silenci com a la tardor

No ha deixat de sorprendre que el President del Govern espanyol no hagi volgut donar una roda de premsa en acabar la reunió amb el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, o que no hagin comparegut junts els dos presidents després de la reunió. Podien haver dit el que ens han dit els mitjans, que no hi ha acord en la consulta, però si diàleg. Dona la sensació que la manca d'acord en la consulta, que ja esperavem i dionavem per segur que no hi seria, els ha distanciat més del que ja estaven abans de la reunió. A més no deu haver agradat gens el paquet de mesures que demana la Generalitat al Govern espanyol. Havien de pensar a la Moncloa que els catalans no van a Madrid a no resoldre res. Però el president Rajoy no ha donat solucions, no ha fet propostes. S'ha tancat en la seva peculiar interpretació retroliteral de la Constitució, que considera il·legal tot el que no signifiqui submissió i obediència cega. No ha sentat gens bé a Catalunya aquesta manera de fer, i menys que la explicació del que no ha escoltat ni vist l'hagi donat la presidenta del PP a cartalunya llençant missils dialèctics contra el catalanisme. Donava la impressió de tenir totes les facultats d'atac obertes. Per la nit a més ha a apregut en el programa de la 13 "el cascabel" dient el que li semblava la qüestió catalana i l'escàndol Pujol, tot confús, sense limitacions, amb el somriure típic de les esclaves de Maria. Per una altra banda la ex nòvia d'en Jordi Pujol Jr. anava dient que hi ha molt més del que es diu i afegeix un zero al ja descobert. I ara se sap que va donar un ordinador amb informació als serveis d'investigació. La família Pujol estava doncs touchée en el punt fonamental i la noia pensava fer trontollar no sols l'imperi, sinó també les idees de l'imperi. L'escàndol posat en evidència d'un president corrupte autoconfés abans de conèixer els resultats de la investigació oficial, després de tants anys de ser-ho ens ha deixat bocabadats. Els silencis s'han fet ara en totes les qüestions. Sembla que la tardor hagi arribat anticipadament. Quan arribi setembre, com deia la cançó, molts deixaran el silenci de banda, parlarà el poble, L'11 de setembre és el dia de l'autoconvocatòria anyal per dir el que pensem. Com sempre serà la ciutadania la que donarà la solució, sense revenges, sense perdre el sentit comú. Deixem la follia per els que no entenen l'esperit català. Tots sabem, i el govern espanyol també, que la Constitució de 1978 és morta i ha acabat el seu recorregut històric.

corders sense pastor, llops aprofitant silencis

Fa uns dies que sóc en un hostal perdut a la costa catalana intentant que la tramuntana ventili les meves idees. La sorpresa la he tingut amb l'affaire Jordi Pujol. M'ha deixat trist. El passat m'ha tornat de cop des de la transició. Sembla que volguem destruir el passat. A l'Hostal els diaris desapareixen de bon matí només arriben. Les avies parlen del tema, i a la platja el mateix. Diumenge passat era la conversa a totes les taules a l'hora de dinar i a l'hora de sopar. Avui a la platja la gent comentava la demanda, més aviat exigència, de la Sra. Sanchez Camacho de que Pujol torni tots els diners que ha cobrat com a ex president de la generalitat. Avui he vist com la mateixa dirigent del partit Popular a Catalunya es llençava contra el president Artur Mas, com un llop atacant un ramat d'ovelles desprotegit abans de que el president Mas donés la roda de premsa i que la Moncloa fes el comunicat de la reunió President Rajoy/President Mas. Disposats a destroçar la dignitat de Catalunya i de les idees convergents, confonent de nou Pujol amb Catalunya. La presidenta popular a Catalunya ataca sense cap consideraciío, com si ella mateixa no tingués res que callar, com si fos perfecte i mai no hagués comés un pecat... És allò de que tiri la primera pedra tot aquell que estigui lliure de pecat. Això no ho pensen els que més criden contra Catalunya i els Pujol. El President Mas finalment ha comparegut davant la premsa a la sortida de la reunió amb el President Rajoy, i ha explicat que el diàleg segueix obert, tot al contrari del que deia la Sra. Sanchez Camacho adelantant-se al seu propi president Rajoy, de la que semblava la portaveu autoritzada tarda i nit. La política de l'atac cruel sense consideracions per la dignitat nacional catalana a la cerca de la rendició i sense mesurar-ne les conseqüències, és clar que no té futur a Catalunya davant la voluntat ferma de la mateixa societat. La política de oferir diàleg i seguir la legalitat el té tot. Els catalans no són corders sense pastor, els convergents tampoc. Els llops que pretenen aprofitar-se dels silencis dels caiguts no tindran lloc a la futura política de la transparència, doncs se sabrà tot, com es volen saber els pecats econòmis del vell ex president Pujol. Catalunya necessita possiblement nous pastors, però més aviat bons conductors de la ciutadania cap el seu alliberament de la tirania i obsessions de la dreta espanyolista. La ciutadania ha de despertar del seu somni i de la decepció. Ara convé que comenci a decidir per ella mateixa, que decideixi qui l'ha de conduir amb responsabilitat i claredat. Els corders hauran de ser pastors d'ells mateixos. Els nous pastors han de triar un corder sense taques negres, sense forats amagats, uns pastors capaços de frenar els llops que s'els apropen. Cal que catalunya no es deixi dur per la reacció de la indignació radical cap els braços de l'enemic. Els errors i falsa creença en els déus del poder no ens ha de fer ara tornar sumisos als desitjos dels falsos déus del poder espanyolista, a les interpretacions personals i interessades de la Constitució que presenten a l'opinió pública els dirigents dels dos partits nacionals espanyols disposats a impedir el dret dels catalans a dur a terme la consulta democràtica decidida pel 9N. En el futur, els demòcrates de Catalunya que seguim creient en el fet nacional català malgrat que a Espanya diuen que no, que som una regió amb un passat mil·lenari unit a Espanya, haurem de estar units i forts per realitzar els nostres drets democràtics. La visió catalanista de la democràcia no és la mateixa d'Espanya, sens dubte. Caldria veure ara que dirien els teòrics com Bertrand de Jouvenel, Alexis de Tocqueville, Gambetta, Kelsen, Hauriou, Hayek, Mendés France, Rousell, Gramsci, i tans altres de diferent ideologies i pensaments en situacions com la que vivim a Catalunya i Espanya. Pels catalans ara ja és clar que no volem llops aprofitant silencis de l'arbre caigut. Hi ha qui ha cregut que la roba bruta es rentarà a casa. Però d'altres volen fer llenya de l'arbre caigut. Segueixen predicant sense donar blat.

Pujol, objectiu sensible

El President Pujol és com un arbre caigut. Ara s'en vol fer llenya. Però han encès un foc al seu costat que és el de l'anticatalanisme militant. Ja sabem que les coses de la política no són dolces, sinó ben cruels. El vell president ens ha deixat estabornits. La sorpresa de les seves explicacions i demanar perdó publicament ens ha fet pensar immediatament que volia tapar alguna cosa. La supèrbia del poder caiguda per un frau fiscal i la mentida permanent de la seva realitat econòmica i l'ació depredadora amb negocis de tota una família assentada en el poder màxim de Catalunya que és el que ha tingut estat judicial i màxima polèmica informativa. La confessió del vell president ha donat ales als partidaris de l'unionisme per sortir atacant, amagant també les seves porqueries. Haviem comés l'error d'identificar els Pujol amb Catalunya. Jordi Pujol era el referent obligat. Però caiguts els Pujol, ha de quedar clar que no caurà Catalunya. Ara tenen una persona contra la qui llençar els cohets de la indignació i la decepció ben exteses a Catalunya. Cal per[o separar el fet catalanista del fet del frau fiscal i l'engany. Sembla el cas Cambó, del que mai no hem sapigut i es parla de l'origen de la seva fortuna. Ara però es poden saber moltes coses, i s'han de saber. L'important no 'es tenir, sinó com s'han generat els beneficis o capìtal de que disposava familiarment i perquè no s'han pagat els impostos corresponents, mentre els ciutadans estem sotmesos a un control fiscal com mai. És sorprenent que això es decobreixi ara, per la seva pròpia iniciativa quan Catalunya ha iniciat la llarga marxa per la seva sobirania nacional. Han passat més de 30 anys sense cap control no revisió de comptes i declaracions. Cal preguntar-se com ha sigut Possible. Pujol no és l'únic arbre caigut. La llenya pot ser a més dolenta si els arbres corcats eren al costat, a dreta i a esquerra. Amb en Pujol acaba la política clàssica i comença el temps nou, el de la república dels ciutadans, contra la misèria, la rutina,la injustícia social i la opressió, la desigualtat i la manca de progrés. La transparència que promet la casa del rei que també està per veure, ens dona avís de que el secretisme del poder, el silenci i fer les coses d'amagat ja no serveix. Encara que no creiem en el futur monàrquic, és prou evident que el jove rei d'Espanya vol canviar les coses i allunyar la família del poder dels negocis privats, serà allunyar la corrupció. Esperem que sigui real. Exemple a seguir a Catalunya també. Cal entendre la situació i no deixar-se portar per la demagògia fàcil del blasme.

unitat forçada, fugida de capitals

De nou el rei d'Espanya ha recordat que la unitat d'Espanya és cosa feta i no ha de canviar. I com Catalunya forma part d'Espanya que diu és plural i diversa, doncs no cal donar-hi tantes voltes que tots som espanyols i res no ha de canviar. La Vicepresidenta del Govern espanyol Sra. Saenz de Santamaria ens torna a recordar que el President Mas no ha de parlar amb el President Rajoy de coses que tinguin relació amb la consulta que té decidida el Parlament de Catalunya. Que això no és cosa a discutir, doncs no hi ha lloc per a cap consulta que consideren anticonstitucional. D'altra banda i casi simultàniament tota la premsa s'en fa creus de la confessió del vell President Pujol dels diners que tenia en paradisos fiscals la família, herència, segons explica el mateix honorable Pujol, del seu pare també banquer. És possible com deia aquest matí privadament un reconegut polític, que el càstig seria no deixar-li dir mai més la paraula pàtria, prohibir-li servir-se de la paraula pàtria. Temps sobrat i mitjans tècnics i jurídics suficients i a l'abast va tenir durant aquesta 34 anys passats per resoldre les seves diferències amb la Hisenda espanyola i liquidar el deute fiscal mentre d'altres ho feien amb més dificultats financeres que el mateix president.El més lamentable ha sigut la decepció de molts bons ciutadans, gent senzilla, amb la sorpresa de la notícia de la confessió pública. El que és clar també és que el fet no paralitzarà el desig de Catalunya a obtenir la llibertat. Tampoc paralitza el procés de reconstrucció i unificació de les esquerres, la voluntat de transformar la societat. El que confirma és l'existència d'una dreta que no ho dissimula.

política on vas?

Existeix una confusió entre els partits clàssics. Dreta i esquerra es diferencien poc quan es tracta de parlar de la nació oficial.Ho van demostrar a l'hora de baixar el cap davant les exigències de control pressupostàri imposades per la troika europea. Hi ha països que han sapigut conservar el seu model dins d'organitzacions més amples i obertes, com el cas de la francofonia implantada per França o la Commonwealth per Anglaterra en les relacions amb les seves antigues colonies. Hi ha qui recorda encara l'abolició de l'esclavatge. Hi ha però encara països sptmesos per incapacitat i d'altres que diuen no a la seva sort de viure sense llibertat. Han caigut imperis i Estats que es donaven per intocables. Hi ha identitats nacionals que sempre han existit, amb la veu ofegada, però que volen construir una nova societat, fugir de la degradació actual. Anem camí de refundar la democràcia i de reinventar Catalunya a Europa, un govern de tots per tots en lloc dels governs despòtics vestits de presidencialisme i a més contraris al desenvolupament de la personalitat nacional de Catalunya. Hem de ser un poble capaç d'exigir, de reivindicar, convertir la democràcia en una acciò de solidaritat constant, com deia Pierre Mendés France parlant de la República Moderna.

exigir el referèndum del 9N

La societat civil demana construir un país millor en un marc de regeneració i de participació democràtica. Avui s'ha presentat a l'opinió pública un Manifest d'un grup d'entitats encapçalada per la International Commission of European Citizens, el Cercle d'Estudis sobiranistes, la Fundació President Macià, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, FNEC, Procés Coistituent, CADCI, Intersinical CSC i altres entitats i personalitats polítiques a títol individual. Els convocants assumeixen un compromís actiu en defensa del referèndum, per evitar que puguin prosperar propostes de claudicació o de dilació. Un país millor, democràtic, participatiu i socialment just exigeix fer pinya, associar esforços, col·laborar, mobilitzar i ajudar a reforçar les infraestructures necessàries per a la realització efectiva del referèndum del 9N. Els convocants deien que el referèndum és la clau del futur i imprescindible per a oficialitzar el procés d'autodeterminació. El Referèndum deien els convocants als periodistes i assistents ha de ser convocat oficialment per les institucions catalanes, o sia el Parlament i el Govern. Que es pugui expressar la voluntat popular a Catalunya és un clam just en un sistema democràtic que es diu modern, que no pot negar-se a acceptar l'existència de nacionalitats històriques amb el dret a desenvolupar la seva personalitat nacional.

de nous i de vells

Que ens diguin que no ens retornen part dels impostos recaptats a Catalunya i que tenen altres destinacions és cosa sabuda. Amb les balances fiscals fabricades a Madrid no ens diuen res de nou, apart de rebaixar-nos el que nosaltres reclamem, amagar que inverteixen menys a Catalunya. I els que gaudeixen dels notres diners posen el crit al cel per què ara se sap i ho sap tothom que Catalunya té dificultats per què altres naveguin amb abundància i falsa riquesa. I Com era d'esperar ens diuen que s'ens queden els diners i que no pensen reformar la financiació autonòmica. És més pràctic i ventatjós tornar-nos els diners com a prèstec. L'ofec està servit. La confusió descoberta