El decliu de l'Estat social

Sembla que volguem que l'Estat ens faci de pare resolent tots els problemes sense haver de modificar la Constitució o fer-ne una de nova com és habitual a Espanya quan la Constitució de torn ja no és ùtil. La utilitat de la llei desapareix quan aquesta deixa de permetre l'adopció de solucions amb criteris d'equitat i per part de l'administració pública es passa a l'arbitrarietat. Cal evitar el naufragi de l'Estat com organització pública al servei de la ciutadania. De fet capitalisme i democràcia no són incompatibles mentre no s'inventi un nou sistema després del'ensorrada del comunisme totalitari. El capitalisme no salvatge té capacitat per reinventar-se a diferència del capitalisme salvatge i especulatiu. De rfet vivim en una societat capitalista on capitalisme i democràcia han sigut congruents durant el segle XX i el recorregut no sembla s'hagi acabat. El moviment obrer ja va acceptar transformacions importants igual que el capitalisme ha dialogat amb els sindicats i acceptat el paper regulador de l'Estat dirigit per el partit que decideix el sufragi universal dins d'un context social de llibertat ideològica. Hi han partits que assumeixen les reivindicacions dels treballadors i partits que no, que responen als interessos dels oligarques i grups financers transnacionals del capitalisme especulatiu i salvatge. L'important és l'estratègia de progrés per fer desaparèixer la dominació classista, promoure una societat més lliure i igualitària, rebutjant el servilisme al poder i les oligarquies. La democràcia no es va construir per desorientar els treballadors a l'hora de reclamar i exercir els drets que qualsevol constitució està obligada a reconèixer en els Estats que són membres de les Nacions Unides o del Consel d'Europa. Del reformisme del segle passat hem de posar en marxa ara la participació de tots els sectors socials per frenar els nous mètodes de dominació de les classes altes que volen fer incompatibles un nou capitalisme dialogant i democràcia més que els sectorts treballadors. La misèria i l'explotació han trobat nous perfils i un marc ideològic en la indignació col·lectiva del nou proletariat, la gent jove sense feina i sense possibilitats d'encaix laboral. La resistència a planificar mesures per reduir la pobresa i l'exclusió social del nou proletariat, el mercat de la droga, la delinqüència de tot ordre exigeixen una reforma àmplia, la crítica més dura a la riquesa i l'ostentació insolidàries. Treballar pel bé comú, les coses de tots és una condició indispensable per evitar la caiguda de l'Estat social, doncs la pobresa i l'atur no són mals impossibles d'eradicar si existeix la voluntat de construir una societat democràtica al servei de la dignitat humana. Ja sabem que els partits conservadors, la dreta radical són contraris al diàleg social i promoure la recerca de solucions que no els consolidin en el poder quan l'assoleixen. En cap cas hem d'esperar que l'Estat ens, plantegi les solucions als nostres proolemes, tot i que la planificació la fem de manera conjunta amb l'iniciativa de les entitats socials i moviments cívics. La societat ha de ser reconeguda com interlocutir vàlid. S'ha d'acabar amb la mendicitat,fer treballar, els agradi o no, els que prefereixen cobrar l'atur i no estan dispoosats a treballar o rebre nova formació.La lluita contra la pobresa és absolutament necessària en la nova societat per garantir salut, seguretat i concòdia social, reducció de la delinqüència,evitar l'efecte crida per aprofitar-se dels recursos públics posats a disposició dels beneficiaris de la nova política social. La racionalització i organització social dels medis i recursos són el millor plantejament per aquest canvi fet amb criteris objectius i no per mer interès polític. L'Estat social i democràtic de dret encara és possible. Cal evitar en els nostres temps el naufragi del'Estat com organització pública de serveis al servei de la ciutadania.