui. Ésser antisistema exigeix manifestar-se contra tot el que no ha sigut aprovat per l'assemblea del moviment revolucionari. Per la revolució sobren els Parlaments sota control de la burgesia que representen els partits tradicionals. Però el futur no és clar que sigui una nova epopeia revolucionària, com tampoc podem creure en un futur aferrat a les tradicions burgeses i religioses. Tenim molta feina a fer per intentar salvar la vida del planeta terra i veure la menera de trobar i preparar la vida a un planeta homòleg quan heguem esgotat el nostre actual. No veiem un futur clar per la política que només cerca espais de poder i menys encara pels pidolaires de caritat que supleixen l'inacció de l'Estat quan és l'organització administrativa de qualsevol Estat la que s'ha de moure i preocupar per resoldre la problemàtica dels desfavorits de la fortuna. El futur haurà de ser de innovació, comunicació del coneixement, atenció a les desigualtats socials, reparar els abusos dels propietaris dels diners, superar l'atur estructural, respectar les regles de la democràcia, donar prioritat a l'assistència social, `rpmoure el coneixement i la difusió de la cultura i el respecte a les identitats nacionals que han fet l'història. Cal ser nostàlgics d'aquest futur, no del passat ni de les tradicions del pasat. Caldrà planificar democràticament les solucions en lloc de deixar-les a l'improvització d'una assemblea, manipulada o no. El futur no es troba en la destreucció de l'Estat modern, sinó en la seva transformació com eina de desenvolupament social i de protecció de l'exercici dels drets humans i llibertats. La única nostalgia vàlida serà la de la realització dels Drets Humans. La ambició d'alguns per asolir la destrucció de l'Estat democràtic només és una nostàlgia del verticalisme del poder i el totalitarisme. Només la democràcia perticipativa que respecta les llibertats és l'eina vàlida i assumible per construir el futur i fer-lo arribar en una societat de pau, no violenta, solidària, respectuosa amb els drets dels demés i no excloent.