noves alternatives polítiques

Deia Francisco Rubio Llorente en un article sobre la socialdemocràcia que publicava el diari barceloní La Vanguardia el 29 de juny de 2015, que socialistes i Podemos busquen, per diferenciar-se, formes diferents d'entendre la socialdemocràcia. També Angel Ros publicava amb RBA "L'alternativa socialdemòcrata". Antoni Papell, el 2012, havia publicat amb editorial FOCA "el futuro de la socialdemocracia. Ideas para una nueva izquierda". Juan F. López Aguilar, avui eurodiputat del PSOE, el 2013 publicava a CAtarata "La socialdemocracia y el futuro de Europa". Iñigo Errejon, amb editorial Icaria publicava elo 2015 "Construir Pueblo. Hegemonia y radicalización de la democràcia". Cap d'ells fuig del tractament dels problemes polítics per altres vies diferents a la democràcia. Les vies clàssiques tothom a l'esquerra està d'acord en que no funcionen. La divisió tradicional esquerra/dreta s'ha de superar d'aquesta manera per una política de clar contingut social, el país real diria Errejón, la majoria dels de baix davant els de dalt, democràcia /oligarquia. S'han atacat postulats liberals per la seva perspectiva individualista per què s'entenia que les idees i principis liberal democràtics eren incapaços d'impedir la diferenciació amic/enemic. Peròper la socialdemocràcia és inacceptable tota política que pugui acabar en el despotisme tecnocràtic, reaccionari en lo social, com està passant a Europa darrerament, establint pactes amb dictadures com la turca per salvar la seva pròpia crisi i desatendre refugiats. Es van exagerar optimismes i ara es fa el mateix amb el pesimisme pel moviment econòmic, volen controlar i manipular el pensament de l'opinió pública, les masses en definitiva. La socialdemocràcia es defineix en la seva oposició al centredreta proposant també una superació de la democràcia representativa que fins ara ha permès allunyar del control de la gestió pública tota la ciutadania després de celebrades eleccions. La socialdemocràcia ha d'apostar per una democràcia més radical sens dubte, fomentar la participació ciutadana al'hora de decidir en lloc d'imposar-li decisions, fomentar la convivencia social i ola comunicació, refer el model econòmic perquè aporti més valor econòmic amb la innovació, introduir una reforma tributària amb la què paguin més aquells qui tenen més, animant els sectors productius a més de donar un tracte residual al sector immobiliari. Com deia Rubio LLorente al final del seu article "les úniques diferencies serioses entre les diferents maneres de concebre la socialdemocràcia són les que resulten de la solució que es proposa per conciliar la tensió entre l'economia de mercat i democràcia..." Dificilment podran encaixar en la socialdemocràcia aquells qui creguin que es poden adoptar mesures d'asfixia de la iniciativa privada, són partidaris de polítiques socials ultraconservadores, aproven les retallades salarials i els contractes laborals precaris, no dialoguen amb els sindicats i empobreixen la població protegint l'acumulació de riquesa en mans d'uns quans. El futur de la socialdemocràcia no passa doncs per partits que autonomenin de centre disposats a fer quan convingui a un brusc viratge cap a la dreta o pactar amb la dreta per conseguir espai de poder..

serem més pobres

Els Bancs i les autoritats financeres ens diuen que creixerem menys del previst, tindrem més despesai deute a reduir, menys cotitzacions a cobrar la seguretat social i per tant que tots serem més pobres. Ara es dona a Catalunya la culpa de tot el que passa a Espanya i tornen les amenaces. Ens ompliran d'insults, encara més dels que ja rebem i diran que el nostre govern ens porta a l'abisme. Es tracta de intimidar per crear impotència i decepció envers el procés, crear contradiccions per generar desafecció. Provocar la idea de la fractura social fou un bon invent, però fracassat a la primera doncs en cap cas s'ha ressentitla convivència tot i l'utilització de "franctiradors" molt ben ensinistrats per fer-se els ofesos i crear dubtes. El que és ceret i real és que les pensions no pujaran, que els salaris seran sempre regulats a la baixa, que els Bancs no ens donaran res pels nostres estalvis. Però hem d'estar tranquils pensant en el futur de la desconnexió doncs ens espera un futur de llibertat i democràcia dins d'Europa diguin el que diguin des de la actual capital de l'Estat espanyol. Ha de quedar sempre clar que els catalans no tenim ni busquem raons amb els ciutadans d'Espanya. Que sempre s'han invertit, com ara de nou les coses, les culpes i les responsabilitats. Les discussions sobre la no dependència i la independència són amb el govern d'Espanya no amb la ciutadania espanyola. Contra les mentidesdel govern espanyol hem d'exigir informació veritable i contrastada. El Ministeri d'Hisenda ha d'exlicar en que es gasta els diners que no vol donar a les Comunitats Autònomes. La situació actual tots sabem és indigna. Ara si és clar que estem sotmesos a un espoli fiscal indubtable. Es queden el que recapten a Catalunya i ens retornen misèries i prèstecs amb els nostres propis impostos. Tota la preocupació és mantenir l'estructura de l'Estat. No importa la vida de les persones, com tampoc la dels refugiats que esperaven rebre asil a Espanya. Ens cal ara compromìs de solidaritat i cooperació per fer front a la nova crisi que ens ha preparat l'estructura de l'Estat per impulsar amb una cançó malsonant i un discurs compulsiu de negacionisme el desgast del desig del poble català partidari de la independència, la desafecció creixent i la caiguda del govern democràtic de Catalunya. POdrem ser ara ,més pobres per la mala gestió del govern de l'Estat. Però això no ens farà renunciar al que som i volem ser. Que l'espoli s'amplii als ingressos ordinaris de les famílies no ens ha de fer perdre cap sentiment ni renuncicar a la nostra dignitat col·lectiva. Si alguna decepció hem de tenir és precisament amb qui ens insulta, ens maltracta, ens menysté i no ens respecte com a poble portador d'una noble identitat nacional.

Tractats internacionals, flexibilitat, integritat i conflicte

Pacta sund servanda és un principi de dret que ha presidit sempre el compliment dels Tractats Internacionals ratificats pels Estats. El Dret Internacional viu d'unes fonts inalterables que es posen per damunt del dret nacional i el corretgeixen. No existeix la inmunitat, ni privilegis i excepcions a l'obligació de garantir el compliment dels Tractats que avui formen part del dret intern d'un Estat creant el que coneixem com dret internacional. Existeix un Conveni sobre l'Estatut dels Refugiats, fet a Ginebra el 28 de juliol de 1951 al que es va adherir el Regne d'Espanya el 14 d'agost de 1978 (BOE 21 octubre 1978).Espanya es va adherir a més el Protocol sobre el dit Estatut dels Refugiats, fet a Nova York el 31 de gener de 1967, el 14 d'agost de 1978 (BOE 21 d'octubre de 1978). La Unió Europea disposa d'una Directiva 2001/55/CE que fou transposada al dret espanyol per Reial Decret 1325/2003, de 24 d'octubre. En consequüència, pot gaudir de la condició de refugiata Espanya tota persona que demostri temors fundats de ser perseguida per mootius de raça, religió, nacionalitat, pertenència a un determinat grup social u per opinions polìtiques, que es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no vulgui tornar-hi. La concessió de l'estatut no és automàtica i calen sempre aclariments. S'ha de diferenciar el refugiat de l'immigrant que ha fugit del seu país a la busca d'un futur econòmic millor. Els refugiats han de gaudir des de el primer moment dels drets i llibertats fonamentals, i els Estats han de actuar solidariament. Donar empara als refugiats exigeix un esforç de soliddaritat internacional. Les Nacions Unides, contrariament al que la Unió Europea ha pactat amb Turquia, prohibeixen el rebuig i les devolucions. La Convenció que també determina les raons per negar l'estatut de refugiat i les causes del seu cessament, obliga al refugiat a respectar les lleis i no delinquir. El Govern d'Espanya ara fuig d'estudi a l'hora de decidir acollides i no permet a les autoritats locals presentar alternatives per l'acollida de refugiats procedents de la diàspora de la guerra Siria o d'Irak. Es manté aïllats com en camps de concentració tota la gent que ha fugit de Siria, Afghanistan o altres països en conflicte i sotmesos a la violència i no han p0ogut anar més enllà de les fronteres mediterrànies. Europa es tanca a la acollida de nous vinguts i ara vol seleccionar els que ja hi són. Els Tractats donen flexibilitat per la seva execució. Però sense sentit humanista i de comprensió de les problemàtiques alienes, sense fer res per millorar la situació dels fugits de la persecució i dels conflictes bèlics entre radicals, dictadors i totalitaris, sense fer res per integrar-los a una nova vida provisionals fins que canviin les coses als territoris dels que van sortir, es evident que els Tractats es trenquen per incompliment. L'incompliment dels Tractats és font de conflictes com ja passa ara a Grècia amb la revolta dels refugiats que no volen tornar deportats a Turquia. La desintegració social és palesa. La imatge dels dirigents europeus de vacances aquesta setmana Santa mentre els refugiats perduts pel sudest europeu passen gana, fred i malalties només protegits per la població civil que els dona ajuda, és l'imatge de l'Europa plutòcrata incapaça de fer un sacrifici per recuperar una poblaciño que perd tota esperança en el maltractamesnt, l'abandó oficial i la misèria a la que es veuen abocats. El Regne d'Espanya hauria de canviar la seva manera de fer internacional i entendre d'una vegada que els Tractats i Convencions Internacionals s'han de complir en lloc de tancar per vacances. Al final ha sigut més senzill tractar i negociar amb una dictadura el pagament de 6.000 milions d'euros que destinar aquests diners a la integració i recuperació de refugiats arribats a territori europeu.Europa dona per bons pactes contra la llei, els drets humans i el dret d'asil. Però el negoci de compravenda d'armes continua viu i en augment.

desconnexió negociada via referèndum?

Després de tants fulls de ruta parlant de Declaració Unilateral d'Independència de Catalunya en acabar un determinat procés i el temps preestablert, ara ens trobem que la gent del govern no veu clar que es pugui fer una DUI i aposten per negociar la desconnexió o fer un referèndum pactat amb l'Estat espanyol. gens atractiva per què el que s'esccau és en tot cas fer un referèndum a la catalana, o sigui d'acord amb el dret de les Nacions Unides, amb independència del que digui l'Estat. El dret espanyol està supeditat al de les Nacions Unides i no s'hi pot oposar ni contradir-lo. A Catalunya preval la fermesa democràtica, la qual cosa vol dir que Catalunya com a poble té dret a que se li respecti la seva dignitat col·lectiva. La Sentència del Tribunal Constitucional 36/1991, de 14 de febrer senyala la connexió en el nostre dret dels Tractats sobre Drets fonamentals que regulen moltes de les mateixes matèries que formen part del nostre sistema de drets fonamentals. Aquest Tractats són un paràmetre interpretattiu de la llei espanyola. MO,t abans, la Sentència del mateix Tribunal Constitucional 53/1985, de 11 d'abril, va definir l'article 10 de la vigent Constitució espanyola que reconeix i garanteix el dret a la dignitat de la persona com a peça angular de tot el sistema de drets i llibertats reconeguts als individus. Hi han drets inviolables vinsculats a la persona i entre ells el del desenvolupament lliure de la personalitat. La diginitat essencial de la persona esdevé d'aquesta manera un valor superior en el nostre dret, afirma el dret a la igualtat dels essers humans, que és irrenunciable, fora de comerç e inapropiable per actes de guerra o de dominació política. Les lleis, l'ordre polìtic i la pau social estan vinculats al desenvolupament de la dignitat de la persona. Impedir als Catalans celebrar un referèndum que no prohibeix cap llei en lloc de dirnos el govern de l'Estat espanyol que la Constitució no el contempla ni ho pensen autoritzar. I com la Constitució s'ha d'interpretar d'acord amb els Tractats internacionals ratificats pel Regne d'Espanya, com és el cas del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics fet a Nova York el 16 d'abril de 1966, ratificat el 27 d'abril de 1977 (BOE 30 d'abril de 1977, per tant abans de la promulgació de la Constitució. Segons diuen més de cent trenta sentencies del TC espanyol es refereixen al dit Pacte.D'acord amb el dit Pacte, l'ideal de l'ésser humà lliure només es pot realitzar alliberat del temor i de la misèria, creant condicions que permetin a cada persona gaudir dels seus drets polìtics, basant-se en la Carta de les Nacions nides com dret universal per l'observança dels drets i llibertats humanes, drets que tots estan obligats a respectar. Els Estats actuals, com és el cas del Regne d'Espanya, entre altres, poden ser contenidors de pobles que tenen dret a l'autodeterminació, de manera que aquests pobles, com Catalunya tenen dret a determinar lliurament el seu estatut polític i procurar pel seu desenvolupament en tots els ordres. La idea de desconnexió que ara trobem en declaracions d'alts càrrecs hauria de ser una darrera pensada després d'aclarir en una consulta democràtica que vol ser Catalunya, exigint que ens deixin ser Catalunya amb la força del vot. No és moment de negociacions, sinó d'exigir i decidir el camí del referendum d'autodeterminació. És el moment d'exigir a l'Estat espanyol el respecte i garantia al poble català del dret superior i universal de les Nacions Unides. Menys declaracions i més feina polìtica és el que cal.

reptes de la comunicació social

El dret a la recerca,rebre i difondre informació no pot ser coartat ni limitat per cap autoritat ni poder. Només en casos molt concrets que afectin la seguretat de l'Estat i l'estabilitat democràtica espot trobar una justificació per establir límits. L'article 17 de la Convenció Europea de Drets Humans i LLibertats Fonamentals de 1950 ratificat pel Regne d'Espanya el 26 de setembre de 1979 (BOE 243, del 10 d'octubre de 1979) prohibeix tanmateix l'abús de dret que consisteix en les activitats orientades a la destrucció dels drets i llibertats reconeguts o establir limitacions més amples als drets i llibertats que les previstes. El dret europeu ens presenta com de respecte obligatori principis de respecte a opinions i manifestacions alienes i la tolerància als corrents d'opinió que no compartim. Practicar la tolerància és un fonamental, absolutament necessari per viure en pau i facilitar l'esperit d'obertura a les idees. La llibertat d'expressió que és paral·lela a la llibertat d'informació i opinió, és l'autèntica garantia d'una opinió pública lliure. La llibertat d'expressió ampara la difussió de les idees que puguin molestar, disgustar, provocar o amoïnar, doncs és una exigència del pluralisme i la tolerància, sense els quals no existeix la societat democràtica. Les xiulades que fou un invent americà segons explica Vicente Blasco Ibañez en el seu llibre reportatge d'un viatge al voltant del món que va fer els anys 1920, serveixen igualment per expressar entusiasme o protesta, adhesió o reprobació, com les panyolades a les places de braus. L'ordre rígid i no dialogant viscut a Espanya al llarg de la seva història fins la mort del dictador General Franco el 1975, com a França fins la Revolució de 1789, ha creat una societat vinculada al conservadurisme més exacerbat, amb el pensament posat en l'acumulació i l'atesorament de bens i riquesa financera. La dictadura i la liquidació de les llibertats van produir una societat que només volia sobreviure. Foren temps de comunicacions unificades per a tots els mitjans. La televisió era única i de l'Estat. Però amb el canvi dels temps i l'arribada d'una democràcia, encara que formal, la crítica i les manifestacions d'opinió agradables o desagradables per segons qui s'han fet camí. En una democràcia ningú gaudeix d'immunitat davant la crítica, ni el Rei, ni el President de cap govern. El llenguatge no verbal que significa o pugui significar una xiulada no es pot equiparar a l'insult o la denigració quan es tracta de la manifestació de pensaments, idees u opinions. El llenguatje vexatori o insultant ha de ser manifest i expressament expressat amb aquesta finalitat. El pluralisme no genera veritats úniques, com tampoc la veracitat informativa que pot presentar errors i dades inexactes en la informació. Les fonts dequalsevol informació poden produir informacions errònies que mai seran veritats malgrat que s'agombolin en el princuipi de veracitat informativa. Confondre xiulades amb activitat insultant és negar la llibertat d'expressió i d'opinió. En cap cas es poden confondre les xiulades amb propaganda a favor d'una guerra, apologia de l'odi nacional o racial, incitar a la discriminació, la violència o la dominació d'una religió. La democràcia és també convivencia.

fragmentació i volatilitat polítiques

El sistema de partits es presenta fragmentat tan en la democràcia espanyola com en la democràcia catalana. Escissions, partits de nova creació, plataformes electorals, coalicions, absorcions, tots ells amb una evolució poc satisfactòria de cara a l'electorat. Des de 1978 ha existit una vida electoral volàtil que ha permès entendre el funcionament del sistema de partits d'aquelles neixents democràcies. A mida que la gent s'informa sobre les expectatives electorals i resultats de la gestió en discussió canvia l'orientació del vot, la qual cosa explica el perquè tant la dreta conservadora com el socialisme democràtic han arribat a assolir majories absolutes al Parlament espanyol. De la fragmentació inicial a Espanya es va passar a la situació que ha caigut a les darreres eleccions generals amb el retorn del pluripartidisme protagonitzat per l'ascens electoral dels que podrien ser ala juvenil o més liberal d'un partit conservador i una nova esquerra amb ideologia radical, impossibilitant la formació de majories absolutes i la predominància del bipartidisme. La volatilitat política no és un fenòmen nou, doncs forma part del cansanci produït pels vells partits i les dificultats que presenta el sistema electoral proporcionald'Hondt al'hora de repartir escons. En resultaran afeblits i perjudicats sempre els partits petits i mitjans, excepte que s'aglutinin sota un aixopluc comú. El canvi inicial del règim va obrir diferent possibilitats. Una, aEspanya, la que estava impulsada a Espanya per l'amalgama de franquistes conversos, monàrquics, liberals conservadors, democristians heterodoxes i gent que volia un canvi en termes europeus. A Catalunya. amb el retorn del President Tarradellas de l'exili i la recuperació de la Generalitat restaurada, va fer circular amb força la idea d'unificar les forces catalanes en una sola voluntat per consolidar el projecte d'una autonomia política sòlida. A Espanya el règim va acabar amb el desengany d'un feble centrisme que no podia controlar el desenvolupament ràpid de les llibertats ni impedir l'arribada del socialisme al poder. A Catalunya, també va arribar el desengany amb l'ascens de personalismes excloents que impediren al President Tarradellas desenvolupar tasca de govern amb un Consell designat per ell en el moment que els Consellers representaven el govern dels partits com molt bé explica Manuel Milian en el seu llibre "Els Ponts trencats". Tarradellas es va trobar amb l'oposició frontal de Jordi Pujol i la manca de suports de molts dels seus propis. No es volia la Generalitaqt provisional per desenvolupar l'autonomiai un autogovern responsable, es volia una Generalitat nova controlada per un partit guanyador. El domini del poder. El mateix ha passat fins ara amb el Govern de l'Estat. Tots han volgut ser sempre guanyadors fugint de resoldre les tensions entre uns i altres. Tampoc han sigut capaçes les forces polìtiques de salvar discrepàncies i desavinences. Com diu clarament en Manuel Milián, els ponts estan trencats. Refer-los costarà temps i establir noves esperances. Els egoísmes i els plantejaments de poder s'han allunyat de la política d'unitat dissenyada pel vell Tarradellas. Per parar els peus als partidaris del domini i franquistes encoberts Catalunya necessitava i necessita unitat. El poble català tornarà a tenir la paraula amb el vot i la presència al carrer. La confluència en la unitat és indispensable per tenir Catalunya.

La història de Catalunya no pot retrocedir al 2006

De sempre la política espanyola ha volgut igualar i subordinar a l'Estat tots els territoris per poder assegurar-se'n el control des de els Ministeris. El plantejament d'un autogovern per Catalunya, contrariament al que esperavem els catalans que voliem recuperar l'autonomia perduda en perdre la guerra civil 1936/39, va forçar l'uniformitat de totes les regions espanyoles amb el mateix nivell de reconeixement, com ara els socialistes com Susana Diaz parlen d'igualtat seguint el desenvolupament provincial, com si es tractés de provincies ampliades. Aquest invent igualitari control·lat des de Madrid, plasmat a la Constitució de 1978 fou el gran error dels governs espanyols, una mostra més de la ceguesa castellana. Cal desanimar l'independentisme català i fer creure que s'han d'evitar avui falses expectatives de futur. Contra el principi socialista mal desenvolupat del dret universal a la igualtat s'aixeca el principi identitari, el que defensa la personalitat nacional de Catalunya. Personatges vinculats a l'Estat que recentralitza, ens diuen que l'independentisme és un romanticisme que no impedirà mai col·laborar en la construcció d'una Espanya moderna, progressista i avançada, justament el que ha tirat enlaire el govern del Partit Popular amb el seu austericidi ofegant els treballadors i les classes mitjanes. Presenten Catalunya com un ens egoísta i insolidari contra la realitat de les coses. Participant en aquesta campanya, l'avui Conseller d'Estat l'ex-president del govern espanyol Rodríguez Zapatero intenta ara, en una entrevista d'Enric Juliana que publica avui La Vanguardia, convèncer l'opinió pública catalana perquè Catalunya torni al passat. Tornar a començar amb l'Estatut de 2006 destroçat al Congreso de los Diputados i reduït a competències inferiors a les d'altres Comunitats autoònomes com Andalusia, per una Sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010. Proposa l'ara Conseller de l'Estat que tornem a l'Estatut del 2006 i adoptem com a solució una definició Comunitat nacional integrada en el sistema autonòmic, oblidar-nos els catalans de les reivindicacions per assolir la independència. Un Estatut que parlés de Comunitat nacional seria el millor encaix, segons Rodríguez Zapatero per incloure el terme amb la nacionalitat constitucional. Fa aquesta proposta seguint amb la idea de que la independència és el camí cap el no-res que vé pregonant el PP i dirigents socialistes com Susana Diaz i el mateix Pedro Sánchez. Ha passat molt de temps des de que el govern espanyol va rebre Josep Tarradellas amb honor i respecte com explica Manuel Milián en el seu llibre "Els ponts trencats", bon recull de l'història immediata de la caiguda del franquisme, d'una concòrdia difícil acompanyada d'un esperit de reconciliació desaparegut amb l'inaplicació de la llei de la memòria històrica i no voler reconèixerconservadors i socialistes el desastre que va significar la guerra civil. Rodríguez Zapatero oblida que el Partit Socialista va rebre molts vots a Catalunya amb l'esperança de que l'autogovern milloraria el 2006. Però Catalunya es va veure traida pel socialisme espanyol. Ara no existeix aquest esperit. Tampoc ens mostren des de Madrid cap esperit de reconciliació. I que el Sr. Rodríguez Zapatero s'atreveixi a dir que hem de retrocedir en la història. Catalunya, com Tarradellas, no pot renunciar al fet diferencial català, ni a la seva història, ni al seu dret públic, Segueixen existint les resistències i conspiracions per impedir que Catalunya es faci a si mateixa com a país lliure. Se li ha negat massa a Catalunya el seu caràcter d'identitat. Anem cap el final d'un règim i el desenvolupament d'un projecte. La història serà la que determini el poble, no la que vulguin imposar vells governants que mai no han entès Catalunya, mai no han fet una política realista.