reptes de la comunicació social

El dret a la recerca,rebre i difondre informació no pot ser coartat ni limitat per cap autoritat ni poder. Només en casos molt concrets que afectin la seguretat de l'Estat i l'estabilitat democràtica espot trobar una justificació per establir límits. L'article 17 de la Convenció Europea de Drets Humans i LLibertats Fonamentals de 1950 ratificat pel Regne d'Espanya el 26 de setembre de 1979 (BOE 243, del 10 d'octubre de 1979) prohibeix tanmateix l'abús de dret que consisteix en les activitats orientades a la destrucció dels drets i llibertats reconeguts o establir limitacions més amples als drets i llibertats que les previstes. El dret europeu ens presenta com de respecte obligatori principis de respecte a opinions i manifestacions alienes i la tolerància als corrents d'opinió que no compartim. Practicar la tolerància és un fonamental, absolutament necessari per viure en pau i facilitar l'esperit d'obertura a les idees. La llibertat d'expressió que és paral·lela a la llibertat d'informació i opinió, és l'autèntica garantia d'una opinió pública lliure. La llibertat d'expressió ampara la difussió de les idees que puguin molestar, disgustar, provocar o amoïnar, doncs és una exigència del pluralisme i la tolerància, sense els quals no existeix la societat democràtica. Les xiulades que fou un invent americà segons explica Vicente Blasco Ibañez en el seu llibre reportatge d'un viatge al voltant del món que va fer els anys 1920, serveixen igualment per expressar entusiasme o protesta, adhesió o reprobació, com les panyolades a les places de braus. L'ordre rígid i no dialogant viscut a Espanya al llarg de la seva història fins la mort del dictador General Franco el 1975, com a França fins la Revolució de 1789, ha creat una societat vinculada al conservadurisme més exacerbat, amb el pensament posat en l'acumulació i l'atesorament de bens i riquesa financera. La dictadura i la liquidació de les llibertats van produir una societat que només volia sobreviure. Foren temps de comunicacions unificades per a tots els mitjans. La televisió era única i de l'Estat. Però amb el canvi dels temps i l'arribada d'una democràcia, encara que formal, la crítica i les manifestacions d'opinió agradables o desagradables per segons qui s'han fet camí. En una democràcia ningú gaudeix d'immunitat davant la crítica, ni el Rei, ni el President de cap govern. El llenguatge no verbal que significa o pugui significar una xiulada no es pot equiparar a l'insult o la denigració quan es tracta de la manifestació de pensaments, idees u opinions. El llenguatje vexatori o insultant ha de ser manifest i expressament expressat amb aquesta finalitat. El pluralisme no genera veritats úniques, com tampoc la veracitat informativa que pot presentar errors i dades inexactes en la informació. Les fonts dequalsevol informació poden produir informacions errònies que mai seran veritats malgrat que s'agombolin en el princuipi de veracitat informativa. Confondre xiulades amb activitat insultant és negar la llibertat d'expressió i d'opinió. En cap cas es poden confondre les xiulades amb propaganda a favor d'una guerra, apologia de l'odi nacional o racial, incitar a la discriminació, la violència o la dominació d'una religió. La democràcia és també convivencia.