la tolerància que no es veu

La tolerància és un dels elements definidors de la qualitat democràtica. Tot allò que en el terreny de les idees no tendeix a destruir la democràcia, la seguretat, l'ordre públic i no suposa un abús de dret, ni violació dels drets a la intimitat i l'honor, les dades personals, gaudeix del dret a la llibertat d'expressió. Però la tolerància ha sigut un concepte discutit en la història de la mateixa manera que la governança dels Estats. La tolerància hauria de ser el distintiu característic de la democràcia moderna. Però els enfrontaments, crítiques agres, pells de platan interposades a les carreres polítiques dels adversaris, són revelatius de la manca de tolerància en les relacions polítiques. La tolerància ha de protegir la ciutadania contra el robatori organitzat de la llibertat i el dret a la difusió de les idees. Traslladada la tolerància a la lluita política, recomana l'entesa entre els més propers ideològicament a l'hpora de creargoverns amb suport de partits minoritaris. La preservació i la pau de la societat també són objecta de la tolerància. Leslleis han de ser flexibles. Els caps de govern i de llistes competidores no hi són per dret diví, ni la tolerància que jan de respectar els permet actuar arbitràriament.El poder ha de ser limitat, la qual cosa justificael control parlamentari i elsñímits a la seva actuació que han de recirar-li les lleis fetes per preservarla societat de la intolerància del poder quan aquest es deixa portar per l'especulació dels interessos que representa si és conservador. La tolerància exigeix tracte dp'igualtat a la ciutadania en l'exercici dels drets i llibertats fonamentals. El poder no té el do de l'infalibilitat i el ciutadà no ha de fer un ús de la llibertat que sigui congtradictori amb els drets i les llibertats dels demés ciutadans. Ni poden prohibir que les opinions es publiquin i difonguin, i menys forçar la gent a renunciar a una opinió o negar-la i admetre com a pròpia l'opinió contrària a la que pensa i defensa. El Dret hauria de ser un exemple de l'ordre jurídic derivat d'una política general de tolerància. Una estructura sòlida del dret d'un país que ha viscut durant secles amb respecte al dret fet democraticament, creant a més una consciència de comprensió i respecte pewrmet realitzar un ideal de justícia. Els governs poden promoure lleis nocives que fomentaran l'esperit de capgirar l'ordre jurídic nou. No convertim la justícia en la consolidació de les injustícies establertes creant una rutina protectora de la supèrbia del poder i la divisió social cada dia més agreujada. No fem del dret un objecte científic repetitiu i concebut per negar el dret a l'estabilitat i l'equitat en l'aplicació del mateix dret pels Tribunals.