venen temps de grisor

Que RTVE ni vulgui fer públiques les remuneracions pagades als presentadors de les campanades de fi d'any a la Puerta del Sol de Madrid és un indicador de la grisor i manca de transparència obligada amb la que treballen certes institucions de l'Estat. Que una Sala Penal situi com raonament jurídic per deduir valoracions i ordenar reobrir fa unes setmanes, unes actuacions sobre la llibertat d'expressió arxivades "el fet notori dels aconteixements i les decisions polítiques dels organs de govern de Catalunya adoptades en els darrers dos anys per conseguir la independència de Catalunya respecte d'Espanya" arribant a conlusions discutibles i possiblement errònies amb la realitat dels fets. Que sigui constant l'atac de l'Estat a la llibertat ideològica que és el fonament de tot Estat democràtic cada vegada que es parla del dret de l'autodeterminació i les dificultats a l'acció exterior de Catalunya, amb centenars de treballadors sindicalistes, més de 800, imputats en procediments per les seves intervencions en vagues o protestes laborals que l'Estat converteix en gent represaliada com els polítics als que es vol treure la seva dignitat pública. Ésser desafecte a un règim, a un partit, a unes idees, a una manera de fer, a un criteri estricte de moral, a valoracions subjectives, no és un delicte, no ho havia d'haver sigut mai. Que el President Rajoy digui que vol continuar en el poder i que això és lo millor per Espanya sabent que l'esquerra discuteix a les properes eleccions generals de qui serà l'hegemonia política, és tant com dir que en el futur res no ha de canviar i que la política de l'Estat envers la gent repressaliada com el mateix expresident Artur Mas continuarà igual. És evident que la grisorens envolta i vdenen més temps de grisor en la política espanyola i catalana, amb gent indefinida i indeterminada que només parla de poder i de decisions imposades. L'exercici del dret de l'autodeterminació de Catalunya exigirà la celebració d'un referèndum que no vol permetre convocar el govern espanyol, però si que es pot convocar d'acord amb el Deet de les Nacions Unides que està per damunt del govern espanyol i de la Constitució a la que s'aferra per barrar el pas de Catalunya cap a la independència de l'Estat espanyol. Temps difícils i de grisor d'una partits a nivell d'Estat alguns d'ells coinstruits amb fugats del bipartidisme. No ha de soirpendre que li figuin al Sr. Rivera que es torni a dinar d'alta al PP si vol proposar alguna cosa en el futur o que Pablo Iglesias i el camarada Garzón s'entenguin per fer candidatura conjunta per guanyar el PSOE en vits. No és gens extrany que el PP, oblidant la desfeta de la corrupció generalitzada demolts dels seus barons que es descobreix en càrrecs polìtics del PSOE dia a dia, torni a jugar amb la política de la por davant la possible pujada de les esquerres i las defensa de la propietat privada com intocable tot i que existeix una llei d'expropiació forçosa des de 1954. Encara no hem sortit de la política conservadora, involucionista i fins a cert punt reaccionària que podem veure venir temps de grisor més profunda, guanyi qui guanyi les noves eleccions generals. Els diaris de les capçaleres tradicionals seguiran donant la informació que convé al sistema deixant a l'arxiu la que no interessa que 5tras cendeixi al gran públic. L'escepticisme imperant en la societat per la convoctòria de les noves eleccions no és gens bo. Però la confiança en el triomf dels uns o dels altres com a minories majoritàries tampoc és un éxit. Les idees ja no compten. Ara som en temps de fets com també és lamentable que la Unió Europea hagi d'imposar sancions econòmiquesals Estats que no acolleixin els refugiats sirians a que es van comprometre, entre ells Espanya.