Segueix la croada contra Catalunya

Les coses no s'arreglen  soles, pel pas del temps, deia Mn Josep Armengou. Una governança liberal conservadora, amb tocs autoritaris, ha volgut fer governable la societat contenporània catalana i espanyola amb una orientació contradictòria amb les propostes socialdemòcrates republicanes de promoure la participació ciutadana. Les dretes se serveixen d'un sentit pervers de la política i la democràcia. Defensen el poder establert i el creixement econòmic de les grans corporacions.  És la fòrmula de la corrupció de la democràcia que analitza José Vidal-Beneyto en el seu llibre "La corrupción de la democracia". Ara és pensa que tot és possible i tot té cabuda en la contestació a l'ordre i als valors dominats de la dreta. Però la dreta ha fet seva la força de la llei que anomena Estat de Dret i ningú escapa a l'imperialisme de la maquinària de l'Estat. Importa a la dreta el capitalisme com a negoci i mantenir la perversió col·lectiva de les grans fortues. Poc importa la protecció i recuperació del medi ambient, el comerç d'éssers humans, la violència de les màfies urbanes, el luxe i l'esport per  rics, els fons voltors, les guerres ideològiques, el destí del reformisme i la democràcia participativa, les campanyes psicològiques per atemorir la població i dirigir-la sense contetació. Poc importa a la dreta el descrèdit de la democràcia que administra. S'ha creat una patologia del poder difícil de resoldre, doncs la política feta des del poder contrasta i no s'ajusta a les promeses electorals, seguint amb la dràstica reduccció del dèficit públic que no poden pagar, en lloc d'augmentar el poder de compra dels ciutadans. La gent sap que la democràcia no funciona bé al Regne d'Espanya. Però el Regne inicia croades contra els que demanen democràcia participativa, més autogovern, que la gent sàpiga el que es manté com secret i matèria reservada. No interessa que la democràcia descobreixi altres possibilitats de funcionament que les marcades per les regles del poder. Els catalans estem avui sols en la defensa de l' alliberament català. Els nuclis no castellans de la península no cooperen amb atalunyai prooquen el retard general amb el triomf de la creuada que  decapita  polìtica i judicialment el legítim govern català. La consigna ara és la unitat en la defensa de les institucions i del dret natural de Catalunya a recobrar el seu Estat arrabassat per les armes el 1714. La cosa no a de Constitució si o l.no. Va de democràcia i republicanisme, amb recuperació dels drets històrics. En aquest sentit el referèndum no hauria sigut necessari si la dreta espanyola hagués reconegut els drets nacionals històrics de Catalut nya, reformant i millorant la orgarnització de l'Estat. Ara Catalunya té dret a una reparació i reconeixement del seu propi sistema jurídic i institucional, la qual cosa  en un país democràtic no voldir  divisió social.

155, la rebel·lió anticatalana

Catalunya és un país que ha vist aquests darrers temps com les lleis aprovades per el Parlament  eren bloquejades o anul·lades. Al Parlament hem vist diputats sortint de la Sala de sessions a l'hora de votar, per què no estaven d'acord ni acceptaven el que s'anava votar. Preferien absentar-se a votar en contra. Tot anava a parar al Tribunal Constitucional.  Fins i tot el PSC va intetar parar la sessió en que esa proclamar la República. La rebel·lió política anticatalana estava feta. Però no hi ha Codi Penal aplicable als diputats que essent minoria, es rebel·len contra els acords de la majoria. Rebel·lar-se en lloc de votar i acatar resultats és un acte no democràtic. En una democràcia liberal, l'odi no fa democràcia, l'afirmació nacional impositiva només fomenta descontentament i desafecció. Com diu Alain Toruaine, la democràcia és una idea nova que fa caure es règims auroritaris. La democràcia és la forma normal de tota organització política, a més d'impulsar la modernitat i la innovació econòmica, creant mercats lliures, competitius i oberts, tot i que aquests no s'identifiquen plenament amb la democràcia. Les democràcies s'afebleixen quan la riquesa no es redistribueix ni els poders públics impulsen el creixement. Intervenir Catalunya, destituir l'Estat els poders democràtics catalans, clausurar les missions internacionals catalanes, paralitzar inversions, maldir de la independència, impedir l'autogovern, servir-se de la Constitució i del Codi Penal destrossant uns pocs drets i llibertats constitucionals del poble català, aixecar la rebel·lió política d'una part del poble  contra l'altra en nom de la democràcia i de la unitat d'Espanya com a objectiu, ha sigut un mal servei a la mateixa democràcia. Activar sentiment de l'immigrant de parla no catalana i l'anyorança del poble abandonat, les excel·lències de l'idioma espanyol que rebutja el català i es nega al diàleg, és una política errònia, tant com voler guanyar una minoria sobre el que decideix la majoria. S'ha volgut produir una crisi de la representació política mantenint candidats privats de llibertat o a l'exili, dificultant   la presa de possessió dels electes. El Codi Penal espanyol s'ha convertit en l'arma de l'oposició per vèncer l'independentisme republicà de Catalunya. S'ha imposat el poder autoritari del 155 per destruir el règim democràtic català. Un partit liberal conservador   que utilitza el nom de ciutadans  ha volgut substituir el poble, cremant el liberalisme com ideal, doncs el partit representa les oligarquies que el fincien, no els interessos del poble que vol governar. Aquests ciutadans representen en realitat el vell règim que volen fer seu a ot l'Estat, com van fer els socialistes avui passats a aliats del centralisme conservador. Confonen la cdemocràcia amb la llibertat de consum i obliden el debat social. Són incapaços d'estudiar les causes de desacord i manca de cooperació, en lloc de potenciar els drets fonamentals i la dignitat de les institucions i el poble català. No volen trobar punts de consens. Volen poder, no treball de ciutadania. No volen  raonar les causes dels desacords entre persones raonables.  Uns pocs s'oposen al poble i als seus representants legítims. Segueixen dieut que l'Espanya que serveixen és la solució, quan tots sabem que la Espanya de la corrupció, la precarietat, els salaris baixos, la incultura, la manipulació informativa, l'anticatalanisme i la catalanofobia, no és la que ha votat el poble català el 21 D,  Volen el poder per C's. Molts han votat confiant en la paraula de la jove candidata que comunicava entusiasme, però sense definir res. En cap moment han parlat de valors  ni de pluralisme; o és que volien suprimir el pluralisme i Catalunya, amb el poder i el Codi Penal a la mà ?

La postveritat i el rerafons

Després que molta gent ha anat a votar sense voler conèixer el que deien els altres ni debatre res, han aparegut a les pantalles de televisió uns resultats que hi ha qui diu que no són certs. S'ha fet realment un recompte paral·lel? Altera el resultat oficial? Qui puja? Qui baixa? Quina explicació té que les dades que publica Vilaweb no concideixin amb les oficials? També sabem que la nit electoral la candidata de C's a Presidenta de la Generalitat no havia dir la veritat.  Abans que el C's havien guanyat CDC, partit no independentista i conciliador amb la Monarquia,  i el  PSC, partit federalista passat a no republicà. Els republicans han guanyat en vots, copntradint el que diu la candida S'ha quedat en l'imaginari dels monàrquics anticatalans l'intent frustrat de destruir el sentiment i voluntat republicana de Catalunya. La resposta de l'Estat ha sigut la ampliació d'investigats en la causa general contra Catalunya, després de 251 destitucions de càrrecs, eliminació d'organismes, paralització de la Generalitat i la defensa dels seus interessos,  detenir polítics als que judicialment es priva de la seva llibertat i ensorrar la política de subvencions a ONG's i àmbits culturals, Però ara, tard, s'adonen a l'Estat que la por  ja no fa por i comencen a aparèixer a l'exterior gestos de simpatia i preocupació pel que passa a Catalunya. Le Point feia avui una enquesta sobre la independència de Catalunya i guanyava el reconeixement de la independència. Monàrquics i Republicans segueixen al mateix  escenari i els partidaris de la violència hispànica passen a ser residuals. La "solución Espanya" no els ha funcionat. No es veu generositat en els monàrquics, s'han descobert com la dreta de sempre, però en versió jove. Volen l'acomiadament lliure, la sanitat privada, liquidar la sanitat universal, el lliure mercat sense trabes, recentralitzar l'administració i competències, canviar la immersió lingüística i l'educació a Catalunya, espanyolitzar el jovent. Només cal llegir el seu programa per adonar-se del que realment hi ha darrera l'aparent simpatia de la candidata que no deia el que volien fer, apart de guanyar les eleccions i ser ella la nova Presidenta de la Generalitat.  Molts treballadors han votat aquesta llista sense llegir el programa de C's. Es han explotat el seu sentiment de naixença  andalusa, galega, aragonesa o extremenya, i amb això n'han tingut prou. Cap proposta de construcció política o millora social. Silenci davant el salari mínim. Cap consideració envers els candidats empresonats o a l'exili. La normalitat era tenir el camí aplanat per la victòria. El problema és que el poble català no s'ha deixat entabanar. I el Rei Felip segueix desaparegut després de la derrota de les seves forces a Catalunya. Han volgut fer passar per alt l'excepconalitat d'aquestes eleccions, el 155 aplicat pel govern d'Espanya a la valenta per afavorir els seus, tornar a la casella de sortida i l'imperi de la llei com excusa. No volen reformar la Constitució ni trobar l'entesa amb Catalunya. Ara només falta el Rei renyant-nos de nou per felicitar-nos  per Nadal. Res del que digui tindrà credibilitat. Felip V, des del 3 d'octubre, no és un rei fiable per Catalunya. Aquesta Monarquia i l'Estat s'han assentat en  "la ineficacia, la torpeza, el ridículo, el radicalismo, la violència de Estado, el descrédito internacional i la fractura social para extender su dominio imperial perdido". És més o menys el que diu i insinua  Imma Aguilar a Diario.es. Que hagi permès la condemna de Santiago Espot per la xiulada al camp del Barça, per injúries i ultratge, el qualifica com a Rei no conciliador. La via Penal o la sanció no és mai cap solució en polìtica ni fa afectes a la monarquia. És l'avís d'un mal camí vers la intransigència de l'Estat espanyoli una desafecció més generalitzada a partir del Missatge reial de Nadal.

de l'imaginari a la realitat

M.Rajoy ha perdut les eleccions a Catalunya. La seva maquinària electoral posada en marxa per la conquesta del vot a Catalunya no ha donat resultat. La baixa votació i el sistema proporcional han fet la resta. Era imaginable tal cm han fet anar les coses amb la seva intransigència.  Els del PP segueixen sense veure que ja no som en temps de majories d'un sol partit. Som en temps de governs plurals, de coalició i pacte. Hi ha hagut un fort impacte mediàtic afavorit per la candidata Sra. Arrimadas que ha sapigut vendre millor que els altres la seva imatge d'emoció per la convivència i la unitat, el canvi i la recuperació,  sense aclarir res més que el que també diu M.Rajoy, Cap proposta alternativa ni de profit de C's, però han sapigut arrossegar els vots dels treballadors immigrants i una part de les classes mitjanes urbanes, fracturant la societat ccatalana.. Ha  quedat molt dissimulat l'extremisme i autoritarisme del Partit Popular empenyat en dir que "España és la solución", quan del que es tracta és de dialogar,. La solució està en el diàleg i les urnes, no en imputar i empres0nar la oposició. Mala notícia avui, el dia següent de les eleccions de l'ampliació oficial de la llista d'encausats. Qui li ha it a la força policial que faci informes sobre presumptes delictes de rebel·lió? . Han comprovat si el que configuren com conducta presumptament delictiva es compleix en la realitat politica.? Podem jutjar la polìtica com delicte si no ens agrada el que decideix qui té el poder?   Uns han venut en campanya allò que perjudica Catalunya i han trobat la resposta amb la pèrdua de vits i escons. Altres s'han mantingut  fidels al seu programa i al mandat democràtic interrumput per M. Rajoy, i junts sumen per manar. Ara cal evitar la partitocràcia   i obrir diàleg amb la oposició espanyolista. Cal que ésels partits no oblidin que la seva legitimitat la marca el vot, és a dir el poble que vota, i no s'han d'adreçar a la societat des dels càrrecs, com una oligarquia més. Els partits d'avui són part del poder de l'Estat i viuen per l'Estat. Necessitem partits involucrats amb les causes ciutadanes, fets des de la ciutadania, La propera etapa polìtica serà la dels tallers democràtics i superar els entrebancs i trabes del centralisme autoritari vestit de llei i Constitució, recuperar el lliure funcionament de les institucions i el tanvcament de procediments penals contra els polítics catalans. Reconciiació i cinvivència passen per el diàleg i la pau. Han fet molt malament alguns partits, durant la camnpanya i a l'hora d'explicar victòries i derrotes electorals, d'oblidar que tenim privats de llibertat membres del Govern legítim de la Generalitat i un diputat que no podran prendre possessió i anar a votar al Parlament si no són alliberats. Ncessitem ciutadans lliures   i compromesos amb el proigrés i l'evolució social, no polítics professionals. Això també va pels extremistes del PP i els futurs extremistes del "yo soy español" de C's. Els agradi o no, ha quedqat demostrat que Catalunya és republicana.

final de campanya i Andorra 25 anys de Constitució

A Catalunya, poble mil·lenari, acabem la campanya electoral sota la Constitució espanyola mentre Andorra celebra el 25é aniversari de la seva Constitució. Passen coses  en aquesta campanya que no havien passat mai, com els enviaments de whats aps massius a mòbils demanant el vot per un partit, caps de llista o a la presó o a l'exili, manca de fòrmules per el desplegam deent la independència proclamada malgrat la posició expeditiva en contrari de l'Estat espanyol. Les elecccions, peròsembla  no són la solució, doncs M. Rajoy ja ha anunciat que no descarta seguir aplicant el 155 si no guanyen els seus. Per l'Estat cal protegir la victòria de la seva candidata preferida o del PSC domesticat. Alguns parlen de cosir, quan hem de teixir acostaments com diria Jaume Bertomeu, President del partit socialdemòcrata d'Andorra. No volen l'Estat que no és bo abusar de la majoria i menystenir les minories. A Espanya el PP que governa l'Estat ha optat per l'autoritarisme sense voler reconèixer que una Constitució ha de protegir els ciutadans, ni els interessos del Govern, la majoria dominant. Amb el control financer de la Generalitat han volgut malmetre els govern dels municipis. No volen  el diàleg que no els sigui favorable ni creuen en la necessitat de respectar la veritat i acceptar les divergències politiques, dissidents inclosos. Han fet real el risc d'involució. Han despertat la indignació ciutadana amb tantes discriminacions i establiment de diferències, entre els ben alimentats i els que passen gana, entre els  que treballen per viure i sortir de la misèria i els que viuen del treball dels demés, els que van tenir que deixar les seves terres i emigrar a Catalunya per sobreviure. Han volgut enfrontar una societat que ha treballat per les llibertats i aixecar la economia amb brillants resultats. Havien d'empobrir Catalunya fent marxar seus socials d'empreses i poder donar la culpa als republicans. Ara tots som catalans, uns de neixença i altres de residència. Però tots vivim i treballem a la mateixa terra. Estem en lluita contra la manipulació de la voluntat de les persones aquest 21 D, doncs volen "salvar Catalunya del separatisme", al preu que sigui, sense cap escrúpol. Els catalans, en canvi, amb el vot, volem acabar amb la ocupació de les institucions i recuperar els valors republicans  escapçats per la força.

seguim en campanya,, agre per la contrareforma.

Catalunya ha sigut Regne, fet nacional, territori ocupat, Comunitat autònoma i República per poques hores. La història ens presenta Catalunya  com un poble dissortat. Temptatives d'invasió procedents de França, incompliment de Tractats de fixació de territori o fronteres amb Castella, incompliment del Tractat d'Utrecht prometent als Catalans els mateixos privilegis  de que gaudien els  castellans.d Ens han destituit el Govern  legítim de Catalunya. i   un autoproclamat president de la Generalitat ha convocat eleccions "autonòmiques", creient que d'aquesta manera liquidava el procés i les ambicions independentistes, ocupada la República del 10 d'octubre i controlada tota la administració de la Generalitat, a més de tancar les finestres exteriors. Atemorir la població parlant de moviment de tropes, mantenint a la presó o exiliats els principals polítics catalans, mentre es desenvolupa una agre campanya en la que es mesura la paraula i i el vestit, ens prohibeixen símbols de protesta i ens llencen insults de tota mena. No ha significat cap sorpresa assebentar-se  del que ha dit la presidenta substituta de la Generalitat Sra Soraia Sáenz de Santamaria, imposada per M.Rajoy,  sobre  l'haver escapçat  l'independentisme, i el socialista Josep Borrell tractant en un acte  públic els catalans de subnormals i de la necessitat de desinfectar Catalunya per la ferida independentista. Cap paraula pels ferits de l'1 d'octubre, cap proposta de futur. Només contenció i destrucció política. Han declarat la ofensiva final contra la democràcia, servint-se de l'independentisme com excusa. No saben viure en pau i construir un país amb dignitat i sense desigualtats, sense silencis imposats. Ara hem tornat a veure que la Monarquia és un règim que va nèixer de la dictadura, convertint la transició  en una transacció amb les èlits  franquistes, com explica el candiat de la CUP Vidal Aragonés. Demanen el vot perseguir liquidant l'independentisme, no fent cap esforç per posar fre a la divisió de la societat que han  esperonat. El cap de llista del PP per Barcelona diu que els catalans que se solidaritzen amb els presos polìtics som uns tarats. No reconeixen que, com acaba de dir  en Sentència el T.S., els Reis Catòlics no van fundar Espanya i el Rei Felip V no signava com Rei d'Espanya. Erem un més dels dits 24 regnes incorporats a la Corona Hispànica. Ens van   anorrear les llibertats i abolir legislació i institucions polítiques més d'una vegada. hi han tornat, fomentant la desafecció a tot el que significa Catalunya, creant situacions de confrontació, mobilitzant l'espanyolisme contra l'escola catalana. Ara el repte és impedir que les institucions segueixin en mans dels ocupants i crear un clima de confiança, com vam fer a Bruselles. Res no ens ha d'impedir un dia. Res no ens ha d'impedir un dia construir la República dels drets socials.

Socialitzar la democràcia és república

L'opinió pública espanyola mostra la seva preocupació per la situació econòmica  i social. Avui els diaris reconeixen que  un 10% dels espanyols acumula el 57% de la riquesa o més des de fa 30 anys. la disfunció creixement econòmic i progrés social, per què ja no s'amaga que Espanya no funciona
i el Govern espanyol és incapaç de resoldre el problema amb polìtiques adequades. El que s'ha fet, com diu Nacho Álvarez a El País, ha sigut reformar estructures per apuntalar el vell sistema i protegir legalment els oligopolis. Per tant, l'objectiu oficial és mantenir la devaluació salarial i buscar en la iniciativa de la caritat privada  la solució als problemes creats per la misèria i l'exclusió social. No es veuen altres escenaris de cara a les eleccions del 21 D, doncs l'immobilisme espanyol toca de molt a prop Catalunya. Ara convé que es desmotivi el món independentista, que els catalans no vulguin seguir amb el procés. Creuen que potenciant aquest estat d'ànim podran aconseguir vots per les candidatures monàrquiques. Això farà que Espanya funcioni en base a l'economia especulativa i la bombolla immobiliària, els diners del turisme i les exportacions de les empreses ara tocades per la crisi provocada des de la Moncloa amb la seva intransigència i la negativa oficial de M. Rajoy a tot diàleg sobre l'autogovern català per superar els estrets límits autonòmics espanyols. Catalunya viu una campanya electoral imposada sota una deriva autoritària que impideix fer una democràcia moderna. Volen obligar es catalans a pactar amb els seus enemics, que siguem indiferents al que ells volen seguir imposant després del 21 D. Han iniciat una contrareforma contra la secessió obstruint el camí sobiranista. Tampoc volen una nova transició que pugui desmontar el negociet del 10% d'espanyols que viuen alegrement mentre molts ploren i gemeguen. És evident que així no es pot continuar, però no en la forma dissenyada pel poder central. L'autèntic escenari és monàrquics aliats contra republicans de Catalunya dispersos. Les enquestes i les constants preguntes dels periodistes sobre pactes posteriors a les eleccions   no han descobert res. Tots volen guanyar. Sobretot els que volen destruir les institucions catalanes i la feina feta pel Govern català fins el 2 de Novembre. No s'ha socialitzat la riquesa que en part és a paradisos fiscals, calculat en uns 150.000 milions d'euros.
El canvi desitjable és  estructural i de mentalitats, afavorir els Drets Humans canviar la llei econòmica i social imposadaa a Catalunya.