Catalunya, democràcia europea

Ni la Constitució de 1978 ni l'Estatut d'Autonomia vigent impediren que fos investit legalment nou President de la Generalitat una persona diferent de la prevista en les eleccions. L'operació polìtica d'apartar el candidat inicial Artur Mas Fou correcte. El que fou incorrecte, però fruit del pacte, va ser la designació de candidat substitut en el darrer minut, una decisió unipersonal del President que cessava. Fou com un traspàs d'urgència i precipitat del poder de control de,l'aparell polìtic que li donava suport. La veu democràtica del vot per aclarir la voluntat popular va romandre obstruïda per la por de que el vot canviés d'orientació. Les enquestes descobrien el cansanci de la ciutadania i un cert malestar polític entre els votants. Els dirigents polítics perden confiança dia a dia. Però el fenòmen no és exclusiu de la vida política catalana. Només cal veure l'espectacle actual de manca de diàleg entre les forces polítiques espanyoles i comparar amb el que va passar a Catalunya per adonar-se que, malgrat tot, els catalans, poble més aferrat a la feina que a la lluita polìtica, tenim prou sentit polític i olfat per obviar la despesa púbica d'unes noves eleccions i trobar solucions de consens. Cal reconèixer transcorreguts alguns mesos des deun canvi formal decidit a temps. La democràcia, hem demostrat, no depèn de qui té el poder i està investit d'autoritat. La democràcia depèn del diàleg i del convenciment del que és millor en cada moment o del que és menys dolent. Des de fa molts anys he observat que la vida econòmica i social segueix una vida normal al marge de les discussions polìtiques, si les inversions no cauen en pèrill. Els negocis no es supediten al debat ni a les eleccions. Catalunya ha demostrat que no és territori contrari a la cooperació internacional ni a rebre inversions. A Catalunya tothom hi guanya si es treballa i es conquereixen mercats. La força de Catalunya és productiva, de serveis i comercial. Amb totes les ventatges i desventatges de les lluites socials, CAtalunya és una democràcia europea, amb el seu propi significat. Un bagatge important de jurisprudència constitucional des de els anys 80 ha permès constatar una profunda transformació del model d'Estat creat a l'empara de la recuperació de la Generalitat republicana i la promulgació de l'Estatut de 1978 que ens va obrir la porta a fer-nos reconèixer com a poble existent anterior a la Constitució.Les institucions catalanes tenen ara la paraula per decidir el camí a seguir i l'activació de les previsions polítiques acordades en el Parlament de Catalunya. El poble, any rera any ha dit el que vol. I enguany ho tornarà a dir. La permanent transformació de la polìtica demostra que la transició fou inacabada. L'aprofundiment democràtic exigeix un autogovern del que Catalunya no disposa enfront d'un Estatconservador i jacobí que es resisteix a reconèixer la condició nacional de Catalunya tot i que s'en serveix com a garantia per el pagament del deute internacional, públic i privat que n'ofega el PIB. Així i tot,els catalans com a poble compromès amb els drets humans, ens podem oferir per acollir refugiats com a poble de referència a diferència de l'Estat espanyol que fuig de compromisos internacionals.