prou dictadura constitucional!

El suport social que ha rebut la concentració d'avui a l'Avinguda Maria Cristina, reclamant al govern català que no es faci enrera i tregui les urnes el dia 1 d'octubre, és una demostració pública més de la voluntat del poble català. La crida feta per en Pep Guardiola per què el món entengui que Catalunya vol el seu futur i no els dictats del règim espanyol, arribarà arreu. Ja és viral el video amb el Manifest llegit per Pep Guardiola que circula per les xarxes. Cal recordar que la Constitució de 1978 s'ha utilitzat per donar més poder a l'Estat, silenciar les minories, construir una alternança permanent de govern entre socialistes descafeinats i conservadors. Ara, quan Catalunya vol votar, es restringeix el dret de votar per controlar les consciències. Permetran la llibertat d'expressió política fora del Parlament i del Govern com passava al segle XIX. Segueixen dient que la sobirania és de tots els espanyols i rau a les Corts Espanyoles. El gran argument és la Constitució que s'aplica també als catalans. Del reformisme de 1976 hem passat al'absolutisme del 2017, propi d'Espanya feta amb lesidees del fracassat l'imperialisme castellà. Ara volen reduir Catalunya a una regió cultural sense altre interès per Espanya que la recaptació fiscal i els mercats que Catalunya obra al món. La diferència de llengia pròpia de Catalunya és un mur insalvable pels espanyols que només coneixen la cançó espanyola i el flamenc. El català i la seva riquesa cultural no interessa a Espanya, tampoc el Consulat de Mar ni els Usatges. La llengua catalana és el mur ideològic definitiu que Espanya no vol reconèixer. Espanya vol una sola nació, unida sota el seu dret públic i parlant una sola llengua, la espanyola, abans castellana. Els particularismes no interessen, ni es consideren ni es volen al Congrés dels Diputats i al Senat.Ells només coneixen Espanya. Només ens cal ara que considerin el projectat referèndum català com un delicte contra la Constitució, doncs segueixen dient que votar els catalans és antidemocràtic i va contra la llibertat dels espanyols. Hi ha juristes que es pregunhtren si no estarem tornantal Codi Penalde 1822.Perr ser perseguit només caldrà que la transmissió de les idees sigui contrària als dogmes de l'Estat. Es tracta ara de prohibir el debat intel·lectual i polític al Parlament de Catalunya al que es nega tota sobirania per defensar i afirmar la seva sobirania com a subjecte polític. Els catalans sóm ara apòstates i blasfems davant la Constitució i el Coodi Penal per parlar de referèndum i d'independència. Però obliden els que ens acusen que no necessitem en dret internacional llicència del Parlament espanyol per parlar i debatre el que és i declarar els drets de la nació catalana. Es passaperalt que el 1977 es van celebrar unes eleccions sense els republicans. Comunistes i socialistes van renunciar a defensar la República abolida per el general Franco i van assumir la monarquia creada per el dictador el 1969,trencant la continuïtat dinàstica. Es tractava d'una nova monarquia continuadora del règim sota una nova fòrmula, governant de manera diferent. Els diaris conervadors de Madrid ataquen ara Catalunya dient que volem fer una república bananera amb un referèndum il·legal. No pensen que el que hi ha és una monarquia parlamentaria creada pel franquisme governada per un partit corrupte. l'1 d'abril de 1977,el mateix Adolfo Suárez van disoldre el Movimiento Nacional per Decret Llei, autodestruint el que quedava del propi règim que li havia donat el poder. Calia fer desaparèixer el 1976 tot rastra oficial del franquisme. Van treure els símbols i els rètols. Però va quedar l'esperit en les lleis. Van conseguir el mateix 1977, a la vista del disseny del nou règim dirigit per Adolfo Suárez, que la Comissió Internacional de Juristes manifestés el seu vist i plau a les mesures adoptades pel govern Suárez per el procés de democratització d'Espanya. Ara,en canvi, han convertit el Codi Penal de 1995, fet per defensar i garantir les llibertats i tots els drets polítics, en un Codi Pena lpropi d'un règim autoritari sense correspondència amb les llibertats i drets de participació directa del poble en la gestió dels assumptes públics que vol dir legislar amb el poble. També considera el règim que disposa de la força repressiva del Codi Penal en quelcom il·legal la democràcia directa que significa un referèndum català d'autodeterminació. Cap Consatitució i cap pragmatisme en el govern del règim que serà capaç de destruir Espanya per mantenir-se en el poder. A Madrid escenifiquen cada dia el mateix amb una banderola que diu "no". Són partidarisdelaindignitat de la repressió. Són la cridòria impassible contra la realitat. Tornem al franquisdme tirànic però sota una Constitució hereva del sistema amb la que ens van prometre llibertat. Posicionen Espanya contra Catalunya per obtenir rendiment electoral a Espanya. Sempresweremelsenemicsa abatre fem el que fem,ens integrem o volguem marxar. Som sota una dictadura constitucional. No podem qualificar d'altra manera que no vulguin que Catalunya voti i decideixi a les urnes el seu futur. Vivim en el binomi tolerància-intolerància contra la llibertat del poble català i la lluita per la llibertat dels pobles,comhan fet davant elgenocidi de Biafra, l'incompliment de la resolució de les Nacions Unides de 1970, recomanant a Espanya adequar les mesures adients per celebrar un referèndum a la provincia del Sàhara. Tornem al dogmatisme del poder central i a l'exclusió del dret a votar que volen controlar des del poder a la seva conveniència. Elprocésdedemocratitzaciónoha acabat. Com diu Arzalluz, la democràcia que tenim és fluixa, deficient, i segueix organicament sense tenir en compte els drets polítics, econòmics, socials y culturals dels catalans. L'Imperi del Dret i la observància dels Drets Humans queden en entredit vista la gestió del govern d'Espanya.

Preparats, President!

La gent que no accepta que regni una monarquia creada per el general Franco l'any 1969, en plena dictadura, i ens segueixi governant un règim sorgit de la dictadura, creat pels mateixos servidors de la dictadura, s'ha decidit per reclamar la independència de Catalunya. És inadmissible que la monarquia, encara que no governi, tanqui els ulls davant la intolerància i l'esperit dictatorial que flueix del Govern del Regne amb una peculiar i restrictiva interpretació de la Constitució de 1978. Rei i Govern espanyol només coneixen la paraula unitat i una "nación española". Tracten de antidemòcrates, colpistes, mediocres i incompetents els dirigents electes de la Generalitat. Declaren il·legal el referèndum per la lliure determinació del poble de Catalunya, perquè ho ha dit un Tribunal espanyol confirmant la paraula del President del Govern del Regne i la seva Vicepresidenta, quan resulta que el referèndum d'autodeterminació dels pobles que compleixen els requisits per ser estat és un dels propòpits i principis fundacionals de les Nacions Unides, sense exclusions ni reserves. La gent que creu en una Catalunya rica i pròspera s'adhereix a la campanya per la celebració del Referèndukm que anunciael Govern de la generalitat pel proper 1 d'octubre. La pregunta és clara i perfectament comprensible, doncs Catalunya no, té altra futur en el món contemporani per obrir noves perspectives de creixement, solidaritat i benestar, que el règim republicà i participatiu portador de valors per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que no es troben en les democràcies involutives cap l'autoritarisme, merament representatives i monarquies parlamentàries. El futur no està en els hereus polítics del poder de les dictadures i de les monarquies absolutistes, sinó en l'aprofundiment de la democràcia amb la participació directa dels ciutadans en la gestió dels assumptes públics que està prevista com ideal polític i social en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Han sigut i seguiran produint-se les maniobres polítiques del Govern del Regne d'Espanya per impedir la lliure expressió i l'exercici de la democràcia al poble català per la determinació del seu futur polític, econòmic,social i cultural. Les 18 negatives de l'Estat a adequar la legislació o no impedir la celebració del referèndum català, unides a una constant mostra de recentralització i autoritarisme amb l'expressió presidencial "no quiero", a més dels precedent de les resolucions del Tribunal Constitucional español de 27 de juny de 2010, de 25 de març 2014 i 14 de febrer de 2017 contràries al referèndum que es declara il·legal, seguidores de les retallades parlamentàries de 2003, justifiquen democràticament parlant aquesta decisió de la Generalitat emparada en el mandat democràtic i la decisió de la majoria parlamentària al Parlament de Catalunya, amb el respatller del 85% d'una població que vol votar. Han sigut i seguirant sent moltes les mostres d'hegemonia política i negatives a facilitar a Catalunya la celebració del referèndum des del Regne d'Espanya, unida aquesta posició política amb la negativa a reconèixer la nació catalana que no necessita justificació. A més del domini hegemònic i insolidari del'Estat espanyol, s'ha volgut mantenir Catalunya en una situació de precarietat financera i competencial que impossibiliten el lliure desenvolupament de Catalunya com a comunitat social i cultural ben definida. El Govern del Regne d'Espanya i els partits que el representen a Catalunya, buidant de sentit la clàssica divisió de poders, no han volgut reconèixer les ànsies del poble català de viure en llibertat en una societat de progrés, amb Estat i govern propis. L'anunci decidit de lavoluntat de celebrar el referèndum d'autodeterminació del poble de Catalunya liquida la inconcreta i no definida proposta federal dins del regne d'Espanya del partit socialista espanyol, per inconsistent i impossible, que també nega ni vol admetre el Govern del Regne, mentre la Comunitat de Navarra ja demana un referèndum sobre Monarquia o República. La ciutadania amb mobilitzacions festives se suma a l'alegria i adhesió per l'anunci de la data i la pregunta del referèndum a celebrar a Catalunya, convocat per un Govern català fidel al mandat democràtic rebut del poble de Catalunya.

papers magics

Hi ha qui no hi entén res del joc polític. Tenim polítics que ens volen convertir en objectes sotmesos a la seva voluntat parlant de la força de l'Estat de Dret i repetint-nos des del govern de l'Estat espanyol que la llei és la llei. Evidentment es referiran a les lleis actuals, no a les de la segona república que no els convenen ara que som monarquia parlamentaria representativa des de 1978. La febre d'ambició prèvia a tot procés electoral no és el comportament ni el síntoma que apareix amb la campanya per impedir o per celebrar el referèndum unilateral d'autodeterminació de Catalunya. És veritat que no hi han papers ni paraules màgiques per resoldre tots els entrebancs i dificultats amb que ens obsequia el Regne d'Espanya, tot i que a Navarra ja demanen de fer un referèndum vinculant sobre monarquia o república. Qui aportar la seva calor al procés per la independència de Catalunya. És el poble català que està decidit a celebrar el referèndum i votar. El fet de que avui, amb la dimissió de la seva comissió executiva, s'hagi paralitzat el Pacte Nacional pel Referèndum pactat que s'hauria de transformar ara en Pacte per la Independència sense tant de protocol, no paralitza el procés. Dins de poques hores sabrem dia i pregunta. El President de la Generalitat tira endavant la convocatòria del referèndum unilateral, rebent requeriments del Tribunal Constitucional i amb les amenaces de la Ministra de Defensa de responsabilitats penals. Serà el Govern de la Generalitat amb la complicitat del poble i l'oposició dels que no volen que votem perquè entenen que la llei no ho permet i estem obligats de per vida a viure vinculats al Pressupost de l'Estat espanyol afeblint el nostre sistema econòmic i social. Voler votar no es pot traduir en desordre i anarquia. El Govern espanyol s'assembla avui més als genets de l'apocalipsi que als angels que es van endur la Verge Maria al cel. Vivim i volen que visquem sota una tirania mediocre vestida de règim democràtic. Els catalans som a aquesta terra per pagar impostos a l'Estat i existir,no per afirmar-nos com a poble i desenvolupar lliurement les nostres capacitats. Hem de sobreviure a les fantasies dels governs de l'Estat que no entenen el fet democràtic que ha fet la nova Europa i defensen la Unió Europea i les Nacions Unides. Es veritat que no existeixen papers ni paraules màgiques. Però si existeix la voluntat col·lectiva del poble català de treballar per el Bé Comú i transformar la societat de la pobresa i les desigualtats en una societat de progrés i d'igualtat d'oportunitats sense demagògies. Sotmetre's a les lleis pot ser un exemple de tirania si aquestes lleis han sigut fetes per dominar el poble, afirmar l'hegemonia del poder polític governant. Necessitem un món sense tirans i sense lleis no equitatives, protegir la societat de la seva vulnerabilitat i por al futur desconegut. Res millor com medicina que la democràcia participativa. La democràcia és màgia curativa si compta amb la participació del poble per decidir i fer les lleis

temps d'espera

En plena involució centralista i l'esgotament de l'Espanya autonòmica, es discuteix si l'independentisme català arribarà a poder celebrar el referèndum d'autodeterminació. Es vol fer un referèndum, no un 9N bis com anuncia el PSC. El PSC nega que el que convoqui la Generalitat pugui considerar-se com un referèndum perquè per ser-ho ha de ser legal i aquest diuen que no ho serà. L'objectiu dels socialistes espanyols, massa compromesos fins ara amb el règim conservador espanyol, oposant-se al referèndum català, és reformar la Constitució per seguir la via federal, reconeixent la plurinacionalitat de l'Estat, sense canviar gran cosa més. Seria una declaració cultural o també institucional? No definiran publicament,però quin federalisme volen. El règim autonòmic ja és un principi de federalisme. El gran problema és la redistribució de competencies i els mitjans per desenvolupar-les. Tampoc parlaran de reequilibrar la distribució de la riquesa, gravant fiscalment les SICAV,ni pensaran en establir un impost de solidaritat a les rendes patrimonials i especulatives superiors al milió d'euros. El diputal Turull de JxSi explica que l'Estat s'ha convertit en una claveguera que explica la "operación Catalunya". Demana positivisme i no entrar en el marc mental de l'Estat. Ara és moment de fer feina de rebotiga i establir la cadena de confiança deia aquesta tarda. Hem de ser autoexigents amb nosaltres altres mateixos,no amb els altres, deia Turull al Passatge Pellicer de Barcelona. Ha donat fé de democràcia i de no deixar-se trepitjar. Eduardo Reyes a la seva vegada ha dit que hem de treure Catalunya de la ruina a la que ens vol arrossegar l'Estat. Eulalia Reguant de la CUP ha plantejat que la Carta de venècia sembla que seguim demanant permís.Son en temps d'espera. Natalia Esteve,Vicepresidenta de la ANC deia també que el suflé no baixa com pretenen a Madrid i que hem de defensar les institucions. Oriol Amorós recordava que l'Estat invoca Lleis i s'autonomena com Estat de Dret. La qüestió és donar la veu a la gent. Si estem a favor del referèndum,s'haurà de fer.La situació de Catalunya no és l'extravagància com afirma Salvador Sostres a l'ABC avui per la inhibició que diu en que es troba la classe alta i la mitjana alta, la dita burgesia catalana que la única cosa que ha fet ha sigut retreure a Rajoy l'immobilisme amb que es produeix. Però el govern espanyol s'ha servit de la força del seu estat de Dret per preparar nous encausaments sense voler adonar-se de que l'ús de la força té un punt molt elevat de crisi, com explica el diputant del PNB i jurista del Govern Basc Mikel Legarda en unes declaracions a Elnacional.cat. La situació és ara,en temps d'espera de la convocatòria del referèndum català, de crisi institucional sobre l'ús de la força legitimada per la llei espanyola i el moment de la convocatòria unilateral del referèndum si no es consegueix que l'Estat del regne d'Espanya s'avingui a un pacte. Serà la lluita entre un model d'Estat nascut d'ideologies conservadores hereves de la dictadura que només reconeix un subjecte polític i una democràcia republicana participativa que també vol vèncer amb un tsunami democràtic. Seguim en temps d'espera.

entre la pobresa i el descrèdit

Diuen que hi ha pobles que gaudeixen de drets inalienables tot i no ser independents dels Estats on són. A tots els pobles hi ha partidaris de polítiques diferents. Hi ha Estats que comprometen la seva imatge en la societat moderna,des dels que fan assaigs nuclears als que amenacen els veïns amb enginys atòmics. Catalunya no és cap d'aquests pobles.Però lluita per que les seves empreses, els seus comerciants, els seus artesans, els seus pagesos, els seus artistes no acabin en la ruina per la manca d'esperança en el futur que es preocupa de difondre l'Estat espanyol quan parla de Catalunya. És la política d'afavorir la covardia. Les editorials dels diaris unionistes són avui prou clares per les febles perspectives que ofereixen. Uns parlant de racionalitat democràtica i d'un diàleg que saben és inexistent amb els hereus del transfranquisme governant. Els altres, mostrant temença al mes de juny català qu'arrenca la propera setmana. Uns dirigents espanyols s'oposen a la història i volen dirigir-la. Altres s'hi adapten i l'obeixen, mentre Catalunya vol recuperar la seva pròpia història i fer-la seguint la veu del poble. La diferència és terrible si ens parem a pensar que a Madrid no entenen altra política que la definida per ells, dins d'un marc de corrupció del que no en surten. Creuen que poden desmoralitzar els catalans amb amenaces de seguir accions judicials si seguim endavant amb el referèndum acordat i majoritariament decidit segons els sondeigs d'opinió,per manca de no haver pogut votar encara per oficialitzar la veritat del que pensa i vol el poble català que és qui compta en les democràcies sanes. Ens tracten de díscols i de ireductibles ala raó. Presenten Madrid com la moralitat i a Catalunya el cinisme també cobert d'escàndols de corrupció. Diuen que lluiten contra les desigualtats socials i cadeadioa hi ha més genten el barri delspobres.ACan`¡aries més del 40% dels seus habitants. Això no importa perquè estan creant llocs de treballs amb salaris de pobresa. Però poden alardejar amb aquest èxit que interessa a la dreta més reaccionaria i hegemònica que governa les empreses productives i les especulatives. Han creat des de Madrid el regne de la pobresa, incloent els que encara creuen en el socialisme fet des de l'Estat i per baronies o cacics polítics. Els drets inalienables i imprescriptibles de Catalunya no interessa a Espanya que siguin reconeguts. LA gran feina del Govern del regne ha sigut posar el poble espanyol contra el català, ajudat pels mitjans de difusió que porten temps creant una falsa opinió pública per fidelitat a les consignes que els venen des de dalt, com en temps de Franco. La diplomàcia espanyola no para de fer la seva feina desestabilitzadora i disruptiva del procés català. Es proposen justificar la repressió a Catalunya amb la simpatia del poble espanyol que aplaudeixi l'acció del Govern del regne. Però no veuen que el poble ja no vol ni mirar els telenotícies. Es preferible viure al marge d'aquests polítics que es desprestigien ells solets i fer els possibles per sobreviure sense els polítics. Aquests polítics no mouen les masses, només els seus afiliats de partit, i cada dia menys, perquè els partits espanyols ja ni serveixen per oferir llocs de treball digne,ni respecten la dignitat de la ciutadania, bretolada rera bretoloada. L'exempleel trobem a Catalunya amb Ciutadans que ha perdut un 30% dels seus afiliats. El que importa a la gent a Espanya és que el Reial Madrid hagi guanyat la champions. Això mou més la veu i opinió política espanyola que el que diuen a la Moncloa i els portaveus del partits que critiquen el Govern Català des de la Carrera de San Jerónimo. La racionalitat política està per damunt dels sentiments polítics i les consignes.Catalunya no és partidària de crear enemics, sinó de crear espais de pau,amistat i cooperació,però amb llibertat i exercint les competències pròpies d'un Estat democràtic. A Espanya, que es va lliurar de la depuració democràtica desprès de la segona guerra mundial, beneficiant-se de la guerra freda EEUU/URSS, està encara per veure.

Trump genocida medi ambiental?

Donald Trump ha anunciat que retira els Estats Units d'Amèrica de l'acord de París per aturar el canvi climàtic.Vol que paguem el cost de la reversió climatològica entre tots nosaltres. Argumenta que els demés costem molts diners a Amèrica, a més de que tampoc paguem el que segons ell devem a la OTAN ni millorem el nostre armament. També carrega contra Alemania dient que els alemanys s'enduen més diners amb les vendes dels seus productes a Amèrica del que li paguen. Trump vol països que respectin la democràcia americana del diner que ell protegeix. Vol la política de la fermesa del dolar i empobrir els demés. Aquests seran en endavant els seus amics. Afirma una posició dominant al món, exigint que els demés s'acostumin a ser menys. Trump, amb elseu egoísme populista i dictatorial que semblava no practicaria un cop elegit President, busca l'opulència dels seus i una mica de benestar pels pobres americans segons ell menystinguts, als que comprimera mesura retira la seguretat social sanitària i comença deportacions d'immigrants hispanos il·legals, frustrant les esperances dels que creien en la igualtat d'oportunitats que fins ara era i significava amèrica. Trump vol crear al seu entorn una societat miserable al servei d'una nova política imperial dels Estats Units i més mà d'obra barata, que és el que ha intentat demostrar amb el viatge llampec de 9 dies per el món dels diners, el petroli i les noves tecnologies, deixant de banda, al contrari d'Obama, els països habitualment pobres que viuen de la cooperació i la corrupció compartida amb els que es posen d'esquenes a la veritable situació. Trump, fent ostentació de poder militar, no descarta fer on sigui necessari, segons el seu criteri imperial, el mateix que a Panamà, l'Illa de Grenada o Irak, obliga a que els demés es trobin i es posin d'acord per parar-li els peus. No fa cas dels advertiments dels científics ni de la posició racional i solidària de la gent de més de dos cents països ben diferents, que veu que amb la saturació industrial d'emissió de gasos i contaminació destructora de l'ozó i l'atmòsfera ens estem carregant el planeta i posem en dubte la supervivència dels humans. Trump és ara un dictador sorgit de la democràcia embogit pel poder practicament absolut de que disposa. Ens porta a l'obscuritat, la por i la mediocritat amb la creença de que el món girarà al voltant de la seva paraula. No són prous motius les seves actituds dictatorials per revocar el seu mandat i tirar endavant l'impeachment?

Són privilegis o deutes de guerra?

Ara descobrim que els catalans paguem una part important de les pensions de la Guàrdia Mora que fou la columna vertebral de l'exèrcit del general Franco durant la guerra civil 1936/39, la que va entrar a Barcelona el 1938, la que fou posteriorment guàrdia personal del cabdill, finalment integrada a l'exèrcit del Marroc. No han fet públic quin control porten dels beneficiaris 80 anys desprès. No se sap si paguem pensions o subvencionem amb aquesta excusa a part de l'exèrcit marroquí. Res més insultant per Catalunya que seguir pagant la guàrdia Mora de Franco com un deute de guerra dins dels pressupostos del'Estat espanyol. Fou l'exèrcit que va venir per implantar el feixisme i perseguir els republicans. Enguany ens toca pagar 1.400 milions d'euros que necessitem a Catalunya per altres qüestions d'ordre social. Oposar-se a aquest pagament no és una manca de generositat, sinó trencar amb el feixisme d'una vegada i negar-se a compensar econòmicament els que tenien dret al pillatge, les matances i les violacions de les dones dels vençuts. L'esforç per la solidaritat social és legítim, però no és acceptable un sacrifici econòmic per pagar els vençuts els sous i pensions de la guàrdia Mora de Franco que a més ja no forma part de l'exèrcit espanyol. No s'entèn com els diputats bascos han votat també a favor d'un pressupost que a més destina prop d'un milió d'euros per el bar del Congreso de los Diputados quan hi han altres necessitats socials per les que aquests diners vindrien molt bé. Tampoc venen diners a Catalunya per fer les infraestructures i recuperar les inversions que no es fan tot i estar pressupostades el 2016, doncs ens han reduït el que havien de posar quan ja és públic que l'any 2016 no va invertir l'Estat a Catalunya més del 30% del pressupost aprovat i promès. Amb l'horitzó de la independència de Catalunya, l'Estat espanyol, encara embogit per fer el corredor ferroviari central, fuig de fer-se càrrec de les infrasestructures que té i necessita Catalunya. No està clar si es paguen indemnitzacions a ex alts càrrecs per què no treballin en altres feines o els diners que aquests reben són pensions compatibles amb les portes giratòries. La història ens dona lliçons que ens recomana no repetir, com el diàleg dels morts. Hi ha dirigents que són rebutjats pel seu tarannà i considerats com a model quan prosperen. És la voluntat del poble la que ha de decidir sempre en una democràcia, no sent gens clar que els diputats segueixin aprovant pagar indemnitzacions i pensions sense més comprovacions. Aquesta situació és tant comprometedora per qualsevol govern com la posició del President de la Comissió Europea Sr. Jean Claude Juncker que no vol que els paradisos fiscals europeus, com el seu propi país Luxemburg, figurin en el llistat de la Comissió. Hi ha un poder que no viu el dia a dia dels treballadors en situació de pobresa, que pretèn seguir amb els privilegis que tenen la seva part en els desastres de la història. Quan la història fracassa, quan la política desconsidera la veu del poble, comencen les radicalisacions. La primera i més indispensable és reconèixer al poble la capacitat de legislar mitjantçant referèndum i corretgir els errors, diguem-ne errors, de les decisions parlamentàries. Convertir privilegis en deutes de guerra sense límit o voler amagar els fraus fiscals a les hisendes locals dels Estats, legitimen aquestes intencions polítiques de canvi de formes i mètodes.