FER FRONT A LA INTOLERÀNCIA

Un Guàrdia Urbà i una periodista de BTV han resultats ferits per  els manifestants volents que diumenge pel matí van intentar assaltar l'Ajuntament, senseque haguem vist cap reacció policial ni judicial fins ara. Mal camí el de la violència i la profanació de les institucions.  Aquesta vegada l'Ajuntament que governa en minoría Ada Colau ha sigut l'escenari elegit per fer la provocació a la democràcia i ell raonament. Per aquesta gent violenta només preval l'irracional darrera la bandera espanyola., com els hooligans. També sorprèn la lentitud amb la que  l'Ajuntament encaixa la situació i no sabem què espera  perquè no dona resposta  a un fet gravíssim que equival a un aixecament amb hostilitat contra l'ordre establert. La bandera no tapa la violència. Fer ús de la bandera per decorar      actes violents és un sacrilegi a la volutat democràtica del poble que va votar la Constitució que reconeix aquesta bandera aixecada ara contra la democràcia. És inadmissible la impunitat amb la que es belluga aquesta gent violenta i antisocial, clarament feixista. No tenim coneixement de cap investigació policial ni de la Fiscalia per acabar amb aquestes accions. Hora és ja de que es deixin de persegur alcaldes i es posin a localitzar, seguir i expedientar els bàrbars antidemòcrates que s'embolcallen amb la nandera espanyola per justificar la violència.

El que està passant, entre rasclets i rampinya

Hem acabat la setmana amb una moció de censura presentada per Pedro Sanchrz al Congreso de los Diputados per fer fora el PP del Gobierno. El recolzen des de Podemos, i ara busquen el vot favorable de catalans i Bascos. Els socialistes no han anat a Estremera  a negociar amb Oriol Junqueras, ni als peus de l'arbre de Gernika per prometre fraternitat amb el país Basc, amb el seu reconeixement com a nació. Volen el poder per convocar eleccions i lliurar el govern al neofalangisme de Ciudadanos? Ho veurem en poques setmanes en funció dels acords que facin amb Ciudadanos. Com sempre, Catalunya no pesa, ni se l'escolta per molt que diguin en Tardà i en Rufián, fent un de diputado bueno i l'altra de diputado malo. No són gens agradables les intencions del PSOE envers CAtalunya, pot ser menys severes que les de Ciudadanos. El PP s'ha convertit en el partit més dolent, perquè  els jutges el declaren un partit corrupte arrel del cas Gurtel, mentre esclata el cas Zaplana.  Els càrrecs del PP desconeixen el significat de la paraula dimissió en democràcia.
Itàlia és la segona novetat de la setmana que dissimula el govern espanyol del PP i no analitza l'oposició, més important que el vot favorable a l'avortament a Irlanda. Ja si comptava amb l'alliberament de l'avortament. Però el que Itàlia ens presenta és un nou escenari  de crisi europea. S'especula amb la  possible creació d'una moneda paral·lela concidint amb l'augment del dèficit públic. Moody's situa la nota sobre el deute italià "sota vigilància amb implicació negativa", tradueixo literalment de la informació que publica avui Le Monde. Alguns diuen ara que fou un error l'entrada de Itàlia a la unió monetària. Crea problemes a Europa. Ara a Itàlia es proposen pagar amb bons els deutes de l'Estat que pugen més de 50.000 milios milions d'euros. També se sap que un 36% del deute d'Itàlia el posseeixen inversors estrangers, i pot començar un procés d'economia especulativa. Itàlia està endeutada en 2.300 mil milions d'euros i els 500 mil milions que  tenen les banques i asseguradores italianes. En cas de pànic, apunta Le Monde, el Banc Central europeu no podría fer gran cosa sobretot si s'extén al deute espanyol, que podria ser l'herència del PP a Pedro Sánchez: una societat en pànic i amb una forta perdua de valor de l'economia espanyola, amb un horitzó de recessió segur. Haurà de menester la Unió Europea de Catalunya com a motor de creixement mediterràni? Podrem per fir organitzar la nostra economía sense el rasclet del Sr. Montoro i la rampinya del PP? Podrem tenir bora pròpia i no dependre de l'ibex?
Mentre això passa a Itàlia, l'SNP prepara el camí cap un nou referèndum d'independència a Escòcia, com informa Vilaweb. Espanya calla i Europa no diu res ni s'oposa a aquest referèndum.
Que el Real Madrid hagi guanyat la copa d'Europa no difumina ni fa oblidar la situació de tapacrisi creada per la política de retallades i de menysteniment social i perecució dels independentistes catalans del PP. Portar cada dia més catalans al jutjat no resolt res, però activa consciències dormides o  mortes. Catalunya no claudica ni claudicarà. Pedro Sánchez té ara la oportunitat de dialogar amb Catalunya i separar-se de la politica repressiva del PP. Tot està per veure a partir de dilluns.

Colau entra en precampanya electoral amb futur incert

Tots els partits saben que tindrem eleccions municipals dins d'un any. I comencen a escalfar els motors de la campanya. Tenim candidats   proclamats, com en Alfred Bosch per ERC i Neus Munté pel PDEcat, altres que ho volen ser com Jordi Graupera i Ferran Mascarell. Apareixeran  nous partits com el Moviment 1 d'octubre creat per el president Puigdemont a l'exili, se suposa per segur la seva pròpia linea sense intrferències d'Artur Mas.  Collboni pel PSC i Ada Colau per els Comuns tsmb´r competiran, ara enemics, desprès del seu divorci d'hivern.  Pel que fa al domicili no tinc clar si l'alcaldessa viu a Barcelona o a Sant Just Desvern. La seva decoració no surt a l'Hola. El que si tinc clar és que té cotxe i xòfer i quan surt de Barcelona per l'aeroport es fa obrir la sala d'autoritats. Ada Colau darrerament es multiplica per aparèixer de nou a la sexta, es clar que ara més assentada com alcaldessa i sense dir que els banquers son uns criminals. Tot i així, mentre critica que no li facin cas per fer el que vol, com la multiconsulta que li han espatllat, va descobrint que els pisos buits a Barcelona no arriben al 3%, molt per sota de les previsions pel que fa als petits propietaris. Com era d'esperar soón els grans tenidors els que controlen la major part, i la culpa, com sempre passa al govern. L'alcaldia vol disposar de pisos per el lloguer social, però no ofereix compensacions a la baixa de preus del lloguer, com podria ser l'exempció fiscal, la bonificació per obres a l'edifici, la garantia del pagament dels lloguers. S'en va parlar als diaris no fa pas gaire, i encara no sabem quin és el parc real de l'habitage disponible. Tot va amb la lentitut habitual de la burocràcia, com l'inici de les obres del Camp Nou que porten a l'espera des del referèndum del 2014, perquè no està encara aprovat el pla. I això passa mentre 3.000 pèrsones o més  estan sense casa a Barcelona. Prop d'un miler ja viuen a la via públicai altres no poden pagar els lloguers. La pobresa severa afecta a la ciutadania i la Capital de Catalunya no es pot permetre aquestes situacions. El que tampoc es pot permetre és tornar al "chabolismo" de les barraques dels anys 50, ara amb immigrants i desnonats. És possible que l'Ajuntament deixi sense protecció els drets bàsics dedicant-se a repartir queixes? Al Raval es parla d'un pla de xoc per redreçar la situació anàrquica i la inseguretat creada per el narcotràfic,  la comercialització otganitzada de la droga, mentre comerciants i manters, aquests en qualitat de venedors ambulants, es disputen l'espai públic dels punts més passejats i comercials de la ciutat, amenaçant la supervivencia empresarial de molts comerços, beneficiant de l'efecte crida de la tolerància municipal, al igual que els pidolaires  que practiquen la mendicitat estratègicament situats. La imatge tercer món està assegurada amb la permissivitat de l'Ajuntament. Colau, tard, tres anys desprès de la seva elecció es troba davant el rebuig ciutadà que no havia imaginat  i la cada dia més llarga llista de problemes que no arriba a resoldre'ls, empenyada en tornar a remodelar la avinguda diagoal i posar més tramvia, desprès d'haver retirat el tramvia blau. Però no la veiem als barris, no sabem si ha tornat a explicar-se dadvant els veíns de nou barris als que fa uns anys entisiasmava amb el seu paper de "la senyora". En el seu editorial del 21 de maig, la Vanguardia considera que l'alcaldessa es mostra satisfeta de la tasca duta a terme: és cert, no ha aturat la contaminació de la ciutat, ha agreujat el marasme del tràfic urbà, no pot amb els grans cacics econòmics, ni creant una companyía elèctrica per competir. Colau no ha parat l'arribada de manters i pidolaires. Només busca cops d'efecte i tornar a ser la imatge televisiva. Per dur a terme la seva feina, segons informava El País el 10 d'abril de 2018,  Colau multiplica ls ajuts i encàrrecs a cooperatives afins als seus plantejaments, se suposa ideològics. Colau ha entrat en la carrera del clientelisme si això és veritat. Pot ser que sigui la seva manera d'entendre les llibertats, els drets socials i la democràcia  organitzant l'estat del benestar des de l'Ajuntament. Colau no ataca dialècticament el problema de la persecució del color groc, de la protesta groga dels republicans catalans. Pot ser que la contaminació acústica del Raval que no crec arribi a Sant Just desbordi i superi el pla d'usos. Els problemes moltes vegades no se solucionen fent plans restrictius que desincentiven l'inversió en els negocis de la zona. Error com el de potenciar els hostels i negar la construcció de nous hotels, crear problemes amb les terrasses, i no haver atacat abans el problema dels pisos turístics il·legals. I ara només li queda seguir navegant amb la seva peculiar aura de divagacions i cara simpàtica. Per Colau la culpa de tot si ella no pot, serà dels indepes decididament republicans que li poden espatllar anar a sopar amb el Rei. Molts reptes i sense poder acabar cap projecte estrella. Pot ser tingui raó Xavier Roig, amb el que explica en el seu article  Barcelona, els problemes venen de lluny, publicat al diari Ara el propassat 25 de maig, amb alcades mediocres i inactius, sense superar la la grisor que governa la ciutat des de fa molts anys. Colau no ha sapigut desempallegar-se del lobi turístic de sempre, dels senyrs del turisme que  dominen la ciutat, caient en el model  "platja, paella, sangria i sol". L'editorial de La Vanguardia del 21 de maig, gairebé lloa l'alcaldessa, suposadament perquè no  s'entèn amb els republicans, que és el que convé al sector que controla el negoci del turisme de la ciutat. Només l demana autocrítica 'per avançar en el diàleg   i treballar en la definició de les ambicions de Barcelona del futur'. És prou evident que no se li pot permetre a l'alcaldessa seguir amb la grisor instal·lada a l'alcaldía sense saber el que vol ni com resoldre l'atenció social que cada dia exigeix més inversions als barris vulnerables, situació que no ha de mesurar amb xifres que vanten la supèrbia dels càrrecs, sinó amb situacions reals. I encara més: Pensant Ada Colau que es pot atacar el President Joaquim Torra per conservador, minoritari i republicà poc inclusiu, i sense mirar al seu voltant, opina que el President no eixampla la idea de republica. Però segueix sense veure que el govern republicà és a la presoo a l'exili i no el defensa quan es tracta de fer-se propaganda i critica el President Quim Torra si no obra diàleg amb l'Estat, quan sap que és el Sr. Rajoy qui no vol dialogar amb el govern català.  Colau, volent viure al mig del pont per recollir de les dues bandes, segueix en la divagació irreflexiva i un cert  to demagògic que no fa recomenable votar-la. Molt ha d¡'explicar l'aldessa del perquè no ha tocat els intocables del turisme i fa lo fàcil que és carregar contra Joaquim Torra perquè no és d'esquerres. Com a bona comunista clàssica, Colau no té pàtria. No ha dit que la seva pàtria sigui la classe obrera. Però tampoc és internacionalista.  Llavors què és en realitat?

gossos en lloc d'ovelles?

Hi ha instal·lats en els partits.Són els que apareixen per els llocs d'interès economic per recollir la collita sense haver treballat, fugint de tota responsabilitat. És el mateix que el dret de pernada dels temps medievals, però ara amb els diners de tots i alguna secretària sin es deixa. Avui es tracta de servir-se de la Constitució i de les posicions de domini dins des partits per protegir altres interessos, com fer recompte sense paperetes o constituir-se en la reserva espiritual d'occident sense que li demanin. El Partit Nacionalista Basc va votar ahir a favor dels pressupostos de l'Estat.  Per la gent catalana els dirigebts del PNB són espanyols que han trait Catalunya per treure beneficis de l'Etat. Ara pensem que els bascos van a la seva i no tenen decència institucional. Encara no s'han adonat que el 1978 es va fer una Constitució per què la jurés el poble, no el rei que ja hi era posat pel dictador. Ha passat per alt als mitjans de comuicació que el maig del 38, el bombardeig de l'aviaciò feixista italiana a Granollers va deixar més de 300 morts instantanos i centenars de ferits, molts més que a Gernika. Encara ningú ha demanat perdó. Són fets que s'amaguen perquè s'oblidin  i el jovent els desconegui. Albert Rivera continua demanant més foc contra Catalunya, suposadament  treient de pollaguera els seus protectors. D'altra banda sembla que la administració Rajoy taca el cercle de la corrupció  de l'era Aznar, practicament també involucrada, diuen, en algun affaire. Noes tracxta de la Comunitat Valenciana tant sols, doncs la corrupciò ha sigut el mal endèmic del PP i abans del Partit Socialista espanyol,

Només el poble pot decidir

Costa de fer entendre als ocupants de la Moncloa que només el poble pot decidir els perfils idonis dels seus governants. El fet que no retirin el 155 activa el descontentament i el desafecte, doncs fa inviable el govern democràtic de Catalunya. A  Catalunya, intentem que la llei sigui una bona eina per el nostre rescat  mentre la corrupció, els jutges i fiscals en vaga, el catalanisme transversal i les reclamacions dels pagesos, els pensionistes, els funcionaris, els professionals de la medicina, els mestres, els sindicats per un nou salari mínim, són els senyals d'una descomposició creixent i alarmant del règim.  Amb les retallades han fet inviable  el dret a la igualtat d'oportuitats i el benestar. Han creat, com he dit varies vagades, la societat del malestar. La Justícia europea posa en entredit la justícia espanyola del Tribunal Suprem, posant de relleu que treballar per la independència d'una nació no és delicte. Molt i molt falla el plantejament d'atribuir delictes  a dirigents polítics i mantenir-los en presó preventiva, fent antihumà l'empresonamernt de persones que no han delinquit. Amb la presó volen destruir les idees. Amb la pressió política volen destruir la capacitat de les institucions catalanes. Amb la intervenció, volen afeblir Catalunya. Amb la repressió s'han proposat atemorir el poble i fer esclaus sumisos del poder. Què equivocats estan. No són demòcrates. No reconeixen que nom´s el poble pot decidir. Ni la Gurtel, ni Zaplana ni el que encara queda per saber els fa entendre que l'abús, la corrupció i la força són elspitjors conoanys d'un govern.

Violència provocada per nazis, racistes, xenòfobs, ultradretans.

No ha començat encara la precampanya de les municipals que no tenim resolt el conflicte Espantya Catalunya. Ada Colau comença a passejar-se per els platós dela 6ª i a sortir al La Vanguardia a doble pàgina per fer front a l'independentisme i intentar remuntar el vot. Tot i que tanca i obre carrers, fa illes, desorganitza el tràfic rodat, no atura la contaminació, té més barraques/tendes de campanya de sense sostre que mai a espais públics, més manters que mai davant els comerços legals, no prmou educacio cívica, se li aprima el pressupost amb la despesa que porta feta,se li escapa tot excepte el repartir per actes pùblics d'esbarjo i música. No els convé que Esquerra Republicana guanyi les eleccions municipals. Inadmissible per a "la bona gent" que això pugui passar. També ha començat a les platges catalanes la violència provocada i les provocacions unionistes. Busquen l'enfrontament    amb els catalans per justificar que som violents, ells, els violents, els encaputxats. Des de Madrid, PSOE i demés amics ens acusen de racistes, nazis, colpistes, xenòfobs, ultradretans, decidintprorrogar l'aplicaciò de les mesures d'intervenciò i ocupaciò de la Generalitat d'acord amb l'article 155. Tot a dit i perquè consideren que els convé per justificar la seva peculiar forma de veure i defnir la democràcia. I a les platges segueixen els atacs i les provocacions mentre als catalans se'ls acussa de tot el que no són. No haviem vist mai que una democràcia sigui provocar, fer actes violents, insultar, desacreditar, falsejar la realitat, no respectar la paraula donada, impedir el desenvolupament normal de la vida politica catalana, negar tot diàleg, buscar remei en la dictadura. Espanya està caient en mans de la ultradreta mentre a Irene Montero i Pablo Iglesias els discuteixen la casa que s'han comprat amb picina. Espanya va molt malament tolerant aquest estat de coses. A la ultradreta n li fa falta  presentar-se a les eleccions. La ultradreta a Espanya ja és al poder i governa l'Estat.

Ahir, pa amb tomàquet. Avui, porras con chocolate.

Ens blasmen, ens insulten dient-nos nazis i acaben de confirmar que el Reino de España és una dictadura  constitucional.  Ahir nit els directots dels principls diaris de Madrid es lluien de savis a RTVE, sense que hi hagués ningú per poder rebatre les bretolades i falsetats que deien. Els tres tenors de la dictadua constitucional, Rajoy, Rivera i Sánchez, han decidit mantenir viu el 155  i seguir governant Catalunya des de Madrid. No reconeixen Quim Torra ni el nou govern de la Generalitat anomenat pel president.. Com ha dit Clara Ponsati, Catalunya és un país ocupat actualment.  Tanquen a Madrid la porta al diáleg i a la concòrdia com els cristians que tancaven la porta als jueus. Éds rl quer intenten influenciar a tota Espanya perquè no falli l'electorat patriòtic, el de la nació única creada per el dictador Franco. No parlen de pau a la Moncloa ni gaudeixen de l'Esperit Sant per decidir a qui perdonen pecats i ofenses que  només ells i els seus predicadors atribueixen a tot el que es fa a  Catalunya. Dolents i depravats per naturalesa els catalans? D'on hotreuen? Hem de caminar els catalans cap a l'extinciò coim els jueus i juevs perseguits a l'alemania nazi?. La Moncloa i els seus aliats no treballen per la costrucció de la pau. Prefereixen l'alçament de l'Espanya ulterior contra els jueus catalans. Preereixen seguir criinaliutzant la polñitica espanyola. Tampoc volen la justícia restaurativa que proposa Justícia i Pau. Els drets humans el poble català han sigut declarats inexistents. No volen debatre ni questionar-se les coses com proposa la doctrina jueva per poder aribar a la veritat de les coses. Ignprar la realitat de la història és el millor medicament per els habvitants de la hispania ulterior que la Moncloa i els seus aliats volen cinvertir en anti catalans, poble a eliminar. On és doncs el feixisme? On és doncs la intolerància? És l'afrontament entre pobles el que desitgen els catalans? o son els caps de la hispania ulterior els que volen decidir el final de Catalunya per la força de les porres i la llei del més fort? La democràcia i les lleis democràtiques, amb aquesta gent, queden en lletra morta. El 155, tal com l'apliquen Rajoy i els socialistes aliats, fa inexisten el marc legal per entendre's. No els interessa l'acord. No volen solucions.  A Castalunya volen claudicacions i caps baixos. No faran cap pas per solucionar la qüestió catalana. Ara no els intetressa. és la seva arma electoral a l'hispania ulterior, la de la barbàrie i l'arbitrarietat de la inquisició. Els va bé fer el paper tant cristià i castellà dels  inquisidors, per intentar mantenir-se  al tro d'Espanya. Catalunya no té cap interès en perjudicar el funcionament de l'Espanya ulterior, sempre i quan respectin Catalunya, que és el que no vol fer la Moncloa. Qui té el problema és Espanya, no els catalans, hostatges de la política de la dreta radical espanyola, la que, conduïda per l'egoísme radical de les dretes antisocials,  pot destruir la Unió Europa com es veu per l'orientaciçó que pren aquesta dreta a diferent països europeus. Ara el que inquieta Europa, no és Catalunya, sino una Itàlia que es mou amb un programa de govern que trenca amb l'al·liança franco-germànica. Es tem a Europa per la crisi del deute públic que pot provocar Itàlia, situació que en cap cas planteja Catalunya. Els catalans, així i tot som bona gent, pacífica, treballadora i constant en l'esperit de fer país, no con altres que s'ho diuen sense ser-ho. Està vist.