Paranoia imperfecte del poder

Aquesta tarda m'assebento de que ola Fiscalia ha convertit una massiva mobilització  ciutadania amb càntics, y flors en una manifestació multitudinària susceptible de ser perseguida com delicte de sedició.  No han sigut capaços de separar la manifestació ciutadana de rebuig dels escorcolls a la seu de la Conselleria d'Economia i Hisenda i detenció de càrrecs de la Generalitat, les temptatives de fer registre sense manament judicial ni garanties a la seu d'un partit polític que fa molta nosa al Govern espanyol. Han portat els càrrecs a declarar amanillats.No sabem siels han tret les polseres abans de declarar. Hi ha qui diu que no. Algunes fotos que circulen per les xarxes abonen aquesta imatge. S'esperen més detencions en els propers dies, mentre els govertns eurtopeus i els sociis del PP a la Unió comenhcen a veuire les coses malament i que el PP no és tant demòcrata cristià com aparentava a l'hora de buscar soci europeu. I lògicament l'encausament com vulgars colpistes dels capdevanters de les entitats que més mobilitzen l'amor per Catalunya, en Jordi Sánchez i en Raimon Cuixart, sense importar que ,més tard un Jutge prbablement hagi de arxivar el procedimient penal per manca d'entitat penal i proves suficients per dir que han produït un delicte tan serverament castigat pel Codi Penal. Públicament s'ha vist que ambdós acusats ajudaven a  mantenir la ciutadania quieta i a l'espectativa del que passava a la Conselleria. Fer política de mobilitzacvió de pau i tolerància no és tumulte. Tampoc poden ser declarats responsables de les punxades de rodes fetes  sense que ningú hagi vist res ni identificat cap persona directa i materialment causant dels fets. S'estan treient les coses de lloc per part de la Fiscalia i el GOvern que sembla imposa el que ha de dir i fer las Fiscalia. Els Fiscals coinvertteixen en delicte el quyer diuen els Ministres i el  President Rajoy. Mala política repressiva la del Govern espanyol que tindrà pitjor futur, doncs ens mostra de la regressió política i la demokratura, nom com ja es coneixen les democràcies merament formals que no amaguen un esperit dictatorial dels seus governs. Des de la mort del dictador, com en temps de la dictadura, el carnet de partit o d'afiliat i la obediència i docilitat eren i encara són imprescindibles a tots els partits a Espanya per ocupar càrrecs públics  o anar a les llistes electorals tancades .  La política és obeir consignes. Els càrrecs ben disposats  en una democràcia  deficient no es renoven. Anys i anys de  diputats i Presidents que confonen la política amb la seva finca d'estiueig o la financera de les seves necessitats. Al poder cal saber que només hiu arriben els que superen tots els cops de colsa i totes les ganivetades internes de la competència pel mateix lloc del partit.  Tot és fonamenta en falses fidelitats, conveniència i falsetats. L'important és dispoosar de les armes del poder. L'ambició i ànsia de poder fan nèixer situacions pròpies d'una dictadura. Aquest poder necessita servir-se de la llei. El poder de la llei que atorga la força  coactiva de l'Estat és indispensable per governar sense donar explicacions. És el primer pas per paralitzar la opoosició i que no puguin moure el poder ben assentat. Els polítics en aquestes circumstàncies esdevenen més astuts, desconfiats i amb sed de dominació. Han d'eternitzar els mandatsrepetint-se sense parar, no cedir res, i si cal, clavegueres i joc brut. És el que ha passat fins ara. D'engany en engany. Una democràcia amb aquest perfil esdevé paranoide, per la repetició dels errorts i la resistèncvia dels ciutadans a ser mal governats. La política dels conservadors és la creença en la superioritat de les famílies benestants del franquisme i els seus cadells, la manca de ssensibilitat i de equitat en el tracte per resoldre els problemes del poble. Una poart  molt importantn dfels càrrecs que ni tenen esperit de servei, viu del càrrec fugint dels probloemes de la vida real. Viuen en la conspiració per surar i escxlar,. són la base de la intolerància i la discriminació.No poden entendre que els joves i la gent gran ocupin aquests dies el carrer i vulguin democràcia, votar i justícia. No veuen la justícia i la Fiscalia com  entitats que posin fre al poder oligàrquic quan tota la causa és perseguir urnes i paperetes en lloc de perseguir defraudadors narcotraficants i terroristes. La percepció del poble, és públic, considera la Justícia espanyola en el daqrrer lloc dels 28 estats europeus. Per alguna raó serà que la gent no cregui en la justícia espanyola i no sabem si el govern espanyol  i els mateixos jutges i Fiscals s'ho hna preguntat alguna vegada. la gent catalana ha volgut barrar el pas pacíficament a una ocupació per un cos militar d'uniformats i amb armamentque.es presenta oficialment amb mentida, com col·laboradors de Mossos d'Esquadra, com és la Guàrdia Civil. Els han utilitzat pel servei del poder oligàrquic i els seus interessos, no ens enganyem. El cas català ha revolucionat les cvonsciències demtot un pobloe, iundeoendentiste o no que estima i defensa la dignitat humana i la validesa d'un règim democràtic sincer, transparent i autèntic, com diuen les Nacions Unides, garant dels drets humans i aplicant la equitat i la tolerància, que és la base del  veritable estat de dret. No fonamenta la mentida l'estat de dret. El poble català no accepta que ens vinguin a destruir manu militari i sota les ordres d'un Jutge o d'un Fiscal el legítim poder català, per impedirt l'exercici del vot d'un referèndum d'autodeterminació que .és considerat quelcom protegit pel dret internacional,  imprescindible per les Nacions Unides. Per això sorprèn també que el Ministre  d'Exteriors Sr. Dastris es manifesti davant l'Assemblea General de les Nacions Unides intentant fer creure que la llei del PP està per damunt del dret internacional. És a dir,  que no existeix  o és aplicabolle a Espanya altra dret que el  constitucional. Llavors cal preguntar-se davant aquestra aposta "patriòtica" que hi fem a les Nacions Unides i a la Unió Europea, sino volem aplicar lleis, dret i jurisprudència internacional.  O som o no som. O és que només som per donar imatge i fer quedar bé els qui manen?  Pura política d'imatge.

Els cadells d'Anubis a l'atac.

Diuen que han reinstaurat la democràcia a Catalunya. Ho llegeixo a la portada del diari ABC, diari madrileny que s'ha guanyat el reconeixement del Rei.  És que no en teniem de democràcia a Catalunya? Qui això diu  de la reinstauració de la democràcia no ha tingut cap inconvenient en organitzar una operació militar d'ocupació de seus de Conselleries de la Generalitat, utilitzant la Guàrdia Civil fortament armada, transformada en cos policial, sense deixar de ser una força militar, cosa que sembla no senta gens bé a la Unió Europea. Amb escorcolls, amb autorització judicial o sense, detencions de càrrecs legalment discutibles i intervenció a empreses de tarjetes censals, paperetes i propaganda del referèndum convocat, el Govern Espanyol considera que ja l'ha desactivat i  el Sr. Rajoy va sortir fent un comunicat per TV, demanant a Puigdemont fer marxa enrere "per evitar males peores".  Avui segur que Rajoy, com la gota malaia, tornarà a sortir per RTVE,  invitant-nos a rendir-nos sense condicions. Nosaltres baixem el cap i els Jutjats faran la resta. Repressió total. Fan el cop militar i diuen que els colpistes som els catalans. Curiosa manera de reinstaurar democràcies de les quals  forma, contingut i finalitat es desconeixen, excepte que els drets humans pateixen i cada dia hi ha més pobres.. La Vanguardia, després de la tarda i nit d'ahir, fa un editorial de crida a la swerenitat. Semblen cecs. Que no veuen que hem donat flors als que ens venen a reprimir? Que no vuen que la gent es manirfesta i protesta. Però no anem més enllà. Ahir  la gent, més de 40.000 persones davant la Conselleria d'economia podien haver-se disparat amb la rauxa més pujada que mai, saltant.-se totes les seguretats posades per separar guàrdies de la multitud,  i fer un linxament  amb resultats greus. La gent va esperar i esperar. I finalment se'ls va deixar sortir. Sabem que es van espantar quan van veure la reacció del poble català. No ho esperaven. Ni en Rajoy ni elseu entorn més proper. Ja sap ara que no tenim por de res. No coneixen  com som els catalans. Mai els ha interessat. Som objecte tributari. Segur que els xicots de la Benemèrita s'adonaran que es millor estar de baixa per estrés o de baixa per depressió, i no acceptar5aquestes feines de dissimular cops d'estat amb acusacions per delicte contra polpñitics catalan. Per ells es també dur fer el que fan contra els representants democràtics d'un poble pacífi8c i tgreballador com el català, pèrò exigent amb el respecte a la dignitat catalana. Van venir amb un nom d'operació sagnant. Anubis és el Déu egipci de la mort. A qui venien a matar? Són persones  que han triat una professió de militars, són del poble que han trobat feina i sou, per què cap ric es farà Guardia Civil, i veuen que són utilitzats per qüestions que no tenen res a veure amb la seguretat del poble. Deixen de investigar Gihadistes i alrtres delictes per venir a Catalunya a p'erseguir polítics. Bona feina, senyors!  Esperem que no passi res a nivell terrorista islàmic.Són uns manats com a cos de l'exèrcit que són i han d'obeir els seus comandaments militars. Però quan tot el món, polítics i opinió pública que saben i entenen que votar és democràcia, no delicte, diu que Catalunya té dret a celebrar el referèndum i  que votar és lo normal (Professor IgnacioArroyo. Article a El País avui 21 de setembre), seguir llegint, com Javier Zarzalejos s'equivoca amb un article a El Mundo (Catalunya, la celebración de la ilegalidad), que Catalunya és un problema der diners  i que per radicals estem perdent les oportunitats de fer servir  els instruments del mateix ordre constitucional. L'articulista es calla que mai podrà Catalunya conseguir res amb aquesta Constitució interpretada negant-li la seva identitat nacional, com li va passar a Ibarretxe fa uns anys, si ens sometem als dictats humiliadors i despreciatius de la polìtica de Madrid. Zasrzalejos no diu la veritat, perquè a més de l'ordre constituciona,  hi ha l'ordre jurídic internacional que és l'aplicable en aquests casos. Però agafats a la llei espanyola, s'allunyen dels valors democràtics europeus   i ampliant la repressió i l'ocupació de forces militars, doncs estarien fen t el paper dels soperbs Serbis que pretenien esclafar Kosovo. Parlen d'una Catalunya plural diferent de la nacionalista, que desqualifiquen com força democràtrica que ha guanyat unes eleccions a Catalunya, fent creure que nacionalisme català és totalitarisme per impedir que els catalans puguin votar. Quin desconeixement de la realitat Déu Senyor! Quatre banderetes espanyoles a la porta dela caserrtna de la GC a la Travesera de Gràcia,  demanant  més cop d'Estat i militars contra Catalunya, per acabar amb Catalunya. Aqauest deu ser el sentit de l'anomenada "operación Anubis". Prò obliden que no ens agrada la política de la mort. Ja ho vbam demostrar amb el moón del toreig. Volien ensorrar la política de tots els espanyols i ho han conseguit: protestes arreu. Propera vaga general. Tot es paralitzarà. Enfonsaran l'economia de tots els espanyols. Fins on vol arribar Rajoy?  Es creuen a Madrid que  ningú dirà res. Millor que comencin a veure les televisions estrangeres, escoltar el que diuen els dirigents democràtics del món i llegeixein els diaris estrangers que no es creuen res del que diuen des de la Moncloa. I per arrodonir la feina diuen a l'editorial de El Mundo d'avui que "La Ley prevalecerá". Els catalans pels diaris fets a Madrid hem atacat lkeles llibertats de tots els espanyols. Ho diuen i saben que això és mentida. TAmbé diuen que hem usurpat les institucions amb un projecte separatista que ara pretèn monopolitzar l'espain púbkic. Però curiosament, a cada hora, a Catalunya, mentre l'amenaça de detencions i pressió militar hi són,  més gent, de parla castellana vol votar el dia 1 d'Octubre i molts per la independència. Saben tots que Catalunya no abandonarà Espanya a la seva sort en mans de la dreta reaccionària que ha ressuscitat, i l'ajudarà amb la solidaritat de sempre.  Invocar el dret internacional i el de les Nacions Unides en diuen, com Luis Maria Ansón, "mofarse del Rey" i que Puigdemont. creient-se impune,  promou un delicte de sedició, pel que  Anson entèn que el poble espanyol i l'opinió pública están contra la radicalitat totalitària vol fracturar 500 anys d'història, unida  a travñes del voto il·legal. No aclareix d'on ha tret això de que el pooble espanyol i l'¡opinió pública estan contra les pretensions de Catalunya aprovades per un PArlament en base a un mandadt democràtic del poble. No són quatre esbojarrats. ni castristes, ni chavistes. No veu que és tot el poble el que està sortint al carrer a Espanya, demanant  amb manifestacions constants que Catalunya pugui votar. La corrupció descoberta a Catalunya no és una excusa o justificació vàlida per impedir votar. Pert lers mateixes elm President del Govern despanyol i alguns Ministres haurien d'estar també a la presó, doncs a Espanya hi ha corrupció, molta corrupció i diner negre. I per cert. que L'Estat està en crisi, com diu Enric Juliana avui també, però a La Vanguardia. Dur a terme actuacions contundents vestides de persecució de la delinqüència, contra un govern  encara avui autònoms, per motíus polñitics  és una greu afrenta als drets  humans negant el dret dels catalans a ser catalans, enfrontant  la societat polìtica espanyola a tota la societat catalana, perquè perjudiquen a tothom amnb aquesta manera de fer polìtica de "primero te detengo y luego hablamos". segons Juykliana  RAjoy ha activat amb una decisió equivocada un reflex defensiu català, unint al procés ind4poendentista i el dret a marxar de l'Estat molta gent no indeoendentista. Va de democràcia i dxe supervivència social. I això no és odi conytra ningú, és el reflex del que passi cada dia a cada hora. Millor que ara no se li acudeixi al Fiscal General fer detenir el President Puigdemont i el govern català. Que volen que els expulsin a tots els espanyols de la Unió Europea.? Haurem de demanar a Donald Trump que ens envii els Marines i/o ntambé a Putin, per ordre de les Nacions Unides per una operació rescat de les fúries espanyoles, que tenim pendent facin els britànics des del Tractat de Gènova de 1705 amb Catalunya. El que és de contingut totalitari és ignorar que hi ha un ordre internaciona amb un dret que està per damunt de l'interior de l'Estat,  per voler imposar-lo als demés. Això ni passava amb el darrer Austria. I per cert que l'embestida per intentar acabar amb Catalunya fou  el 1714 i només som al 2017. Anson ha fet malament els comptes, com també es va eqivocar Espseranza Aguuirre amb allò de " 3.000 años". I també ha oblidat la dictadura franquista i l'absolutisme del Rei Alfonso XIII que va acabar abdicant per4 deixar-se portar per les classes altes que beneïen el "orden público garantizado a golpe de sable". Els tempos han canviat. Ja no serveix l"ordeno y mando". Tots els països democràtics respecten els drets humans i la justícia social. Espanya, sento dir-ho, no.  Cal evolucionar i posar-se al dia., cosa que l'Estat no fa. I per això Espanya ha perdut el tren de la regeneració i la renovació.

L'Estat no vol Pau i Treva

El Govern de l'Estat no accepta el diàleg sobre el referèndum amb el Govern de Catalunya. De fet no dialoguen, mirant de recentralitzar i controlar tota la gestió pública catalana amb l'objectiu de buidar de contingut la Generalitat, retenint inversions, recorren totes les lleis que Catalunya necessita, i així s'atreveixen a dir que no fem res i que tant sols tenim monotema. Ja han dit de manera contundent que no volen acordar un referèndum pedr Catalunya. Ara és més el "no quiero" que el "no puedo". Ara veiem que és i significa la dreta reaccionària al govern, nodrida de personatges formats a la vella guàrdia del transfranquisme que diu Ramon Cotarelo. Aquesta dreta no és ni paternalista com la de la 2ª República quan no hi havia seguretat social i molta gent vivia en colònies al costat de les fàbriques. Com menys aspirin al poder, millor per la dreta.El poder és p'ropietat de la dreta i no el volen deixxar anar. I això no ho veuen els socialistes espanyols aliats ara amb la dreta contra la independència de Catalunya. La dreta assentada en el poder ha sembrat el verí de la discòrdia i la més gran divisió socialo, entre pobvres i rics i entre catalans i espanyolistes, que segons ells són els bons patriotes. No han tingut cap escrúpol en enfrontar Fiscals, Policies i Magistrats amb un poble que se sent en possessió d'un dret garantit per les Nacions Unides i el Dret Internacional. Qui fa doncs malament les coses   intentant portar a la grenya els ciutadans amb els seus càrrecs electes? Fent això parlen de concòrdia i obediència a la llei imposada per la dreta sociològica. fitxa des de Madrid, han creat més desafectes. Han intenbtat desestabilitzar el pressupost de Catalunya menystenint la capacitat d'organització i pragmnatyisme català. Es pensen que  acceptarem ser maltractats i baixarem el cap. Es creuen que no veiem que la  Constitució és un nyap obstruccionista dels drets i llibertats de Catalunya com a poble amb identitat nacional històrica innegable des de 988, redactada sense dones, com deien ahir les feministes al Casinet d'Hostafrancs. Han creat una política social maxista  i discriminatòria que  deixa a les dones sense recursos i amb pensions baixes, amb salaris inferiors  en un 25% als dels homes per el mateix treball. HA querdat molot clar que la Constitució es va fer en interès de classes acomodades. No va intyyeresdsar als grans capitals arribar a la ruopturta amb el sistema franquista. Per amagar veritats es va crear una regulació de dubtosa credibiliotat. On han quedat les igualtats promeses, la Carta Social Europea, els Drets dels Infants, la assistència a la gent gran  discapacitada que queda a cura de les famílies quan haurien de ser ateses per la seguretat social?
Què passa i com hem d'acceptar que amb aquesta política, un 40% dels joves es droguen amb alcohol i substàncies destructores de la seva intel·ligència i voluntat? On buscar les causes per que la gent jove  ha d'emigrar per trobar mala feina  i es considera sense futur ni horitzó? S'ha volgut desmotivar i desinteressar de la política el jovent que no era de "bona família", i el PSOE no ha fet res per aturar aquesta destrucció sagnant i alienadora. L'objectiu era construir una política de règim dur  contra els rebels, tot fet sota el control de certes èlits financeres i de fortunes empresarials. La dreta només protegeix el fort. Les SICAV, les amnistíes Fiscals i el despilfarro com també la corrupció i saqueig de la caixa institucional, els pressupostos real sobreexcedits en obres d'infraestructures, negocis  amb beneficis per l'incomplidor a càrrec de l'Estrat, repercuteixen en les economies dels treballadors i classes mitjanes que veuen apujar els impostos de tot aquest cost. Sumem a la dilapidació de la caixa pública el diner  que repercuteix negativament en escoles, hospitals, assistència social i lluita per la proteció del medi ambient que no interessa a molts industrials. S'ha creat en definitiva un règim legal sense equitat ni flexibilitat,  a mida dels interessos de la èlit dominant, amb ànsia hegemònica, que ens diuen és el que defineix un Estat de Dret. L'Estat de dret és altra cosa, doncs el dret pot condicionar la llkei i també la justícia social, els drets humans, la obligació de respecte, comprensió, diàleg intersocial  i la tolerància, dins d'un marc democràtic. La democràcia no és la llei, ni la llei fa la democràcia com van pensar alguns dels set redactors de la Constitució no vinculats al règim anterior. És la voluntat del poble la que fa la democràcia amb un exercici diari de defensa dels seus drets i llibertats. No tot s'acaba ni es legitima  amb unes eleccions periòdiques i rutinàries. L'error de l'Estat és no voler fer un Pacte de Pau i Treva amb Catalunya. No volen política. volen vençuts, apreciació innoble i indigna en una democràcia que es diu europea.

procedeix aplicar el dret internacional

El Secretari General de les Nacions Unides Sr.Ban Ki-Moon, va visitar Andorra a principis d'abril del 2013, amb motíu del vinté aniversari de l'ingrés de l'Estat andorrà a les Nacions Unides, i entre altres coses va dir  el dia 2 d'abril, valorant el procés del dret a decidir iniciat a Catalunya, que les Nacions Unides respecten el dret a l'autodeterminació dels pobles  i s'han de respectar les aspiracions genuïnes dels pobles. El procés el va situar dins del marc dels drets humans i la dignitat de les persones que l'ONU respecta i promou arreu del món. Va afegir que els conflictes s'han de resoldre per vies pacífiques i amb diàleg, respectant la voluntat genuïna dels pobles afectats. També va recordar que elmdret a l'autodeterminació és un element formal de la Organització de les Nacions Unides, situant en el seu discurs el procés català dins l'empara del dret internacional a l'autodeterminació. Va fixar aquest dret que és independent de la superficie d'un estat i del nombre dels habitants. Despr´ñ4es anava a Madrid on el Sr. Rajoy l'esperava amb una llista de reivindicacions d'aspirants a càrrecs dins de les Nacions Unides, sense parlar de Catalunya evidentment. Avui, a Catalunya patim el desconeixement culpable d'aquest dret que reconeixen les Nacions Unides a la seva Carta Fundacional de 1945, per veu del seu propi Secretari General. Qui aspira a càrrecs no pot ignorar ni deixar de costat les obligacions que li imposen les regles internacionals,. quan d'un poble annexionat per la força es tracta. Volen els de Madrid presència de prestigi, amagant que volen imposar criteris dictatorials irresponsables a Catalunya i als Tribunals. Si la resposta de Rajoy a Ban Ki-Moon pel tema català fou "ya hablaremos", va deixar clar el Sr.Rajoy que  mai negociariaq res amb Catalunya, abans cremar-la. Han començat a atacar ara amb forces policials militars incautant-se de propaganda impresa, aturant al les televisions i actes públics la llibertat d'expressió en nom d'un hiperlegalisme histriònic, com diuen els escriptors catalans en el seu Manifest demanant votar el dia 1 d'octubre. ës una qüestió, com diuen de  defensar la llibertat d'expressió i la dignitat de sert coiutadans de ple dret. Registres a impremptes, intervenció de propaganda del vot, cerca incansables de paperetes i urnes, comunicació als alcaldes de prohibició d'oferir espais de vot , retirar domassos i propaganda de paradetes dels partits al carrer amb la menció democràcia, censura a correus i segrest de revistes que parlen de democràcia, sense importar la violació del secret postal i la il·legal censura feta per un funcionari, a més de l'atemptat coactiu contra drets fonamentals reconeguts a tot el món civilitzat. Amenaçes del mateix President Rajoy  de persecució per delicte contra els que vagin a les taules, disolució de la sindicatura electoral, És el que creuen el Govern espanyol que és el que nbecessita la nació per parar la campanya i la votació d'un poble determinat que no té por de la repressió. Què ens importa que ens inhabilitin als jubilats i als que són a l'atur i als joves expatriats per manca de feina  al territori. Que ens inhabilitin serà per poc temps, perquè no servirà jurídicament per res un cop declarada la independència. Nosaltres no tenim por perquè sabem que el dret internacional està per damunt de la llei espanyola i algun Tribunal Internacional de Justícia anul·larà tots els disbarats legals del règim espanyol. I no dubten alguns  Espanya  en anar contra les llibertats fonamentals d'expressió i el dret a votar, la equitat i la Llei aplicable, forçant criteris judicials de possible nul·litat per il·legalitat, per subvertir els principis i valors constitucionals i despreciar les obligacions del dret internacional públic com el dilluns 19 de juny explicava Narcís Oliveres en un article publicat a El Punt/Avui. Els catalans no som patriotes del poder, sinó de la construcció d'un país nou en forma de república, per recobrar el nostre estat abolit per la força el 1714 i el 1939, viure en llibertat i millorar la situació social dels nostres ciutadans i ciutadanes. LLuís Martínez també deia en la seva columna a El Punt/Avui el 19 de juny del 2017 "ni diners ni papers", recordant que Rajoy ha incomplert tot el que va prometre, com Mariano Revilla recorda cada vegada que surt per TV que Rajoy és un morós. De manipulador i fals, ara ens h a sortit  el botxí de la democràcia i un cap de govern suspès pels seus propis fets en dret internacional públic. Si els espanyols no el paren i l'envien a Santa Pola a fer de registrador de la propietat, aquest home és clar que, per la seva intolerància i ignoràcia culpable del dret internacional públic i del que diuen les Nacions Unides, destruirà el poc que ja queda de les Españas, com va fer amb l'Estatut del 2006 retallat al Congreso de los Diputados i acabat de tombar pel Tribunal  Constitucional el 2010, malgrat haver sigut aprovat en referèndum pel poble català. Ara ens regim per una llei autonòmica imposada y ens diuen que és la llei dels catalans, callen que no l'hem votada després de la retallada i que varem sortiur al carrer protestant. On era la democràcia de que parlen?. No ens podem creure una gent que ens retallen autogovern.  drets i llibertats, dient que reformaran la Constitució sense aclarir res, com els socialistes del PSOE que fan molt discurs, però no concreten res i han renunciat al republicanisme . Mariano Rajoy  no vol admetre que José A. Martin Pallin, Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem digui que el referèndum no és il·legal. Llavors és il·legal el Senyor Rajoy i tots els que es pronuncien contra el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya  rebutjant aplicar el dret internacional públic que el reconeix? RElGovern espanyol i els Tribunals sembla mnque no s'adonen de que  quan es  discuteix la creació d'un nou estat no és aplicable el dret intern del territori, sinó que ho és  l'internacional dels Tractats i el de les Nacions Unides. És una falsetat jurídica dir el contrari.

Dia Internacional de la Democràcia

Estem en una situació excepcional deia ahir per TV8 un Jutge, quan li preguntaven sobre la aplicació judicial del criteri d'il·legalitat del referèndum declarada pel Tribunal Constitucional a demanda del Govern espanyol. Però el que va quedar per analitzar i valorar és que avui és el Dia Internacional de la Democràcia institucionalitzat pèr les Nacions Unides.. La campanya pel referèndum va començar ahir, a la vigília del dia internacional de la democràcia. Com diu el Secretari General de les Nacions Undes Sr. Antonio Guterres, "és una oportunitat per renovar el nostre compromís amb un món definit per els valors consagrats a la Carta de les Nacions Unides: pau, justícia, respecte, drets humans, tolerància i solidaritat". També recorda i ens transporta a 1977, "la caiguda d'un dictador, o la celebració d'eleccions després d'un conflicte, no és garantia de que la democràcia vagi a prosperar  per si mateixa" Ban Ki-Moon, deia el 2009 que "sense democràcia no hi hauran drets humans. La democràcia no és la llei, sinó el producte d'una societat civil activa que es fa escoltar", que és el que està fent avui Catalunya. Democràcia és responsabilitat, capacitat d'influir en el govern i participar dels fruits del progrés. Democràcia és societat participativa basada en l'estat de4 dret     i els drets humans. No existeix un model exportable de democràcia. Però si es necessària la participació popular i el diàleg. En moltes ocasions les democràcies es veuen amenaçades i alterat l'ordre constitucional per l'absolutisme d'una part de la societat polìtica sobre les demés, doncs les democràcies no són processos irreversibles, però si son duradores  quan estàn arrelades en les tradicions i filosofies que donen recolzament a una governança democràtica efectiva. En aquest aspecte les tradicions catalanes i espanyoles són ben diferents, avui irreconciliables, quan, en lloc del diàleg,  arriba la violència en nom de la llei. La democràcia avui no és una realitat complerta a Espanya, perduda en el formalisme i l'excessiu reglamentarisme que impideix una participació directe   de la societat civil, fet que revela la inseguretat i desconfiança del propi govern espanyol envers la ciutadania i l'electorat.  Els governs que no volen democràcia veritable  volen l'apatia i la desmotivació política del poble. Sense futur democràtic i pluralista, no hi pot haver Estat  que generi  millores socials. Sense eswcoltar ni respectar la veu dels ciutadans, no hi ha democràcia. I la democràcia no és tant sols cosa d'eleccions periodiques de representants  que obliden darrera les parets dels parlaments els febles i vulnerables. És clar doncs que la voluntat de la població, com estableix l'article 21.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans, ha de constituir la base de l'autoritat d'un govern. L'objectiu és garantir la democràcia mitjançant la distribució equitativa de la riquesa i la igualtat i l'equitat en relació a l'accés dels pobles als drets civils i polítics. No tenim notícia de que Espanya celebri enguany el dia internacional de la democràcia. Pot ser que la utilització de forces militars contra el referèndum convocat per la Generalitat de Catalunya,  a la recerca de paperetes i urnes per intervenir, com és la Guàrdia Civil, contrariant l'article 7 del Tractat de la Unió Europea, hagi trencat al Congreso de los Diputados, mantenint la divisió dels espanyols en bons i dolents, els que van guanyar la guerra civil i els que la van perdre, i en la política espanyola el nexe entre democràcia i drets humans, per l'ànsia de la dreta espanyola de dominació injusta de Catalunya amb la llei que defineix la democràcia del Partit Popular i el post franquisme. El nac uonalisme català no és un verí, ni Catalunyta camina cap el naufr5agi després de sentir la opinió recent de la White House i de Juncker que han decidit respectar el resultat del referèndum, paraules que deslegitimen internacionalment tota la idea d'excepcionalitat de la suposada il·legalitat del referèndum. La democràcia passa per damunt dels interessos radials i rebutja les amenaces, les imposicions per la força i la repressió.

ànsia de dominació legal injusta

L'agressivitat en l'aplicació de la llei espanyola a Catalunya  i negar-se Rajoy  i Soraya Sáenz de Santamaria a sentar-se  a parlar amb el Govern de Catalunya, està arribant a uns màxims   impensables el 1977. Anem de genocidi polític en nom de la unitat d'Espanya? Però amb tot això es cremen els jutjats de València i amb ells les proves de la corrupciò del partit popular que ens fa empaitar pels jutjats i el Tribunal Constitucional. Ves per on  les situacions s'arreglen amb incendis i pèrdues de documents o esborrat de memòries d'ordinadors. Mai dialogant com recomanaria avui el mateix Maquiavelo. El cas de Catalunya, que ja és el plet més gran de la història de la independència catalana, ha sigut clarament impulsat pels piromans regressius del Govern espanyol que se serveixen de la via judicial i policial per intentar frenar la independència de Catalunya. El que menys importa és la democràcia. Ho saben a Madrid pèr què se's ha acabat el temps. Des de 1939 i amb la post dictadura de 1978, per part del Govern central, posant pegues a tot, negant-se a anul·lar la causa contra el President LLuís Companys, President democràtic de la Generalitat, detingut a França per la Gestapo nazi i afusellat a Montjuic per ordres de Franco,  mai s'ha volgut reconciliar les dues Espanyes que la guerra civil va contribuir a separar. El tema de les fosses comunes  és un exemple del domini exercit contra els republicans vençuts pel feixisme. Han begut delm franquisme i no se'n saben sortir o noi els cinvñe. Però es juguyyen els drets del poble que reconeix la Declaració Universal de Drets Humans. La violència de la dictadura franquista contra els vençuts post guerra civil n'és una demostració. Espanya ha viscut anys i anys sota la repressió d'una dictadura sanguinària, sense drets ni llibertats, amb el joc de la inflacció i l'estancament industrial. Fou el temps del negoci del  crèdit   al 14% i més. Les grans estafes com Matesa i els Ruiz Mateos, recorden? Eren els temps de la manca de creixement i de les alçes de preus. Ara ens quedem  de nou amb les dues coses amb el nom de desacceleració i ajustament.  L'atur segueix, els sous  reduïts, el treball en forma precària. Però l'Estat vol seguir dominant Catalunya  amb tota l'hegemonia del passat. Retallades en els pressupostos, balança fiscal retocada perjudicial per Catalunya quan ens reconeixen que ens deuen 10.000 milions d'euros. Hem estat molts anys, i seguim, en l'ambigüitat presentant Espanya com una potència de pau i solidaritat, reprimint judicialment els nostres càrrecs electes, ara possiblement 752 alcaldes i algun funcionari, tancant la porta als refugiats que ens haviem compromès a acullir, resrtr4ingint sota mínims les contribucions a la cooperació internacional. La ofensiva judicial a Catalunya és cada dia més forta sota la direcció dels Fiscals. Van directes ncontra el referèndumk per què no es pugui celebrar. Centenars de Policies i Guàrdia Civils buscant urnes i paperetes en lloc d'investigar possibles gihadistes i les mesquites salafistes que tenim a Catalunya, deixant de perseguir l'entrada d'il·legals   que no se censaran per passar desapercebuts. La seguretat ciutadana la posen en pèrill per una qüestió política, sense por a col·lapsar la justícia en nom de la llei. crisi polñitica oberta ara és greu, amb un Estat radicalitzat contra Catalunya, perjudicant a tots els catalsans, els que volen votar i els que no,. Tanquen la web de infoirmacviò9 i propaganda del referèndum convocat  pel Govern de Catalunya d'acord amb el dret internacional i Tractats ratificcts per Espanya. Requereixen el director de TV3 per què no emeti publicitat ni doni informació del referèndum. Susopenen actes públics a Madrid i València. Veurem que acaben fent avui a Tarragona. Afirmen que fora de la Constitució no bhi ha legalitat ni estat de dret i obliden el de les Nacions Uniudcesm i la OSCE. Només estan decidits a respectar la Constitució que posen per davant com a pedra i excusa que tanca la porta al dret nou, el dels principis i valors de les Nacions Unides que són els de la democràcia participativa que garanteix la convivència democràtica  i la responsabilitat ciutadana. Catalunya afronta de nou una ànsia de domini legal injust, una contrautopia autoritària. Ni serà que els de Madrid es pensen que són al 1625 copiant el Rei de França que va intentar també invadir Catalunya i fer-la seva? No valoren que Catalunya ha demostrat de mnou aquest 11 nde setembre ser un poble unit, pacífic, cívic i democràtic. L'ABC ha arribat a dir la bretolada de que a la díada erem 800.000 mil menys que el 2016, que segons ells només erem 500.000. No saben ni comptar. Resten en lloc de sumar igual que el Govern d'Espanya. Han iniciat un setge que no s'atura, cridant el Presixdent Rajoy en la seva campanya antireferèndum que la gent no es presenti a les meses electorals i ara també proposant que es talli la llum dels col·legis que posin urnes per impedir l'accés a les dades censals i el recompte de vots.  Hi hauran grups electrògens. No s'amuini Sr.Rajoy. Tampoc havia d'haber enredat Rajoy el Rei a fer un discurs pepero ahir a Cuenca. Sembla que el vulguin arrossegar en la caiguda. Més tard veurem si també tanquen el Carme Arena de Tarragona avui i que més fan per defenssar la utopia de l'Espanya irredenta de genolls davant el Crist de la Bona Mort que passeja la legió per Setmana Santa.

Hola República Catalana

Hi ha un món que emergeix que obliga a  posar en marxa polítques  i accions socials per fer front a les urgències  que es produeixen en el món actual i  preparar una nova manera de viure, les millores socials necessàries, el canvi de la forma de fer política, la política constructiva del segle XXI.. El conservadurisme polític de les anomenades grans nacions,vinculat als grans interessos industrials i financers, ha accelerat la destrucció climàtica, les diferències entre rics i pobres, i ha posat totes les trabes possibles també a l'emergència d'una nova esquerra garant de les diversitats nacionals i el respecte a les minories socials. A Espanya el President del Govern espanyol exhibeix fermesa davant el Govern de Catalunya. Parlant de les virtud espanyoles que no tenen cap reflex a Catalunya, es pensa que ja  ha dit el que calia. Per què l'important per el Rei i el Govern central, és exigir als catalans el respecte a la llei feta a Espanya per la majoria conservadora per que Catalunya no se'ls pugui escapar,  recentralitzadora i disposada a destruir Catalunya com a poble, per molt dura que sigui amb Catalunya, perquè entenen a Madrid que és una exigència democràtica.  Això mateix va dir el Rei al llavors President Mas el 24 de Juliol de 2015, donant per bo l'absolutisme que exhibia Rajoy. Tenien ja previst posar en marxa recursos al TC per parar Catalunya, com havien fet retallant l'Estatut i paralitzant amb recursos la legislació aprovada pel Parlament de Catalunya. Sempre han tingut en ment els jutjats i l'article 155 de la Constitució., Però era més senzill i menys complicat  dir que el Govern català  viola les lleis, obrfir procediments judicials, amb raó o sense,  i posar-se medalles davant els espanyols perquè el Govern són els bons i els catalans rebels els dolents, és a dir els delinqüents. El primer, el President Puigdemont. No volen veure que  a Catalunya hi ha una ample majoria parlamentària i ciutadana partidaria de fer pacífica i democràticament el necessari,  amb llibertat per a tothom,  per poder establir una República Catalana independent, democràtica i de drets socials. Aquest 11 de setembre, tractat des de el que ja se'n diu la caverna com "diada de agitación", "impulsan la consulta il·legal", " diada de la desobediència", "el dia que Catalunya perdió su bandera".  I el diari El Mundo, com a resposta provocativa a la concentració de un  milió de persones ahir a Barcelona, arriba a dir que el 60% dels espanyols exigeixen impedir el referèndum. Sembla que ens diguin que ens enviaran la división azul porque el enemigo está en el Este i quiere poner "urnas para votar". Si fan cas del que els diuen amagant la veritat catalana, doncs m'ho podria arribar a creure. Però perquè no volen que fem debat a tota España del que és el govern espanyol i de quina és la realitat catalana i el per quèn de les coses?  Amb aquests criteris ja no faria falta fer eleccions, La democràcia dirigida per enquestes possiblement de conveniència. Això que fan no més democràcia i és més propi d'una política regressiva.  I ara no se'ls acudeix altra cosa que prohibir al director de TV3  emetre publicitat i informacions d'actes pel referèndum.  No han dubtat en atacar també la llibertat d'expressió, dret reconegut internacionalment com a dret humà.  Aquesta és la seva democràcia, ni la nostra, ni la que volem pel futur republicà de Catalunya. Espanya sap que en dret internacional estan obligats a no impedir el referèndum. La independència possible de Catalunya no divideix res a nivell humà. Tothom segirà treballant i creant riquesa. La convivència entre la gent que viu i treballa a Catalunya, se senti o no catalana, seguirà igual. A no tenim cap interés en trencar la convivència de catalab+ns i espanyols, però si volem governar-nos  sense interferències  polítiques ni judicials, i disposar dels nostres  mitjans fiscals propis per satisfer les necessitats dels serveis públics, infraestructures, projecció internacional  i manteniment de la llengua i cultura catalanes. Els periodistes estrangers que han seguit la diada, com també diputats d'altres paisos presenta a Barcelona el dia 11 de Setembre, no entenen ni poden entendre com a demòcrates que Espanya no vulgui permetre el referèndum català. No cal cridar a cap insubmissió, només demanar la pràctica d'un acte reconegut per les Nacions Unides en Tractats i Resolucions de l'Assembla General. Però dir això a Espanya sona a colpista, a anrtidemòcrata i a totalitari rupturista. És la primera vegada que veig com en política es canvien les paraules i el sentit de les coses, per insultar amb és comoditat. Per+ò sio els diem que Catalunya és l'iceberg que pot fer fracassar el gran transatlàntic espanyol, llavorsd que no ens vinguin dient que els insultem. Aquestes expressions són innecessàries per amagar que Espanya és ara una democràcia fallida. El camí català passa ara per l'1 d'Octubre per demostrar que l'independentisme és majoria absoluta a Catalunya.  Trenquem amb l'herència franquista perquè no podem viure del passat ni en el passat ara que ja sabem que l'estat de dret no es fiable si és construït per interessos que no admeten el debat real que ha proposat Catalunya amb constants ofertes de diàleg. És mal catal,à el que per interessos propis s'oposa al referèndum, per por de perdre "prebendas de ll'Estat".  La por s'ha de deixar al dipòsit de deixalles i  dir ben alt: "No tenim por". El futur  no és pels covards ni pels traidors a la pàtria catalana. Construïm més democràcia, construïm la nova Catalunya en pau i llibertat.