La mateixa moneda amb la mateixa cançó

Ha arribat el canvi de Govern a l'Estat i la successora de la Ministra de Defensa Dolors de Cospedal, Margarita Robles ha començat dient el mmateix: "El ejército está para defender la Constitución", és a dir a la monarquia, els interessos creats que la mantenen, la democràcia no liberal, i qualsevol temptativa de secessió territorial per molt democràtica que sigui. Ignorància complerta del dret a l'autodeterminacióper part de la nova ministra, magistrada de formació. Interpretació restrictiva de la llei constitucional sense tenir en compte les obligacions derivades dels tractats i acords internacionals que són dret intern a l'Estat espanyol. La Ministra Batet  d'Administracions Territorials també ha sortit amb  la modificació de la Constitució, sense aclarir el que, el com i el quan. Ens deixaran dir el que en pensem? Podrem intervenir activament en la Comissió redaccional? No seria millor proposar una nova Constitució? La Senyora Calvo que ja va exercir de ministra  en un altra govern socialista anterior  no ha perdut temps per recordar la obligació de respectar la Constitució i la legalitat. No volen desobediència ni ruptura. No pensen que estan infringint la obligació constitucional d'aplicar el dret iternacional a l'autodeterinació dels pobles. Les paraules claus del nou govern que defineixen la seva política inicial són: legalitat, normalitat, autonomia, integritat territorial, diàleg, carpetes sense dades. Parlen de diàleg sense voler negociar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, i alguna ministra recorda que el 155 segueix a la Constitució, mentre gent catalana reivindica l'esperit de l'1 d'octubre. Situació doncs d'oposició de l'Estat al principi democràtic i al dret internacinal, aprofitant el silenci de les Nacions Unides i la posició de la Comissió de la Unió Europea contraria a impulsar el naixement de nous Estats. Som davant uba dictadura coinstritucional a Espanya? El nou Govern socialista ha heretat   la paralització de la govenança, i timidament fa un gest alliberant el dret de disposar dels fons bancaris en lloc de reposar la democràcia  participativa que reclamen els catalans. Però ens parlen de tuteles i "informació". Seguirem amb una política ficticia, sense perspectiva clara de futur. És futur més diners mentre a Andalusia reclamen els 16.000 milions que ens deu l'Estat a nosaltres? Compten amb el poble català per alguna cosa, o es creuen que poden decidir impossar  el que els sembli?

viure en la mentida

Hi ha gent que ara descobreix que hem viscut quaranta anys en la mentida. Ens han fet creure que hi havia democràcia i ara resulta que els més contraris al diàleg i partidaris de l'amenaça són al poder aml'Estat espanyol. No cal prlar de noms. Tots són prou coneguts. El que és cert és que als catalans ens ha faltat coratge, em deia aquesta tarda un bon amic. La pedrea de càrrecs segueix. I no veiem que sigui destituit el Fiscal General, ni es produeixin relleus en càrrecs que precisen de ments obertes. La gent que és al govern de l'estat no ha evolucionat i miren amb el passat com Biblia. Mals auguris per la pau i el diàleg. Les tensions segueixen.  La credibilitat  socialista ha caigut amb dos dies de
nomenaments a dit. L'engany és patent.

democràcia imperfecte

La democràcia actual no és una democràcia liberal, sino que es qualifica com una democràcia autoritària. No hem vist cap pas del nou govern tendent a suavitzar el tracte del Ministeri de l'Interior i suavitzar les tensions. Que es posin pegues burocràtiques a les visites del govern de Catalunya als presoners polítics a Estremera, només demostra que  no hi ha voluntat de pau en l'administració de l'Estat. El nou govern espanyol haurà d'introduir canvis ràpids de caps i personal a l'administració que dirigeix si vol que canvii la actual desconsideració i fins i tot manca de respecte als càrrecs polítics electes.  La administració dirigida per el PP ha demostrat un mal coneixement dels problemes reals de la societat catalana i de la ciutadanía. S'ha tractat el poble català d'ignorant, imposant per la força una doctrina oficial rebutjada per els catalans. El govern espanyol cessat ha deixat un país pitjor, escèptic i enfrontat. El nou govern socialista que recupera vells càrrecs de l'etapa Rodríguez Zapatero no aporta llum a l'entesa amb Catalunya. Seguirà la doctrina del negacionisme  i pot ser es pleguin a seguir aplicant el 155 d'una manera encoberta. L'esquerra espanyola haurà perdut la seva identitat amb el canvi de poder, però sense fer canvi d'identitat davant la indignació catalana. No hi haurà desgel si no hi ha diàleg sincer de govern a govern. Quaranta anys de democràcia a l'espera de fer la democràcia liberal demostren que la transició del 78 de la dictadura a la democràcia ha esgotat tot el seu recorregut, com l'Estatut retallat de 2006. El sistema jurídic heretat de la dictadura no ha evolucionat ni ha sigut remodelat de manera suficient i acceptable en una democràcia liberal, ha sigut utiitzat per els conservadors del PP contra els interessos del poble  amb la reforma laboral i la llei mordassa, entre altres mesures favorables a les conveniències econòmiques de nombroses empreses vinculades al que se'n diu les elits. No es tractava canviar de govern perquè res no canviés. Ara veurem si el nou govern socialista espanyol és capaç d'acordar una concertació social i obrir diàleg sincer amb Catalunya o seguir administrant i imposant l'Estat jacobinista que li ha deixat el caigut Mariano Rajoy. Els so cialistes han arribat al poder sense adonar-se que tenen a les seves mans una democràcia imperfecte sense evolucionar més propera de la dictadura que de la democràcia liberal. A ells correspon decidir si volen progressar o seguir encorats en el passat. Aviat sabrem si hem malbaratat energies amb aquesta gent que no comença amb bones paraules per la nació catalana.

volen enfrontar i reventar

El nomenament de Borrell com a nou ministre d'affairs exteriors del govern socialista ha posat de relleu l'aproximació dels socialistes espanyols a la Societat Civil Catalana que discutix  a Catalunya el lloc a Ciutadans. Borrell és el vell polític que vol desinfectar Catalunya d'independentistes. Serà un ministre disposat permanentment a oposar-se a la autodeterninació de Catalunya. Per ell Catalunya és un territori espanyol i els cataans són espanyols, ni més ni menys que espanyols. Per Borrell fa anys que Catalunya no existeix.  Mal començament, si fem coincidir aquest nomenament amb els mossos ultradretans quer donen cobertura y participen en manifestacions espanyolistes. Mal auguri si els unionistes esbogerrats es permeten amb tota impounitat presentar-se a reventar qualsevol acte pro independència. És la teoria de l'enfrontrament sistemàtic i reventar. No els interessa cap diàleg. Només estan per la imposició de lo seu,  bandera espanyola a la mà com a símbol de combat. Realment fa mal als ulls i acaba resultant decebedor i ofensíu que hi hagi gent així, disposada a la amenaça buscant l'enfrontament per justificar violència. Més aviat és mostra de manca d'educació i d'incultura, propi de pobles primitius, salvatges, perseguidors del que no pensava com ells. És una mostra de cultura política plana o una demostració de que encara no hem superat els temps de la dictadura?  És possible que partits de caire feixista  puguin anar pels carrers blasmant contra els catalans i reventant actes catalanistes? On és la llei de partits? Només fou feta per il·legalitzar independentistes? No és punble que gent, bandera espanyola en mà, ataqui les llibertats dels demés amb tota la impunitat? Qui els protegeix? A qui interessa que hi hagi confrontació violenta entre gent catalana? Per què cal fer la vista grossa a aquestes activitats?

Ara, noves estratègies

El nou president socialista, sap que no es trobarà el pais millor que deien Rajoy i el seus. Zoido quan surtia del Congrés deia "dinero hay" defensant que s'ha de pagar l'augment de sou previst per serveis de l'ordre de l'Estat. Però d'ells no ha sortit parlar dels problemes dels pensionistes. Diuen que han creat milers de llocs de treball quan en realitat el que jan fet és facilitar als empresaris sense escrúpols reduir els salaris, fer contractes per dies, per hores, beneficiar-se de la precarietat. Han deixat restriccions arreu, a les Universitats, a la investigació, a la sanitat, a la justícia. Han beneficiat els negocis dels propers, apropant-se de dictadures com Guinea i Kazajhastant buscant fer negoci amb la venda d'infraestructures i obtenir inversions. No han descuidat el negoci de la venda d'armes a països dubtosos. S'han aprofitat dels fons europeus parlant d'estabilitat quan generaven la inestabilitat i fomentaven l'Espanya trencada espiritualment.  Han dificultat les infraestructures a Catalunya invertin una mínim part d'allò pressupostat. Ha marxat la intransigènciai ara diuen que arriba una etapa de diàleg i estabilitat, amb la renovació dels càrrecs i la regeneració del sistema. Possiblement acabi el monopoli de les elèctriques i s'impulsaran les energies renovables. Diuen que el socialisme espanyol impulsarà la repoblació doncs veuen massa  pobles abandonats. Immigrants no falten per treballar la terra, i donr-lis aquesta poissibilitat solucionarà moltes coses. El nou predsident del govern espanyol també ha dit que posarà en maxa una reforma constitucional en clau federal.  Evidentment no la pot imposar al poble català i sap que no dona cap garantia de respecte als drets nacionals del poble català. El vot de Catalunya és independència, no una parcela de territori federada a un Estat que ni ens vol, ni ens respecta ni està amb Catalunya encara que iu ordenin jeràrquicament. L'enfrontament promogut per la dreta reaccionària del PP ho impedeix, doncs segueix. Ahir mateix a Mataró. Al Senat l'espera un PP disposat a barrar el pas a qualsevol iniciativa de la nova esquerra. El partit socialisra busca estabilitat en tots els sectors, també en el territorial. Però sap que la estabilitat "a l'espanyola" equival a Catalunya a submissió i claudicació, cosa impossible d'acceptar per un poble que ha fet vot de fermesa en la defensa del dret a la independència de l'Estat. El primer que s'espera és el gest de descriminalitzar la dissidència i accepar el diàleg amb Catalunya, obert i sense limitacions.Comencen les noves estratègies. Catalunya se sent explotada fiscalment i amb competència deslleial cultural i comercialment parlant per un Estat que també es mou a nivell internacional. Catalunya no té ambaixades i infraestructura de govern que s'ha preocupat de destruir l'Estat Rajoy. Com no farem demòcrates a la primera amb el canvi, el que resultarà indispensable com a mostra de regeneració de l'Estat i amistat amb Catalunya,  es canviar els elements distorsionadors i anticatalans instal·lats als ministeris i les ambaixades. Catalunya que creix al marge de l'Estat  i és una font de prestigi, vol ser respectada i que no es portin més a terme polítiques  d'allunyament, restriccions, prohibició i apartament en els acords internacionals i la gestió diplomàtica i comercial de l'Estat fins ara irrespectuosa amb Catalunya. El socialisme espanyol ja sap que no es pot adormir el gegant català amb repressió i empresonant els líders independentistes.   El que s'espera també a Catalunya es que la justícia investigui les accions comercials d'Estat i segueixin destitucions de l'administració degradada.per l'autoritarisme.

Cau la mentida

Una falsa idea d'igualtat ha desligitimat la redistribució de la riquesa, promovent l resignació davant les desigualtats. La solidaritat queda en mans de les actitivitats caritatives, mentre s'accentua la discriminació.La idea de justícia tampoc serveix per crear una millor redistribució de la riquesa. Avui però ha caigut al Parlament el poder de la dreta conservadora que volia obrir pas a la dreta reaccionària. La moció de censura presentada per el PSOE ha tingut els seus fruits. Se li ha donat confiança per treure del poder la supèrbia. Queda per veure com serà el diàleg amb Catalunya. No esperem que continui el negacionisme  ni la repressió. Mesures esperem per alliberar els polítics catalans presos. Mesures esperem per restablir el règim democràtic i que es respecti la política catalana. Ha  caigut la mentida que molt bé il·lustrava amb veu amable la Ministra de Cospedal aquesta tarda aprofitant una compareixença abans de plegar. Un bon discurs i ja està ot guanyat deu creure. Però no es tractava de capanya electoral, sino d'una moció de censura al Parlament espanyol on el seu discurs no servia per res.  Pura demagògia del darrer minut. Ara esperem que la setmana vinent tinguem govern nou i veiem desaparèixer de l'activitat política tota aquesta gent que tat ens han perseguit. Ara serà el moment de posar l'Estat en el paper que li correspon.

política ninnundi

Manuel de Pedrolo deia que la llibertat  no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres. Aquesta expressió val tant per les dretes com per les esquerres, pels monàrquics com pels republicans, doncs ser lliure, segons Nelson Mandela, no és només alliberar-se de les les pròpies cadenes, sinó viure d'una manera que respecti i millori la llibertat dels altres. Ara s'ha posat de moda que  els grans responsables polítics a partits i institucions són triats i decidits fora de la via electoral. Uns amb tota la ingenuïtat i els altres amb tota la convicció de que han perdut la virginitat. La demoràcia sabem que no es fa per decret ni per acord politic, sinó amb l'educació i néixer cada dia. Però en la nostra societat política hi ha encara molts murris disposats a grimpar. Els grimpadors es pensen que tractant de ninnundis els que treballen i fan partit ja tenen obert el camí cap els càrrecs. Més aviat çes la raó dels ximples que diría Voltaire, doncs, com argumentava Sócrates, no reconeixen la pròpia ignorància. El que no es pot exigir als demòcrates és combregar amb la mentida i les veritats prefabricades amb paraules. El que cal és una aferrissada defensa de les llibertats, sense prejudicis i sense la corrupció que afebleix la democràcia i facilita el caciquisme.  La política ninundi que és la dels cacics i la que declara ninnundi als que proposen el que no es vol escoltar ni convé als cacics,  està condemnada al fracàs. Només correspon a societats verticalitzades, sense somnis i sense futur.