no caure en la indiferència
Cal començar a pensar que apareixen dubtes amb l'interpretació i l'utilització del terme "sobiranisme". Ara tenim gent que diu que el sobiranisme no vol dir independentisme i permet trobar altres encaixos amb el Regne d'Espanya sense recòrrer a la independència. De fet és cert que ha baixat actualment el desig d'independència. Molts han deixat de mostrar-se independentistes i creix la indeferència envers la política oficial, la del nou govern de la Generalitat. No es veu clar quin camí segueixen. Hem de creure per això que el somni independentista del que molts han desertat era d'una pobresa moral que el feia inviable? No ho hem de creure així, doncs que ara es torni a parlar d'un referèndum pactat amb el Govern espanyol quan tots sabem que és impoossible negociar amb uns equips polìtics que han tancat tot diàleg amb Catalunya només ho hem de veure com un error que demostra feblesa, encara que la negativa i el ferm unionista constitucionalista de Madrid n'és una ben forta demostració. La manca d'intel·lectuals disposats a analitzar la problemàtica amb la màxima objectivitat és prou palesa. Certes idees moren quan no són capaces de crear ni de frer-se seguir per una confiança cega. Cal ser conscients de les dificultats i seguir treballant amb la seguretat que el futur no es trobarà en moviments de masses, però cal animar gent que no ha participat en política i no s'ha deixat malmetre. Necessitem esperits oberts amb independència dels seus títols univerditaris. CAl separar-se de l'arbitrari i la barbarie en les relacions amb els demés. Cal no fer cas als que volen que caiguem en el silenci i no poguem fer ús de la paraula. Els valors republicans ho exigeixen. Cal trobar nous camins, fer la crítica de la situació i de tota la gestió de govern, evitar passes endarrera disfressades de sobiranisme. Per la gent d'esquerres cal seguir oposant-se a la gestió de kles oligarquies, refundar Europa amb un plantejament més democràtic i obert a les realitats socials, impedir les influències nefastes en la gestió política. Cal recorddar també que sense igualtat social no hi ha ni llibertat ni solidaritat social. La nostra pàtria davant els constitucionalistes de cervell tancat esperonats per la possessi8ó del poder, ha de ser ara la democràcia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada