què queda de Montesquieu a la nostra democràcia?

Encara ens estem plantejant com desenvolupar el Tractat de Lisboa per tenir més seguretat i una nova lluita contra la criminalitat organitzada, desenvolupar polítiques de pau, d'aprofondiment de lesllibertats, crear una estratègia comuna davant les potències exteriors oblidant les sobiranies estatals que sembla volen reviure com a factors clau de divisió de l'Unió Europea en mans de les dretes radicals, crear i promoure el diàleg social, projectes polítics coherents i comprensió i respecte de les identitats minoritàries que exigeixen un canvi en el concepte de l'Estat i de la societat democràtica. Ni la solució és l'estatisme i coinsiderar antidemocràtic tot el que es fa i proposa fora del'Estat. Cal tornar el prestigi a les forces socials que pacíficament i pacientment treballen per articular els serveis que abandona l'Estat creant noves èlits per afavorir una governança de caire social. El perill per la democràcia és creure's que es pot fer tot des de l'Estat, tant les dretes com les esquerres.La política actul no ha desterrat l'iconoclasia dels dirigents cada vegada que perden unes eleccions. Ens cal una classe polìtica normalitzada que entengui que es democràcia tant el votar a les eleccions com manifestar-se per protestar per la politització de la justícia. Cal un pel de sacseig i de desgavell de les idees sense esperit monopolista. Ens sobren polítics professionals sempre amb la paraula adient per servir l'electoralisme com també o fa la dreta amb promeses que saben no es compliran mai. Que vegin Catalunya com un fet marginal és motiu de greu preocupació doncs la ciutadania no està d'acord en deixar diluir-se l'esperança de l'autogovern complert. És inadmissible la autonomia actual que no és real, constituint una comunitat de nom, però no de fet. Els demòcrates no se'n poden rentar les mans ni fomentar el desencís.La ètica del poder exigeix respecte per la divisió de poders i el govern democràtic sempre que resulti elegit en eleccions netes i lliures. Ens cal superar les inèrcies i reticències de l'Estat. El futur català no és quelcom fantasmagòric ni un nihilisme irresponsable. El Tractat de Lisboa no impedeix que els ccatalans deixin de ser presoners de la por i el servilisme de l'Estat espanyol. Catalunya. com a poble democràtic dins d'Europa, ha de poder treballar i assolir solucions pels temes universals, lluitar contra la crisi econòmica i social, pder fer al Parlament les lleis que la societat necessita amb urgència per resoldre les insuficiències actuals. I per damunt de tot, a més del necessari diàleg social i respecte a les minories nacionals democràtiques, no oblidar Montesquieu i la seva divisió de poders.