cap un nou escenari?

El breu missatge de deu minuts ha permès al President Mas demanar unitat als catalans parlant d'uns nous escenaris per vindre. Ha afegit el tema de la persecució judicial criminal de que és objecte. Però no ha aclarit res més, no ha anunciat eleccions, Tanquem doncs l'any amb els dubtes del que és farà.Les paraules del President Mas no han entusiasmat l'audiència, ans al contrari, ens han preocupat. La imatge que veiem era la d'un polític acorralat, una persona amb aire de cansanci. Sembla que intenti guanyar temps i no convoca eleccions. El nou escenari no serà precisament el que ens dibuixa el partit que disposa del govern a Catalunya. La irrupció de noves forces polítiques avui extraparlamentàries com la indefinida "Podemos" i el creixement de la parlamentària liberal i unionista "Ciutadans", més l'aparició de "Moviment d'Esquerres" sumant els socialdemòcrates de Nova Esquerra Catalana i els socialistes de Moviment Catalunya, permet anunciar una unitat impossible en el front electoral tenint en compte que ICV d'una banda i CUPS aliada amb Procés Constituent per un altra banda, aniran per lliure. La solució és com diu el President d'ERC Oriol Junqueres, convocar eleccions quan abans, unes eleccions constituents, amb decidida voluntat de que el poble esculli a l'hora de votar els diputats si vol les llistes que s'han pronunciat per declarar la independència i construir una Catalunya independent en relació del Regne d'Espanya, o les llistes dels diputats que no volen que Catalunya sigui un Estat independent i tot segueixi com fins ara sense donar a Catalunya la oportunitat de celebrar un referèndum per decidir el seu futur polític. El nou escenari es presenta amb veritables dificultats per posar-hi l'obra a interpretar, el decorat, i triar els actors. També s'ha de valorar l'audiència i l'interès del públic.Un dels problemes més importants és considerar si el públic, és a dir el poble, gaudirà d'una democràcia participativa o es quedarà en una democràcia representativa que és el que tenim ara i es considera com una democràcia consolidada. Cal que el poble no es cansi i s'apunti a l'abstenció com a forma consolidada de protestar contra el mal govern. En el nou escenari l'abstenció i posar-se d'esquena és una actitud errònia. La unitat ha de ser en la participació política activa i la defensa de la llibertat i la justícia social a travers els partits polítics. La unitat política en forma d'hivernació dels partits en lloc de plantejar un govern de concentració després d'unes eleccions, per construir unitariament les institucions del nou Estat és un error de plantejament que no pot considerar-se en l'actual escenari de la política catalana. Intentar desgastar l'esquerra catalanista amb la política d'anar passant a l'espera del miracle és un altra error vestit en nom de la unitat inexistent ni a dreta ni a esquerra. No, vulguin convertir la unitat en l'abraç de l'os. L'únic escenari viable són unes eleccions amb els partits amb nom i cognom.

una sobirana abraçada

Bon Nadal y Any Nou és un desig amb segona lectura. La gent catalanista es passa missatges de suport i confraternitat. Acabo de rebre una felicitació de Nadal d'un bon amic que em desitja que el 2015 representi un gran salt endavant per l'assoliment dels nostres somnis, un País sobirà, més just i més democràtic, amb una gran i "sobirana" abraçada. Una altra bona amiga em recomana no parlar més d'independència de Catalunya de l'Estat Espanyol, sinó que hem de reclamar la independència en relació de l'Estat Espanyol. Cal no fer mai més ús de la definició gramatical de la preposició "de" que té un sentit possessiu. I té raó, no volem sentir-nos posseïts per l'Estat Espanyol, ja estem prou embolicats amb els acords del Sr. Montoro i la Generalitat que asseguren la no necessitat de retallar ens públics a Catalunya per l'exercici 2015. Ara cal que els responsables de l'acció política dels dos grans partits catalans s'inspirin d'aquests missatges i es convoquin eleccions al Parlament de Catalunya. Que a aquestes eleccions es pugui presentar qui ho tingui per convenient, doncs seran constituents, i per molt que es queixin els partidaris de l'unionisme contraris a la independència de Catalunya, aquestes eleccions seran plebiscitàries si el poble ho decideix.

porros, alls i sebes

L'estil de vida catalana no es pot definir amb un pagès gras tocat amb una barretina ni amb una mostra de castellers esperant el moment del porró de vi i la butifarrada, convivint amb la indiferència de la cultura de molta gent procedent de països d'amèrica llatina o del magreb. Catalunya, com diria el mestre Isidre Molas, és un sol poble que no es pot dividir per raons de classe, llengua ni origen de les persones. Els catalans tenim també el dret a ser diferents. Fer el nostre estil propi de vida, cohesionar la diversitat avui dispersa al territori, exigeix una regularització política amb intervenció de la ciutadania, que vol dir amb responsabilitat. Si és necessari que els estudiants de tots els graus coneguin el territori, les formes de vida i de treball, les activitats agrícoles i ramaderes, les activitats no intel·lectuals, la biodiversitat, que aportin el seu criteri en la selecció i avaluació de l'ensenyament, la formació indispensable per la organització del futur polìtic d'un poble que creu en la democràcia com a forma de vida. L'estil de vida catalana no es troba en la forma de fer i ser dels senyors amos de les indústries o dels negocis que donen diners, especulin o no, sino que es troba en l'esperit de treball, de construir, de fer pinya, en la constància, en el manteniment de la paraula donada, en el respecte a la llei civil, en la generositat i crèdit per qui necessita ajut i cooperació per sortir de la pobresa o per aixecar-se d'una caiguda empresarial. Cal que el jovent es comprometi en la lluita per ajudar els infants de famílies sense recursos i en risc d'exclusió social. Cal trobar un estil de vida adient per una Catalunya nova, l'eliminació de les diferències socials, l'assignació de la riquesa a la construcció d'un país nou, la dedicació de la intel·ligència a trobar i formar les vies de progrés.

enaltiment de la misèria

El Consell de Ministres d'ahir divendres ha acordat apujar el salari mínim a 648,6 euros mensuals i les pensions un 0,25%, o sia altres 2 euros mensuals de mitjana per pensionista. Prou s'en ha parlat del que signifiquen aquests ingressos per molta gent com per ara posar-se a celebrar-ho dient a més que l'economia es recupera. El President vol l'estabilitat dels dos grans partits espanyols en el moment que veu la irrupció de les notes discordants, Podemos i els partits nacionalistes catalans. Fia la recuperació a l'alternància. No amaga que el discurs del Rei de dimecres nit fou redactat per l'equip de Presidència. Han fet del Rei un presoner de la paraula i del poble uns adictes a la misèria vergonyant i a les notícies de la jet. Ara ens assebentem pel diari El Mundo d'avui que els joves de les famílies Botin i Morenés estan decidits a celebrar una festa de fi d'any a Gstaad, localitat dels alps suissos on només s'hi passegen els rics i corren rius de Dom Perignon. No sabem si preguntaran al jovent que anirà a la festa d'on han tret els diners per gastar durant aquestes festes i quines targetes de crèdit fan servir. De totes les maneres dificilment es trobarà aquest jovent fill de pares rics amb gent que només guanyi 648,67 euros mensuals que estan pewr sota del lindar de la pobresa de 2013. Les revistes del cor i els diaris sensacionalistes ens haurien de donar més notícies d'aquestes celebracions dels rics espanyols per ajudar els pobres a somniar amb un futur millor, sense enveges, amb la conformitat del penitent permanent o animant la movilització per substituir la casta governant per un govern del poble al servei del poble. L'enaltiment de la misèria malauradament, seguint els fets reals, ambn les imposicions de la poca feina que hi ha, és el discurs que la gent millor ha entès. Cal ser pobres per què uns quans visquin millor i protagonitzin ONG's i obres socials. Cobrar un salari encara que sigui miserable vol dir que l'economia esapanyola va be, els rics són més rics i els pobres segueixen igual de pobres, encara que són uns quans més, comparats amb les estadístiques de l'any passat. El canvi és cada dia més necessari per regenerar la moral de la societat. Cal canviar de discurs i fer el de l'enaltiment del progrés social. No és moral que els Governs i la societat trobin correcte i permetin que el problema social i la cooperació internacional l'hagin de resoldre Càritas, les parròquies, la caritat, els minvats Ajuntaments i l'obra social d'alguna Caixa d'Estalvis ara convertida en Banc.

ancorats al port del passat

Un Rei que es diu monarquia moderna ens diu que som una democràcia consolidada. Ho diu des de palau i amb una bandera espanyola al costat. No ha vist el que passa al carrer menys encara que els indignats ja son majoria al menys en les enquestes. Parla d'alternancia en el poder referint-se sense dir-ho als socialistes del PSOE i als populars del PP, i no veu que hi han altres forces polítiques a l'Estat que reclamen el seu lloc. No es clar el que entén per democràcia. No som una democràcia consolidada. No aclareix que entén per democràcia. Només es refereix a la constitució de 1978 que considera la guia de tot el sistema. No parla de participació ni de transparència en la gestió. Ataca la corrupció i l'atur de paraula tot defensant un hipotètic estat del benestar que avui és inexistent al Regne d'Espanya. Sembla que vagi de bona fe. Però no es pronuncia políticament. Semble que el seu discurs adhereix els plantejaments del govern central. Trobem frases buides en el discurs, desconeixement real del fet nacional català en la redacció. Nega com ha fet el Govern del PP i el Tribunal Constitucional l'existència d'una nació catalana mil·lenària que si coneix la història i es anterior a la mateixa Castella, i parla d'una Catalunya indefinida a l'Espanya actual recordant l'existència de diferències, demanant una estabilitat que tampoc existeix amb els atacts que reb Catalunya des de Espanya en les seves representacions institucionals, llengua, economia, cultura, societat. No marca un autèntic camí per la regeneració i es perd en la complexitat dels temps. Un discurs escenificant la continuïtat propera al continuísme del sistema i la creença oficial i de conveniència en l'esperit constitucional de 1978, i la falsa creença en una unitat històrica i política que ningú no va proclamar a Catalunya, ans al contrari del que ara diu aquest rei jove voliem i creiem en el reconeixement de Catalunya com a nació. Catalunya ha sigut la gran traïda per la Constitució de 1978 impulsada per una comissió a més amb participació catalana de dretes i d'esquerres. Per els catalans la Constitució de 1978 fou un frau històric si ara ens diuen que la menció de nacionalitat històrica no es va incloure a la Constitució referida a Catalunya, si ara a més ens diuen que no tenim dret, cap dret a decidir el nostre futur polític davant la negativa del Govern espanyol i del Tribunal Constitucional a reconèixer el fet nacional català i a fer a Catalunya un referèndum d'autodeterminació. Vist el començament d'un discurs ancorat en el port del passat, aquesta monarquia es converteix en inservible per Catalunya a la que es veu considera un territori incorporat constitucionalment com una part més del seu regne. Nega ara els drets polítics de la minoria catalana. Si el poble català que va votar si a la Constitució es va deixar enganyar el 1978 és una qüestió que ni pensa tocar. Ara cal interpretar el que convé al sistema que dona suport a la monarquia espanyola, no el que diuen el sentit de la democràcia moderna i les resolucions de les Nacions Unides sobre el dret d'autodeterminació dels pobles. Catalunya és per aquest rei jove un territori més que no pot decidir res per si mateix. Tant sols les competències administratives que diu la Constitució de 1978 i prou. La polpìtica queda per els grans partits d'Estat. Les minories nacionals no reconegudes com a tals són de caràcter decoratiu i no compten en la política espanyola. L'escenari queda ben dibuixat i no cal fer-se il·lusions amb una monarquia que demostra no tenir cap sentiment democràtic ni liberal envers Catalunya. No honorarà mai el President Macià, ni farà res per l'anul·lació de la condemna a mort del President LLuís Companys. Volen ignorar la història es creu o vol fer-nos creure que la nostra història comença el 1978. Ni els catalans afusellats fins els anys 50 per haver defensat la II República, ni els milers d'exiliats i represaliats a l'interior li diuen res. Millor ignorar-ho. Aquesta monarquia jove es vol construir reinventant la història a la seva conveniència. Cap gest, cap detall, Tot i tenint l'oportunitat aquesta monarquia jove no obra cap porta al diàleg ni a l'entesa democràtica per construir un futur per a tots dins del marc europeu.

és legal l'Estat?

Ens costa fer-nos aquesta pregunta perquè estem, acostumats a veure l'Estat arreu. Hem nascuit amb unj Estat dionant instruccions i ordres del que s'ha de fer en tot. Ha sigut pert a tots un fenòmen integrador. A més l'Estat ha permés el funcionament de la Constitució. Estat i Constitució no han sigut elements discordants. L'Estat és ordre, ordre normatiu. Però quan es troba en procés de desintegració deixa de ser un ésser real, deixa de ser útil, deixa de ser un ordre ideal si seguim l'estudi de Hans Kelsen sobre "l'estat com integrador". Per poder trobar solucions cal separar l'ordre constitucional del dret. La Constitució enferma el dret quan la Constitució es converteix en font tancada. Però quan la Constitució se subordina a altres principis rectors supranacionals, la legislació pot arribar a ser un cos estrany a la Constitució. Noves formes d'integració jurídica apareixen en les formes de vida comunitària europea que poden impedir la desintegració de l'Estat fallit impedint la contradicció llei/Estat amb la aparició de nous àmbits, reintroduïnt l'administració al nou Estat. Cal impedir l'aparició de més dret inautèntic darrera la llei feta per l'administració de l'Estat. No hi ha doncs veritable vida jurídica si la llei no està presidida pel valor de la justícia a la que s'ha de sotmetre l'Estat. S'ha de fer aixís que la idea de justícia que és la ideologia del dret, sigui la ideologia de l'Estat i la seva administració. L'Estat s'ha de retrobar en l'assistència i el benestar de la ciutadania, fent més ample al idea de justícia que passa a ser distributiva en lloc de limitar-se a fer el paper d'Estat policia. L'Estat es pot trobar amb que tant la legislació com la jurisprudència en un estat social siguin fetes al marge de l'Estat, i que la integració social s'hagi de fer obrint les portes de l'administració al control ciutadà de la gestió pública, permetent la participació política sense enganys, donant contingut material de la democràcia. Hi haurà d'aquesta manera contingut integrador si la nova democràcia és viscuda i desenvolupada pel mateix ciutadà que gaudeix de les seves realitats, fer un dret autèntic, un Estat legal, una Constitució que no limiti la llei portadora dels valors de la justícia ni es contradigui amb la llei suopranacional.

com cadells, il·lusions trencades

Aquest matí el discurs de Pablo Iglesias no ens ha deixat bocabadats. Esperavemque diguès exactament el que ha dit. Dret a decidir, si. Però no a la independència de Catalunya. A Madrid avui els dirigents del PP i del PSOE dormiran tranquils. Pablo Iglesias no s'ha desmarcat de la doctrina oficial. El Rei Felip VI podrà fer el seu discurs repetint l'estrofa de la importància de la unitat d'Espanya. Els tres grans pàrtits espanyols ja s'han pronunciat respecte de la qüestió catalana. Tots coincideixen en que Catalunya no té dret a la seva independència de l'estat espanyol. Tampoc estan disposats a millorar l'autogovern de Catalunya. Això vol dir que els catalans ens hem d'espabilar i no fiar en els partits espanyols. JA només manca que caigui a Catalunya el premi major de la loteria nacional. La festa de la unitat seria indescriptible com també les envejes mal dissimulades per què Catalunya s'haguès emportat els diners del premi. Ara els convé crear un clima de concòrdia col·lectiva i que tot va bé com amb l'anunci de Freixenet que els ha donat la lliçó del que s'ha d'impulsar en la comunicació. Nadal és el millor moment. I Pot ser algú animat per l'esperit nadalenc deixarà en llibertat els joves anarquistes detinguts. No és moment de crear més malentesos ni donar més motius a la indignació del jovent sense feina ni futur. Les festes de Nadal han de ser vir també per la reflexió d'uns i altres. Els que no volen parlar que parlin. I els que no volen convocar eleccions que es decideixin a demanar a la ciutadania que digui la seva. El país català necessita més llibertat, més democràcia, més justícia social i més comprensió i tolerància. Això tampoc ho ha entés en Pablo Iglesias. El catalanisme d'esquerres acaba de guanyar el pols a Podemos a Catalunya. Les eleccions diran aviat qui té raó. L'espanyolisme avui no és la divisa de res a Catalunya, més aviat l'espanyolisme a Catalunya és la divisa del no res.